Puig de Cervera i Torre Querroig. L'Albera. 100 cims
15 d'abril de 2025
Preciosa ruta circular per l'Albera que ens fa pujar a dos dels 100 cims del repte de la FEEC. Una bonica volta per on els Pirineus s'aboquen a la Mediterrània, per un territori fronterer molt castigat per recents incendis i per on caminem amb el cor encongit per ser l'escenari del cruent exili dels republicans catalans, entre 470.000 i 480.000 persones, cap a una suposada llibertat amb l'obertura de la frontera francesa a final de gener i principi de febrer de 1939, que es va veure transformada en el malson dels camps de concentració fronterers francesos: Colliure, Argelès, Saint Cyprien, Barcarès, Agde...
Som-hi!
Aproximació: La ruta surt i acaba a Cervera de la Marenda, el primer poble francès del Rosselló, tot just passat Portbou. Només separats per 1 km. de túnel ferroviari o pel Coll de Belitres a la N-260. Una autèntica ratera per als exiliats republicans al 39.
Dificultat: Mitjana.
Desnivell: 1650m acumulats.
Durada: 15,5 km. Unes 5 h.
Itinerari: Sortim de davant de l'església de Sant Salvador a Cervera, on una gran balconada ens permet gaudir de la preciosa cala que tanca el port. Ens sobta l'estat de decadència tant gran, dels dos pobles fronterers, Portbou i Cervera, que en altres temps van viure un esplendor lligat a la via férria però que en l'actualitat són pobles fantasmagòrics, tret de l'estiu. Passem per davant del cementiri vell i baixem a la D-914 que surt de Cervera i remunta cap al pas fronterer. Resseguim la carretera un quilòmetre aproximadament fins al Cap de Cervera on hi trobem un bonic far i el que podriem dir que és l'extrem més oriental del Pirineu, sense tenir en compte el Cap de Creus.
Des del far puja un camí primer i sender després que guanya un empinat pendent que ens deixa al primer dels cims de la jornada: el Puig de Cervera de 207m. d'alçada. El puig cau a plom per un penyassegat damunt del mar, a la ratlla fronterera.
A tocar del vértex geodèsic podem veure la darrera de les mugues "visibles" que marquen la frontera. Al llarg del Pirineu, del Mediterrani fins al mar Cantàbric, trobem 602 mugues que delimiten la frontera hispanofrancesa segons el Tractat dels Pirineus (1659-1868). Curiosament la darrera, la 602, està a l'interior de la cova Foradada, arran de mar i d'accés complicat.
Les restes d’una caseta, prop del vèrtex van ser un búnquer de la Gestapo. Punt d’observació de la mediterrània des del 1940 al 1944, durant i després de la Segona Guerra Mundial, coneguda també com la “Caseta dels Alemanys”.
Prenem el sender carenerer gaudint de precioses vistes al dos costats: Portbou al sud i Cervera al nord, tan prop geogràficament i tan lluny a la vegada... cap a l’oest ja podem veure el perfil del que serà la nostra sortida amb la punta prominent de la Torre de Querroig.
Abans d'arribar al coll i al costat d'una bassa de bombers veiem un curiós element bèlic, un Panzerturm, un petit fortí equipat amb una torreta de tanc, concretament d'un Panzer 38 txecoslovac. Una de les més de 3000 ubicacions de búnquers de l'anomenada línia P, un projecte franquista per defensar la frontera, mentre que paral·lelament, al costat francès, els alemanys també van aixecar la seva pròpia linia defensiva de búnquers.
Arribem al Coll dels Belitres. L'escenari d'una tràgica pàgina de la nostra història recent on al patiment de l'exili de milers de republicans que van creuar aquest coll els primers dies del 1939 es va sumar la rebuda d'un gobern francès hostil que va acabar de masacrar les seves esperances de llibertat.
Creuem la carretera i visitem el petit memorial instal·lat al coll: s'encongeix el cor en veure les velles imatges d'aquell malson. Paradoxalment al coll conviuen en dubtosa harmonia un monòlit francès en record i homenatge als milers de republicans que van emprendre el camí de l'exili a tocar d'un monòlit espanyol que homenatja l'arribada de l'exercit franquista a la frontera. Coses incomprensibles en ple segle XXI.
Seguim carena amunt i passem pel Coll del Frare on trobem la muga 599. Sempre per la carena remuntem fins al Puig i el Coll de la Farella, d'on surt el corriol que pel fil carener ens portarà al Puig de l'Àliga i als darrers contraforts del Coll de Querroig.
Per l'esquerra arribem fins al vèrtex geodèsic del Puig de Querroig i després emprenem la darrera pala que ens deixa al cim de la Torre de Querroig. A 672m. s'aixequen les restes del castell de Querroig. Casualment el dia de la visita coincidim amb un aplec de gent dels Amics de Querroig, una associació de persones transfronterera que juntament amb tècnics i arquitectes francesos estaven estudiant sobre el terreny la viabilitat de fer una reconstrucció del castell. Tant de bó es pugui materialitzar en un futur i recuperar aquest valuós patrimoni, el castell medieval del segles X-XI a la confluència dels municipis de Cervera, Banyuls i Portbou.
Feta la visita emprenem la baixada per la carena en direcció nord, per un sender força pendent que ens deixarà al Coll de les Portes i sense deixar la carena poc després al Coll de Cervera, amb precioses vistes de la Coma Estepera a la dreta i del proper Banyuls de la Marenda per l'esquerra. Passem el Puig Cervera i el Puig Joan i per pista baixem al Coll de la Gallina, on un ramat d'ovelles ens dona la benvinguda.
Pugem ara per un corriol al cim del darrer dels turons de la jornada, el Puig Gallina, que amb els seus 327m, esdevé un excel·lent mirador de la Costa Vermella. Un fort pendent de baixada ens porta al Coll de la Solana des d'on un camí planer ens porta a la part superior del poble de Cervera. Baixem entre bonics xalets fins a la part baixa, a trobar les vies del tren, des d'on gaudim de l'especial arquitectura de l'Hotel Belvedere amb forma de gran vaixell. Creuem les vies per un pas elevat i baixem a nivell de platja per un carreró a tocar de l'espectacular contrafort de la gran estació de Cervera. Al passeig marítim donem per finalitzada la sortida.
Un preciós itinerari per terres de l'Albera, amb el regust amarg dels record de tantes vides que es van estroncar en aquest pas fronterer.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada