Camí Sant Jaume TTEE. Etapa 2.2. La Ràpita-Amposta
12 d'abril de 2025
Emprenem la segona part de la segona etapa del Camí de Sant Jaume per les Terres de l'Ebre. Aquest tram transcorre paral·lel al canal de navegació entre la Ràpita i Amposta, coincidint quasi en la seva totalitat en la etapa 31 del GR 92, en la seva variant costanera.
Una plàcida passejada pel pla, gaudint del límit oest del delta de l'Ebre i del nostre patrimoni: masos, torres de defensa, espais naturals... Som-hi!
Aproximació: Al ser un itinerari lineal caldrà disposar de dos vehicles. Un el deixem a la Ràpita, prop del port pesquer, i l'altre a Amposta, al pàrquing del costat de l'embarcador.
Dificultat: fàcil
Desnivell: 8m. positius.
Durada: 11,25Km. Unes 2h 30’.
Itinerari: Sortim de la Ràpita per la barriada de l'Horta Vella, en un tram de coincideix en l'antic traçat de la Via Val de Zafán. El camí entre hortes i esquitxat de velles sénies, va deixant al seu pas, i per la dreta, les Casotes, les velles duanes del que havia de ser el Canal de Navegació entre La Ràpita i Amposta, de finals del segle XVIII; velles masades quasi en desús i que contrasten vívament amb els moderns i mastodòntics blocs de pisos de la sortida nord del poble. Pinzellades del passat en mig d'una aclaparadora modernitat.
Al final del camí, un corriol trenca a la dreta i ens porta a una passarel·la que ens permet creuar el Canal de Navegació, reconvertit des de fa décades a alimentar i drenar els arrossars de la dreta de l'Ebre, conformant una complexa xarxa de reg.
Ara el Camí, recte i completament pla, ens portarà a fer els 10 quilòmetres que separen les dos poblacions.
Un passeig tranquil, com deia, que ens permet gaudir de restes patrimonials ben diverses: les espectaculars sénies del Mas Ferrer i del Mas d'en Civil...
El Mas de Querol amb la seva coetera, els Ullals de Panxa a l'esquerra i els de Baltasar o de l'Arispe a la dreta de la carretera… Curioses i singulars surgències d'aigua subterrània provinent dels Ports, que en topar amb les capes d'argiles sedimentàries del delta, surten a la superfície, creant un ecosistema únic, ple de biodiversitat.
En aquest mateix punt podem gaudir també de l'Enclusa, un giny arquitectònic que permet salvar el desnivell del terreny i fer el canal navegable. Al final del mateix canal de navegació, a la Ràpita, podem veure una altra enclusa, que juntament amb aquesta permetien salvar els pocs metres de desnivell entre els dos pobles i poder conectar la badia dels Alfacs i el riu Ebre.
Per l'esquerra i abans de l'Enclusa, en terrenys de l'Antic, podem veure també la Torre de Forxeron, i uns metres més enllà dels masos de l'Enclusa i de l'Arispe, la Torre de l'Oriola. Les dos torres formaven part de la xarxa de torres de vigilancia costanera, de finals de segle XVI, per protegir el territori de les nombroses incursions de pitareria turca i musulmana.
Seguim fent camí per la recentment restaurada via verda a l'ombra d'alguns pollancres que van fitant el traçat. Creuem el Lligallo d'Eloi que per l'esquerra remunta cap al Montsià.
Aviat ja tenim una panoràmica per la part esquerra de la ciutat d'Amposta a la que ens acostem.
Arribem als afores d'Amposta, per la seva part est, sortint just al Km. 1 de la carretera TV-3405 que enllaça Amposta i Sant Jaume d’Enveja. Per l'esquerra, creuem per sota del viaducte de la N-340, on trobem també un indicador del GR-192. Millor seguir pel ferm de la carretera perquè el track ens ha portat dins d'un camp d'on es fa complicat sortir, fins a un camí asfaltat que paral·lel al Canal de la Dreta de l'Ebre es dirigeix cap a la ciutat.
Per l'esquerra deixem Nazaret, un centre d'acollida.
Seguim fins a un pont que ens permet creuar el canal, i ara amb el canal a l'esquerra resseguir-lo fins a la preciosa xemeneia de maçoneria del vell Molí d'Adell. Molí d'arròs construït a principis del 1900 per José Adell Garcia, amb el nom de "Arrocera del Ebro". Va funcionar fins als anys 1964-65, data en què, en espatllar-se algunes de les màquines, es va desmantellar definitivament. Funcionava amb màquina de vapor.
La seva especialitat era l'arròs glacejat, un tipus d'arròs especial setinat amb una parafina, que es comercialitzava en saquets d'un quilo amb la marca "Manelic". (Font: viquipèdia).
Ara trenquem a la dreta per anar a trobar el riu. Pel passeig guanyem els darrers metres que ens separen de l'embarcador. Al costat del pàrquing i de la Botiga del Riu trobem l'alberg dels Amics del Camí de Sant Jaume de l'Ebre. Possiblement l'únic alberg per a peregrins del camí en totes les Terres de l'Ebre.
Salut i delta!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada