Cami Sant Jaume TTEE. Etapa 2.1. Poble Nou- la Ràpita
5 d'abril de 2025
Seguim el Camí Jacobeu per les Terres de l'Ebre i emprenem la segona etapa, que com ja vam fer a la primera, la partim en dos sectors per fer-la més assequible.
En aquesta primera part de l'etapa sortim del Poble Nou i pugem fins a la Ràpita. Vells traçats de la ribera on trobem també coneguts referents patrimonials tot fent camí.
Aproximació: Al ser un itinerari lineal caldrà disposar de dos vehicles. Un el deixem al Poble Nou i l'altre a la Ràpita.
Dificultat: fàcil.
Durada: 10,2 Km, unes 2h.
Itinerari: Sortim del Poble Nou des del pàrquing del costat del pabelló poliesportiu. Emprenem el Carrer Major i passem per davant de la Casa de la Vila i de l'església de la Mare de Déu de la Cinta. Seguim recte fins a la sortida del poble en direcció a la Ràpita i deixem endarrere els magatzems i els vells sequesos on es deixaba secar l’arròs després de la collita, i on un gran mural ens parla de la fragilitat del Delta.
Prenem un tram de carretera fins a l'alçada del cementiri, on trequem a l'esquerra pel Camí de la Fortalesa, paral·lels al desaigüe. A la següent cruïlla prenem el Camí del Mig per la dreta. La llarga recta d'uns dos quilòmetres ens convida a veure diferents masets i casetes de la Zona i del Pinyol, el desaigüe i les bombes de la Cinta, i una altra de les nombroses coeteres que esquitxen tot el delta: la de la Gaita.
Al final del camí prenem el ramal de la dreta un altre cop, que voreja la Gaita, una petita bassa formada al canal que uneix l'Encanyissada amb la badia dels Alfacs, formant en aquest punt dos desembocadures: La Gola Vella i el Canal de Sant Pere.
Arribem novament a la fatídica "Carretera de la Vergonya", per l'alta sinistralitat que presenta, sense que cap administració posi remei a una carretera obsoleta i perillosa, enfront a l'alta concentració de tota mena de trànsit de vehícles, i que uneix, penosament, la Ràpita i el Poble Nou. Passem el Pont de l'Encanyissada deixant a la dreta la Pesquera i l'emblemàtica Pantena.
Davant del Mas de Laureano creuem la carretera i la deixem momentàniament per seguir el Camí Vell de la Zona. Un tram de camí de terra que ens estalvia un tram força estret d'aquesta patètica carretera. Passem pel costat del Mas de Dario i on el camí fa un angle de noranta graus a l'esquerra tenim un bon mirador de la gran extensió d'aigua de l'Encanyissada. Pura essència de la ribera!
Seguim paral·lels a la Séquia de Mar fins a trobar el Camí de Cervera, on trenquem a l'esquerra per retrobar la carretera. Per la dreta l'haurem de resseguir un quilòmetre aproximadament, deixant endarrere l'estació de bombeig i el Mas de Campredó, el Cementiri de l'Anglès i la seva inconfusible xemeneia, i més endavant l'emblemàtica Casa Blanca. Una gran masada de la que ja va fer esment a la seva obra l'escriptor rapitenc Sebastià Juan Arbó.
Prenem un camí senyalitzat a la dreta per conectar amb el Camí de la Séquia de Mar, que seguirem pràcticament fins a la Ràpita. Passarem també a la vora de la depuradora del poble i empalmarem amb la zona del Saliner, des d'on ja tenim una bona panoràmica de la Ràpita, als peus del Montsià.
Aquí trenquem novament a l'esquerra per sortir un altre cop a la carretera justa a tocar de l'encreuament amb la TV-3408, la carretera del Malecó.
Anem cap al poble pel costat del canal de Navegació, deixant també a la dreta les Casotes, antiga duana del canal que avui ocupa el Museu de la Mar de l'Ebre, i les restes d'una de les encluses que havia de facilitar la navegació fins a Amposta.
Pel costat de l'entrador de la Marina, el nou port esportiu de la Ràpita, entrem a la zona portuaria i per la dreta anem a trobar el "Patinatge", pabelló poliespostiu de la zona de l'Horta Vella, on donem per acabat aquest primer tram de la segona etapa.
Salut i delta!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada