Torre de Madeloc. Rosselló. 100 cims.
14 d'abril de 2025
Aprofitant uns dies de vacances pugem a a descobrir territori a la Serra de l'Albera, al Pirineu francès més oriental. Llàstima que el dia ha començat amb núvols baixos que han generat una densa boira que ens ha impedit gaudir de les grans panoràmiques costaneres d'aquest racó del rossellonès, a l'Albera de la Marenda. De fet no hem vist ni la torre fins a tenir-la a pocs metres. L'experiència de tota manera ha estat molt positiva i hem gaudit d'una preciosa volta a la Torre de Madeloc. Som-hi!
Aproximació: A la sortida 14 de la D-914, en direcció a Colliure, prenem el desviament cap a Le Rimbau per la D-86. Ja veiem l'indicador de la Torre de Madeloc i remuntem l'estreta carretera fins al Coll de la Serra, on hi ha una zona d'aparcament.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: uns 800 m. acumulats.
Durada: 9,34 km. Unes 3 h.
Itinerari: des de la carretera remuntem uns metres per un camí lateral a la dreta fins al replà del Coll de la Serra on hi ha un petit refugi forestal. Ara prenem el sender indicat cap al Coll de Tallaferro. per l'esquerra. El sender ressegueix tota la carena i, com comentava, la densa boira no ens deixa veure a més de 10 m. de distància, una llàstima perquè ens estem perden l'espectacular panoràmica de la Costa Vermella. Els caps d'ase, cabeçuda, tomaní, o timosa en rossellonès, una varietat d'espígol molt comuna en aquesta zona de l'Albera, ocupen bona part de la rocosa carena, mentre aluna petita escletxa entre els núvols ens deixa veure algún retall de la Vall del Ravaner, un mosaic de vinyes i muntanya.
Aviat arribem al primer enclavament militar de la jornada: la Bateria de Tallaferro. Un emplaçamet modern d'artilleria que protegia la vila i el port de Colliure.
Uns metres més al sud sortim a la pista d'accés a la bateria, al Coll de Tallaferro. La seguim encara uns metres més fins a un sender que prenem per la dreta que ens pujarà cap a Madeloc.
En mig d'un paissatge dominat només per tota la gama de grisos que ens impedeix veure més enllà del nas, el sender va flanquejant la cara est del turó fins a emprendre una llarga sèrie de fortes ziga-zagues que ens pugem fins al cim.
Allà hi trobem en primer terme una caseta de guaita forestal sobre una de les puntes cimeres. Seguim sense veure la Torre a pesar d'estar a escassos 100 m.
Creuem una petita colladeta amb una potent fita tallada de roca i pugem a la base de la Torre de Madeloc. Vella torre de vigilància, ja documentat el lloc el 981 com a pogium Madalanco i més tard al segle XIV com a torra de Madaloch, i bastida sembla ser per Jaume II de Mallorca, a 656m. d'alçada. Tés una altura de 30m. i uns 25m. de perímetre amb nombroses espitlleres verticals allargassades. Imponent!
En l'actualitat és plena a vessar d'antenes de comunicacions, i ens sorprén una caseta transformadora propera a la torre, completament camuflada sota l'aparença d'una gran roca. Un 10 en la secció de integració en l'entorn!
Seguim carenejant en direcció sud i passem pel Coll de Madeloc on hi ha ubicada una petita estació meteorològica. Per pista seguim carenejant i després d'un revolts guanyem una altra zona de defensa militar: la Bateria 500, d'aspecte i utilitat molt similar a la de Tallaferro.
Aquí prenem un sender apegat al mur de la bateria i comencem a baixar fort. Entre els núvols que es van obrint veiem Banyuls i petits disseminats com el Mas Parer.
El sender ens porta a trobar el traçat del GR 10 que seguirem per la dreta.
Per còmode i fressat sender, entre ufanoses estepes, passem a tocar del gran edifici enrunat de les Tines d'en Reig que ens parlen de la importància i presència de la cultura del vi al Rosselló.
El sender ens puja en suau pendent fins al Collformigó, on hi ha una altra petita tina encastada a una petita barraca de pedra en sec. Precioses vistes cap al nord, ara ja si, de la Vall del Ravaner i de la Collada de Vallòria, que separa la primera vall de la de Vallòria o Vallàuria al sud.
Des del coll i passats uns metres per la dreta prenem un altre sender deixant endarrere el GR 10, cap al Coll de la Serra. El sender planer i còmode ens porta a gaudir del paissatge de costers de vinya que ocupa bona part de la Vall del Ravaner. Per l'esquerra deixem un sender que remunta fins al Coll de Tallaferro, i veiem també la bateria, aquest cop des de sota.
Aviat tornem a ser a la caseta forestal del Coll de la Serra.
Donem per acabada aquesta bonica circular per l'Albera que ens ha portat a coronar un dels 100 cims de la Catalunya Nord, tot i que entelada per una espessa boira. A la tarda s'aixeca i podem gaudir d'una bona passejada pel preciós poble de Colliure.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada