Penyaflor i Mola dels Assucats. Els Ports.
17 de març de 2025
Seguint les traces de diferents itineraris de Wikiloc de la CintaNaAn, on es poden trobar moltes propostes interessants, faig una barreja amb les seves per assolir diferents objectius dels contraforts de la cara nord-est del massís dels Ports, entre el Penyaflor i la Roca dels Assucats, a la part baixa de la punta de Farrubio: vells masets, antics senders, coves... ingredients indispensables d'una bona jornada de muntanya.
Som-hi!!
Aproximació: Passat els Reguers i per la carretera d'Alfara, prenem un entrador a l'esquerra que creua el canal i s'endinsa pel Camí de la Vall Cervera. Deixem endarrere les granges del Xurro i cerquem un apartador a l'esquerra del camí per deixar el cotxe, just abans de la cruïlla del Lligallo Reial.
Dificultat: Moderada, algun tram és fora sender o per corriols poc fressats.
Desnivell: Uns 1500 m. acumulats.
Durada: 11,3 km. Unes 4h 45’.
Itinerari: des de l'apartador avanço uns metres pel camí de la Vall Cervera fins a la cruïlla amb el Lligallo Reial. Aquí prenc un camí de terra a la dreta, el Camí de les Tosses. Just abans d'arribar al corral del Marranyà, que queda a la dreta del camí, alguna petita fita a l'esquerra marca l'entrador del sender que puja cap a la Punta de les Tosses. Al principi molt poc definit, però en uns metres ja esdevé un sender clar i ben marcat que ens pujarà al capdamunt del Penyaflor.
Vaig guanyant alçada fins a situar-me a la base de l'agulla de roca que marca la Punta de les Tosses. A l'esquerra tinc un barranquet força potent, tancat per unes cingleres ennegrides.
Més amunt i a l'esquerra visito les restes de la Caseta del Salvi, després cal fer una petita grimpada fàcil entre roques per arribar en poca estona a un marcat collet on tornaré després de visitar el cim, i des d'on surt el sender carener que em guiarà de baixada.
Primer cal pujar. Des del collet prenc un sender a la dreta, ben dret, que puja a cercar una petita corona de roca que sosté el cim del Penyaflor. Primera fita de la jornada a 514m. d'alçada. Altres vegades havia visitat el cim, però pujant per la via ferrada de la cara nord, a les cingleres que s'aboquen a la vall de la Conca de Sant Julià, el barranc que baixa des del Toscar.
Les vistes són fantàstiques amb el dia clar que m'acompanya, de moment. Cap a l'oest les Rases del Maraco tanquen la pronunciada vall; per darrere d'un turó s'entreveu Alfara; cap al sud-oest s'aixeca imponent la Barcina, i davant la Punta del Farrubio; cap a llevant, la Serra de Cardó i del Boix.
Torno a baixar fins al collet des d'on surt un empinat sender en baixada que ressegueix l'afilada carena que baixa fins a retrobar el Camí de la Vall Cervera.
Cal seguir ara el camí per la dreta i en poca estona em surt al pas el cartell que ens informa que accedim al Parc Natural dels Ports.
El riuet de la vall baixa en ganes i caldrà cercar un pas per creuar-lo. El trobo uns metres més amunt, després de visitar la séquia de la vall, i una curiosa inscripció de guarderia rural, que a diferència del que és habitual, a les parets dels masets i casets, aquesta està a una gran roca, a la dreta del camí, just al costat de la séquia.
Creuo el riu i prenc el Camí de les Tortes que comença a remuntar suau. Deixo un vell maset a l'esquerra i una mica més amunt, trenco per un camí a l'esquerra per anar a visitar la cova de l'Ombria. Primer m'entretinc a pujar a veure, de prop, la boca d'una coveta que s'obre al cingle rocós. Una petita balma sense més misteri que no val la pena visitar, perquè a la grimpadeta tonta et jugues el coll, per tan poca cosa. ja que la roca està molt descomposta i es va desgranant.
Segueixo el camí, amb una mena de tanca a l'esquerra que porta , ara si, a una gran balma al cingle, que per l'aspecte s'ha utilitzat fins fa ben poc per a guardar ramats: La Cova Ombria. La balma està tancada en mur de pedra en sec i amb una porta metàl·lica, que dóna accés a la gran zona interior, amb alguna partició per la dreta per fer més corrals.
Retorno al camí i vaig guanyant alçada fent fortes ziga-zagues. Deixo un camí que per l'esquerra ens portaria a la part baixa de la Vall d'en Grais. Segueixo amunt per la dreta, amb bones panoràmiques de la zona de casetes i xalets de la Vall Cervera.
Al final del camí, en una esplanada, just als peus de la cara nord de la Moleta del Bruitre, i per l'esquerra, surt un corriol que puja decidit cap a la base de la potent cinglera. De camí passo a tocar d'una gran agulla de roca, enganxada al cingle per la seva base. El sender ressegueix la base de la paret fins al collet que ja ens regala una bona panoràmica de la Vall d'en Grais.
Deixo la motxila entre les roques del coll i, més lleuger d'equipatge, baixo uns metres per una marcada tartera cap al fons del barranc, resseguint també la paret de la moleta, pero ara per la cara sud. Allà amagada hi ha la gran Cova Negra.
Fa uns mesos vaig accedir a la cova remuntant el barranc, entre bancals perduts, on el sender, si alguna vegada hi va estar, està completament desdibuixat i és força incòmode de pujar. Recomano molt més la ruta proposada, que ens permet accedir a la cova en molta més comoditat. Tot i que per aquests viaranys això de la comoditat és una fal·làcia com una casa de pagès. Allà cadascú en les seves dèries... també es pot passar olímpicament de visitar la cova i seguir camí.
Tot i això penso que la cova bé es mereix una visita: novament estem davant d'una espectacular formació geològica en forma de gran balma escalonada, formant diferents replans, que en altres temps i tancats per murs de marge també servien per aixoplugar ramats.
Torno al collet de la Moleta del Buitre i segueixo el marcat sender que remunta per la capçalera del barranc fins a la Bassa de Ganduls.
De camí passo entre dos grans agulles de roca, que com a altres indrets de les nostres serres segur que en algun moment sevia de contador de caps de bestiar per als pastors de la zona. Per l'esquerra espectaculars vistes de tota la vall que s'obre als peus de la cara nord de la Roca dels Assucats.
Un cop al collet les granotes em donen la benvinguda saltant a la Bassa de Ganduls, que després de les recents pluges està ben plena. Bon indret per parar a fer un mos i a reposar forces mentre gaudeixes de la gran biodiversistat que regala un punt d'aigua al mig d'aquesta serra tant aspra.
La bassa esdevé també una important cruïlla de senders. Tal i com he arribat i per la dreta el sender remunta cap a la Punta de Farrubio, recte comença a baixar cap al Mas de Cames i el Corral de Ganduls. Jo prenc el corriol de l'esquerra, que remunta una feixa de roques i s'enfila al capdamunt de l'altiplà de la Roca dels Assucats. Just quan el sender em porta fins a una punta de roca que queda a la dreta, surto del sender, i a camp a través i en direcció nord, per una zona desarbrada i de vegetació arbustiva baixa, vaig a trobar la punta de la Roca dels Assucats, i la curiositat del Bassi del Poblet, amagat a una fondalada i als peus d'una gran agulla de roca, que vaig descobrir gràcies als tracks de la CintaNaAn. Per sobre i a un replà del terreny un gran recol·lector d'aigua alimenta el bassi.
Torno al sender que ara agafa embranzida en fort pendent de baixada cap als bancals d'oliveres de la base de la serra. Un cop allí, als primers bancals perduts, i a la dreta del sender una petita fita de pedres m'assenyala el corriol que porta a la preciosa Cova del Conill, que ja vaig descriure en una altra entrada, al maig del 2021, però que em vé molt de gust tornar a visitar per l'espectacularitat de les formacions que hi amaga. Em sobta que el petit llac artificial que hi ha a l'interior, tot i les recents pluges és ben sec, a diferència de la visita anterior on el vaig trobar ple d'aigua a vessar.
Finalitzada la visita torno al sender de baixada i el segueixo fins a empalmar amb el camí dels Reguers Nous, que en direcció nord-est, baixa a trobar el Camí dels Bandejats. Per l'esquerra una preciosa barraca de marge em surt al pas.
Un cop al camí dels Bandejats, el deixo i per l'esquerra, seguint el traçat del Lligallo Reial, creuo novament el riu de la Vall Cervera, aquesta vegada en sec, i remunto novament fins al camí, que per la dreta i a pocs metres em retorna al cotxe.
Vull agrair des d'aquí les aportacions de la CintaNaAn, que sovint em conviden a consultar en deteniment les seves propostes sempre interessants. Una nova visita a un altre bonic racó dels Ports.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada