Camí Sant Jaume TTEE. Etapa 3. Amposta - Tortosa.
21 d'abril de 2025
Una etapa més del Camí de Sant Jaume per les Terres de l'Ebre, la tercera, que uneix les capitals del Montsià i del Baix Ebre.
El traçat discorre en la seva totalitat paral·lel al canal de la dreta de l'Ebre, per tant, tot i la molt escassa senyalització pròpia del Camí amb les seves fletxes grogues, podem dir que no hi ha pèrdua possible. Tenim pel davant molts quilòmetres per gaudir de les hortes, arrossars de terra endins, grans masades, torres de defensa... Diem adéu al delta i ens endinsem riu amunt, som-hi!!
Aproximació: Al ser un itinerari lineal caldrà disposar de dos vehicles. Un el deixem a Amposta, al pàrquing del costat de l'embarcador, i l'altre a Tortosa, als aparcaments de la zona del Temple.
Dificultat: fàcil
Desnivell: Pla. Uns 30 m. acumulats.
Durada: 17,48 km. Unes 4 h.
Itinerari: El dia acompanya i la llum de primera hora ens regala una bona panoràmica del Pont Penjat d'Amposta. Ens endinsem pels carrers del barri de Santa Susanna, al nucli vell del poble, passant per davant de la Casa Miralles, d'estil gòtic i una de les més antigues del poble, que data del segle XVI. A la seva façana encara es poden veure alguns matacans, just damunt de les portes, recolzats en les ménsules originals.
Sotim a la Plaça de la Vila, entre l'Ajuntament i la parròquia de Santa Maria i enfilem el carrer dels Estudis i la plaça de Santa Susanna que ens deixaran a l'Avinguda de l'Alcalde Palau que ens regala una vista icònica del Pont Penjat.
Ens endinsem a les restes del Castell d'Amposta, del S. XIV i XV, que encara conserva algunes de les estructures defensives medievals en forma de dos fossats concèntrics i part del pas de ronda. També a la zona del castell passem per davant de la Biblioteca d'Amposta, ubidaca al vell molí arrosser de Cercós. Encara es conserva la gran xemeneia del molí.
Sortim per l'avinguda Buenos Aires, al Grau, i ja prenem el canal com a referència pràcticament fins al final de l'etapa. Per la dreta deixem la descàrrega del canal, just en l'indret on s'aixecava un àlber monumental, que malauradament ja va morir fa uns anys.
Creuem el primer dels nombrosos ponts que anirem trobant pel canal i deixem endarrere Amposta.
Just abans de creuar per sota els viaductes de l'AP-7 i de la via del tren, deixem a l'esquerra el Molí de Calatrava.
Un reguitzell de precioses masades, algunes restaurades i altres mig enrunades ens acompanyen tot fent camí.
Arribem a l'alçada de la Torre de la Carrova, una gran torre defensiva que data del segle XIII aproximadament, coronada per merlets i barbacanes. Just enfront, a l'altre costat del riu s'aixeca la de Campredó, de característiques molt similars.
Seguim canal amunt i passem a tocar del Mas de Talarn, amb un monumental xiprer a la vora del camí, amb una evident inclinació potser deguda al nostrat mestral o vent de dalt, que atia sense clemència les nostres terres. Més amunt deixem també a la dreta el bonic Mas de la Cinta.
Ens sorprén descobrir els topònims dels diferents pontets que creuen el canal, tots d'una mateixa tipologia constructiva amb estructura de ferro amb tirants encreuats. Sembla que la comunitat de regants ha tingut l'encert de posar en valor aquest patrimoni, conservant i restaurant aquestes infraestructures i catalogant-les. A cada pont hi ha un petit cartell on hi figura un QR i els topònims de cada pont: l'original i l'actual. Així anirem trobant al nostre pas els ponts de Cova Gitanos, Figueta, Campanes, la Marquesa... Una iniciativa molt lloable!
Passem també per la descàrrega del barranc de la Galera a l'Ebre, a l'alçada de la gran finca de Mianes.
En un punt cal estar alerta perquè haurem de creuar la C-12, al KM. 8, dos vegades, per tornar a reprendre el camí paral·lel al canal.
Entrem ara a la zona de l'horta de Vinallop, on seguim gaudint del ric mosaic d'arrosars, hortes i vell masos.
Passem a tocar de Vinallop i seguim com fins ara el canal. Per l'esquerra i dalt d'un turonet veiem la Torre del Capità (o de Vilaseca o Mingana) en un estat bastant ruïnós. Un altre exemple de torre defensiva del segle XII.
A l'esquerra del canal deixem una altra gran masada a la zona de l'horta de Sant Vicent, just abans de tornar a creuar la C-12 i emprendre el traçat de l'antiga Via Augusta, sempre vora canal, i passant per darrera de les enormes instal·lacions del matadero d'Aldelis.
Aviat arribem a la Raval de Cristo, del municipi de Roquetes. Creuem la carretera d'accés al poble i seguim vora canal, fins al pont de la carretera del Pla de l'Estació, on per un pas subterrani creuem per sota la via verda, i podem accedir des de l'altre costat al pont que creua el canal.
Ja som a la via verda de Val de Zafán i la seguim en direcció est, en un traçat ben recte que ens portarà al barri de Ferreries on creuarem per les velles infraestructures de la via, primer la C-12 i després la carretera de València per arribar a l'icònic Pont Roig de la Via verda, o pont de ferro, des d'on es pot gaudir d'una panoràmica fabulosa de l'Ebre al seu pas per Tortosa: El Pont de l'Estat, al fons la catedral, el mercat i l'església del Roser a la banda de Ferreries.
Una preciosa immersió pels paisatges i el patrimoni del Baix Ebre!
Ultreia et suseia!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada