VI curs d'iniciació a l'espeleologia. Nivell 1.
Novembre del 2024.
Fa uns mesos l'amic Xavier Gràcia, president del Club d'Espeleologia Dinàmic, amb seu a la Ràpita, em va demanar de participar en un engrescador projecte de catalogació seriosa de les cavitats del Montsià. De seguida m'hi vaig apuntar, i després de molts anys em vaig tornar a posar l'arnès i l'equipament d'espeleo per tal de visitar els petits avencs de Mata-redona al Montsià. Arran de l'experiència em vaig animar a fer-me soci del club i a fer el curs d'iniciació que tenien programat per al novembre. La idea del nou repte em va atrapar.
No va caldre insistir gaire perquè tornés a fer el curs d'iniciació i refresqués les maniobres i materials específics d'aquesta disciplina de muntanya. Dic "tornar a fer" perquè l'octubre del 1992 ja vaig fer aquest mateix curs amb l'Espeleo Club Tortosa, llavors a la llum dels carburers. Han passat 32 anys d'aquella aventura que encara tinc molt present.
Per tant em cal i em ve molt de gust tornar a emprendre aquesta disciplina muntanyenca que regala moments únics i paisatges subterranis que sovint depassen la imaginació. Vull agraïr al Club d'espeleologia Dinàmic aquesta oportunitat, especialment al David Baselga, director impecable del curs; a tots i totes les monitores que en tot moment han vetllat per la nostra seguretat i ens han regalat un bon grapat de coneixements, riures i experiència; i, per descomptat, a les companyes i companys cursillistes. Una menció especial al "ranxero", que a més de monitor ens ha fet gaudir de bons àpats per recuperar forces. Entre tots hem format un grup humà extraordinari, absolutament heterogeni, amb alguna "perla" que ha quedat ben ancorada a la memòria. Hem après molt i hem xalat més, i hem compartit també uns beures de Patxaràn sota la llum dels estels!
16 /17, i 23 /24 de novembre.
Després d'una primera jornada repassant els fonaments teòrics de l'espeleo a la seu del Club, a la Ràpita, pugem cap al Port i l'endemà iniciem les pràctiques a l'exterior, al singular paratge de Cova Cambra. Arnesos, crolls, punys, bagues, cascos, stops... i a la faena! Dos caps de setmana pujant i baixant, fent fraccionaments, desviadors, passamans i un bé de déu de diferents situacions en les que ens podem trobar... i quan ja has aconseguit no fer-te un embolic amb tots els aparells que portes enganxats a l'arnès, van i et foten un nus al mig de la corda... una xalera gran: els monitors s'ho passen d'allò més bé i alguns de nosaltres patim el que no està escrit!
30 de novembre: Avencs de Salany i del Pèndol
Comença l'aventura i ara sí, ens endinsem a les entranyes de la Mola de Catí.
Estrenem la progressió subterrania a l'Avenc de Salany, que ja vaig tenir l'oportunitat de descobrir el 92 i que tinc el goig de tornar a visitar. Impressiona la seguretat amb què els nostres monitors instal·len l'accés i progressen per aquest fascinant món subterrani.
1 de desembre: Avenc de Sabarin
Per a mi, ha estat un autèntic regal poder visitar, tan ben acompanyat, el mític Avenc de Sabarin, a la Mola de Catí. Inicialment conegut com la Cova de l'Orgui, a partir del 2009 dos membres de la UEC Tortosa, Joan Sabaté i Rafel Pulgarin, van iniciar exploracions que van donar fruit amb la descoberta de grans sales connectades per pous. D’aquí prové el topònim de l’avenc, format per la unió dels cognoms dels seus descobridors.
Des de llavors, l’exploració d’aquest potent avenc ha continuat, donant com a resultat el descobriment de noves zones: Sabarin 2 i 3. Les dades més recents indiquen que el recorregut total arriba als 2.600 metres, convertint Sabarin en la cavitat més llarga dels Ports.
Nosaltres ens vam quedar a Sabarin 1. Superat el pou inicial d’uns 8 metres de la boca de l’avenc, vam arribar a la Sala del Pastor. Després, pel Pou de la Discòrdia, de 35 metres, vam descendir fins a la base de la immensa Sala Joan Sabaté, des d’on vam visitar el Riu del Sàndwich i les sales Pili i de les Banderes. Un cop de nou a la Sala Joan Sabaté, vam accedir per l’altre extrem a la preciosa Sala del Llac i a la Sala del Vivac. D’aquí, per una estreta gatera, es pot accedir a Sabarin 2... però això queda pendent per a una altra ocasió!
Em dol profundament no haver disposat d’una bona càmera adequada per a l’espeleologia. Em quedo amb la vivència, i amb quatre imatges meves de qualitat dubtosa captades amb una petita càmera i amb les fotografies que van anar fent monitors i companys amb les seves càmeres i mòbils.
Una experiència inoblidable dins "un altre món, on la foscor i el silenci són els protagonistes".
Salut i muntanya!
Ubicació dels avencs a la Mola de Catí. (Font: espeleoíndex)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada