Mines d'en Bernat, Quermany Gros i Mirador l'Empordanet. 100 cims.
18 d'abril de 2025
Acabem els dies festius de pasqua amb una curta però interessant proposta per conèixer un raconet del Baix Empordà, a cavall entre els municipis de Pals, Regencós i Begur. Una petita circular que ens portarà a conèixer les mines de les muntanyes de Begur i a coronar el Quermany Gros de 221m. Un altre dels 100 cims de la FEEC, modest però un mirador incomparable de la costa empordanesa.
Aproximació: Des de Pals prenem el carrer de Carmany cap a l'est sortint del poble i passant sota la C-31. El camí asfaltat ens porta resseguint marques del GR 92 fins al Mas Salvi, reconvertit en un luxós hotel. El deixem endarrere i just superat deixem el cotxe a un apartador del camí.
Dificultat: fàcil, vigilant el petit tram del Mirador de l’Empordanet.
Desnivell: Uns 400m. acumulats.
Durada: 4,4 km. Unes dos hores comptant parades.
Itinerari: per la dreta prenem un entrador de pista, senyalitzada com PR C 108. L’itinerari transcorre en part per aquest sender. La pista va remuntant per diferents trencalls amb l'objectiu de donar la volta al turó del Quermany Gros en sentit antihorari.
Per la part sud del turó deixem la pista i prenem un sender que ens portarà a visitar tot un seguit de curioses excavacions: les Mines d'en Bernat.
També conegudes com Mines Blanques o Terrera d'en Bernat són unes mines actives des de principis del segle xx fins als anys cinquanta, de les quals s'extreia argila per a ús industrial. Hi ha diverses entrades cap a l'interior de la muntanya, que formen llargs passadissos rocosos i amb bifurcacions en el seu interior.
De les mines se n'obtenia caolinita, una argila blanquinosa que els dona el nom i que nodria principalment la indústria terrissera de la Bisbal d'Empordà, on s'utilitzava per fer engalba blanca. Algunes fonts apunten que també se'n va extreure ferro. El document més antic que cita les mines és del 1902 i l'explotació es va aturar la dècada del 1950 (font Viquipèdia).
El sender ens porta a una pista que per l'esquerra ens deixa a una altra entrada de mina tancada amb una gran reixa, possiblement la més important.
Ara el camí remunta fort per anar a assolir el cim. A un petit coll on trobem l'entrador del sender al mirador de l'Empordanet, trenquem per un corriol a l'esquerra per assolir directament el cim del Quermany Gros.
Amb tan sols 221 m. esdevé un excel·lent mirador de tota la costa de l'Empordà: El turó amb el castell encimbellat de Begur a llevant, els Masos de Pals, Torroella, L'Estartit i les precioses Illes Medes als peus del Montgrí cap al nord-est, la carena nevada del pirineu oriental coronada pel Canigó al nord, Pals, Regencós, Palafrugell... L'Empordà!
Al cim una caseta de guaita forestal i una gran asta òrfena de bandera composen el cim, del que emprenem la baixada per un ample camí a la cara oest del turó. Aviat trenquem per la pista senyalitzada de la dreta que ens deixarà novament al collet, on ara sí, prendrem el corriol que ens portarà a la carena nord del Quermany, al Mirador de l'Empordanet. Al fil carener i per la banda de llevant hi ha una petita cova. Seguim encara uns metres per l'afilada carena fins a un petit ressalt que ens caldrà desgrimpar.
Un altre curt tram de sender ens deixarà novament a una pista que ara emprenem per l'esquerra uns metres. Poc més endavant la deixem per un sender a la dreta que baixa directe cap a les Mines d'en Bofill, mig tapades per un petit despreniment a la vora de la pista. Com les d'en Bernat d'aquestes també s'extreia argila, però en aquest cas, també conegudes com a mines Negres, s'extreia argila d'un vermell fosc per la terra ferruginosa d'aquesta explotació, amb la que es feien atuells domèstics i càntirs (font Viquipèdia).
Seguim pista avall per acabar de donar la volta al turó fins al punt d'inici.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada