Cami Sant Jaume TTEE. Etapa 4. Tortosa-Xerta.
27 d'abril de 2025
Riu amunt anem sumant quilòmetres al Camí de Sant Jaume que creua les Terres de l'Ebre. La quarta etapa entre Tortosa i Xerta transcorre pel traçat de la via verda de Val de Zafán, i com en l'anterior, paral·lela en alguns trams de l'itinerari al Canal de la Dreta de l'Ebre. Curiosament el traçat coincideix també amb bona part de l'etapa 40 del Camí Natural de l'Ebre, tot i que aquesta arriba fins a Benifallet... queda pendent!
Aproximació: Al ser un itinerari lineal caldrà disposar de dos vehicles. Un el deixem a Tortosa, als aparcaments de la zona del Temple, i l'altre a l'avinguda d'accés a la Plaça Major de Xerta.
Dificultat: fàcil
Desnivell: Força pla. Uns 200 m. acumulats.
Durada: 14,4 km. Unes 3 h.
Itinerari: Des de l'embarcador de Tortosa accedim al Pont Roig, de l'antiga via de ferrocarril entre Barcelona i València, que en l'actualitat forma part de la Via Verda de Val de Zafán. Els seus 224m. de llargària ens regalen una de les panoràmiques més icòniques de la capital del Baix Ebre.
Una gran recta de quasi 2 km. ens fa entrar en calor, deixant endarrere Ferreries i les grans sitges de pinsos de Procasa, i creuant el Canal de la Dreta enfilem cap Roquetes. Passem per la Raval de la Mercè on destaca alguna vella masada i creuem la carrereta TV-3421. Poc més endavant i a la dreta veiem l'hort i la torre de Segarra, un imponent edifici del segle XIX, residència d'estiu d'un important notari tortosí de la època, que malauradament presenta un aspecte molt decadent.
Al costat del pavelló poliesportiu de Roquetes veiem un indicador del Cami natural de l'Ebre, just abans d'un dels túnels de l'antiga via Val de Zafàn que ha quedat com un referent monumental preservant la memòria d'aquella línia de ferrocarril.
Passem també per davant de la seu del Parc Natural dels Ports abans de creuar un llarg pont per damunt de la Vall del Marquès. Ens endinsem en un bonic tram semisoterrat que creua les terres de Jesús fins al Terrer Roig, on el camí fa una marcada ziga-zaga per creuar la vella carretera d'Alfara.
Pasem per sota el pont del Terrer Roig, per sobre el barranc del Riu Sec i novament per sota el pont del Mas de Quexe. De cop ens apareix al davant una altra de les nombroses torres de vigilància que voregen, en aquest cas el traçat del riu: la Torre d'en Corder. Prop d'aquest també hi ha la del Prior, la d'en Pinyol o la de la Merla, a l'altre costat del riu i tocant a Bítem. La d'en Corder o d'en Despuig ja apareix documentada al segle XII, té una alçada de 20m. i es troba en un estat molt precari de conservació.
Retrovem una altra vegada el traçat del Canal, que seguirem gairebé fins a Xerta. Destaca a la l'esquerra la gran cinglera de materials sedimentaris que ens parla de l'amplitud i cabal del riu en èpoques remotes. Al seus peus s'obre l'Horta de Baix on hi destaquen alguns vells masos, en l'actualitat dedicats al conreu de cítrics.
Aviat el camí ens deixa a l'estació d'Aldover. La vella edificació ha estat reconvertida, com moltes altres per tot el traçat, a la restauració dels nombrosos visitants, sobretot ciclistes, que visiten la via verda.
Entrem a Aldover per la franja de terreny que separa el poble de la C-12. A una cruïlla, al carrer Barceloneta, veiem el primer pal indicador específic del Camí de Sant Jaume, amb panells blaus. El tema de la senyalització de tot aquest camí és sumament precari. Fins aquí, i per terres del delta, els únics indicadors són algunes fletxes grogues, poques. Hem trobat també alguna rajola de ceràmica, menys encara, i com comento a Aldover el primer indicador amb informació. Penso que valdria la pena, ni que fos amb les típiques i tòpiques fletxes grogues, pintar el traçat, per a que els peregrins o senderistes tinguin referències actualitzades de l'itinerari. Si que és cert que avui en dia la majoria portem un GPS damunt, però seria interessant poder actualitzar el marcatge. Sempre fa il·lusió anar trobant detalls que et confirmen que estàs al camí! Queda dit.
Sortim d'Aldover per l'Horta de Dalt fins al barranc de la Conca de Sant Julià que creuarem. Ara cal trencar a l'esquerra per anar a trobar novament la C-12. Un pas soterrat ens estalvia haver de creuar la carretera. Ara cal trescar per un carril adosat a la carretera uns pocs metres.
Més endavant ens separem d'aquesta uns metres per l'esquerra i creuant el Barranc del Llop ens anem apropant al destí. Per la dreta s'obre una bona panoràmica del riu i de l’Illa de Xerta, just davant del poble. Com a teló de fons l'emblemàtica Serra de Cardó s'aixeca per tocar el cel des del cim de la Creu de Santos.
Creuem ara el barranc de Ravanals just abans d'agafar un altre pas soterrani per tornar a creuar la carretera. Aquí la C-12 talla el traçat de l'antiga via i ens veiem obligats a creuar-la i tornar al Canal de la Dreta, que seguirem en direcció al poble.
Cusiosament i a una cruïlla trobem el segon pla indicador del Camí. El segon en pocs quilòmetres, sembla que aixó s'anima.
Arribats a l'Avinguda de Martí Martí enfilem per l'esquerra cap a la Plaça Major, on a l'ombra de la façana de l'església de Sant Martí veiem el famós Limnígraf, que assenyala les riuades de l'Ebre des de l'any 1617. La més important i devastadora, "La Grossa”, va ser la de 1787 on el riu va pujar 10 metres per sobre del seu nivell habitual provocant la pèrdua de moltes vivendes i vides humanes.
L'ambient i els bars de la plaça conviden a relaxar-se i recuperar forces planificant la propera.
Deixarem passar les calors l'estiu per reprendre el Camí que des d'aquí ja s'enfila cap a la Terra Alta.
Ultreia!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada