Escola del Canto i Riu Montlleó.
1 de maig de 2025
Aquesta ruta circular per l’Alt Maestrat ens ha regalat una jornada d’aquelles que queden gravades per sempre a la memòria. Mentre caminàvem entre masos abandonats, corrals oblidats pel temps, coves silencioses i molins empolsimats que fa dècades que no giren, ens endinsàvem també en un relat d’història viva.
L'objectiu de la nostra aventura no era només gaudir de la natura, sinó descobrir un lloc carregat de significat: l’Escola del Canto. Aquesta escola va ser una de les moltes que la República va crear amb la noble intenció d’estendre l'educació als racons més amagats de la nostra geografia. Però la història, sempre imprevisible, va fer un gir inesperat amb la victòria franquista. Aquella xarxa d’escoles disperses va ser reemplaçada per un sistema educatiu centralitzat a les ciutats i pobles, obligant molts nens i nenes dels masos a recórrer quilòmetres per poder accedir a l’educació. Moltes famílies es van veure separades durant setmanes, amb els fills interns lluny de casa, en un temps que també va significar la pèrdua d’un model d’ensenyament més proper i rural.
El dia de la nostra visita va coincidir amb un moment molt especial. El grup d’Amigues i Amics de l’Escola del Canto s’havien aplegat per fer tasques de manteniment a l’entorn de l’escola. Una colla de persones apassionades per la història d’aquell lloc que han aconseguit restaurar i mantenir viva la memòria d’aquest espai. El seu abnegat treball ha permès que una part de la nostra història no es perdi entre les bromes del pas del temps.
L'altre gran regal de la jornada va arribar quan vam conèixer l’oncle José, el vell pastor del Mas del Coll de les Vistes. Amb les seves mans solcades pel pas dels anys i la seva veu pausada, ens va explicar les seves vivències d’infantesa. Recordava l’escola, les classes, els mestres... com si el temps hagués fet una pausa, deixant que els records visquessin intactes en la seva memòria.
Aquell moment va ser una veritable màgia. L’atzar va voler que el nostre camí coincidís amb els de totes aquelles persones que han fet possible que la memòria d’aquest lloc no s’esbaeixi, que el passat segueixi viu a través de les anècdotes, les vivències i l’amor per la terra i la història.
Un dia que ens va regalar més que paisatges. Un dia que ens va regalar història, emoció i, sobretot, la certesa que la memòria, quan es conserva i es comparteix, té el poder de fer-nos connectar amb les nostres arrels d’una manera molt més profunda.
Aproximació: Des de Benassal prenem la CV-167 en direcció a Vilafranca. Només sortir del poble deixem una granja a la dreta i prenem una pista per l'esquerra que en un fort revolt ens deixa a un traçat que transcorre paral·lela al Barranc de Covarxos o del Poble, el Camí vell de Vilafranca, en direcció oest. Deixem el cotxe a uns esplanada davant del Mas d'Hilario.
Dificultat: Difícil. Per la llargada i desnivell acumulat i pels trams de sender absolutament perduts. Trencacames en conjunt.
Desnivell: Uns 1500m. acumulats.
Durada: Unes 10h comptant les nombrosesparades i 22,6 km.
Itinerari: Seguim per la mateixa pista i en la mateixa direcció fins a l'alçada de la Masia Mireta, després de fer una corba a la dreta. Un indicador ens mostra un camí a l'esquerra senyalitzat com a PR CV 294. El sender remunta a la lloma per damunt del Mas de Mireta. Per la dreta veiem la gran masada de la Boneta i cap a llevant la de Tenesa, amb Benassal al fons de la vall.
Per l'esquerra transcorre el barranc dels Covarxos que va a trobar el llit del barranc del Riu Sec, cap on ens dirigim. El sender comença a baixar per trobar la llera del barranc, per davant ressalten les restes del Mas de Covarxos i petits masos dispersos. Creuem la llera del barranc i el serder comença a remuntar per l'altra vessant a tocar d'unes curioses formacions geològiques estratificades verticalment que sobresurten del barranc. Més amunt podem observar el gran meandre que fa el Riu Sec als nostres peus, abans d'arribar a la confluència amb la pista que remunta al Coll de les Vistes.
Prop del coll i per la dreta arribem entre vaques al Mas del Coll de les Vistes on un nodrit grup de gent conversa amb el pastor del mas. Tenim la fortuna de coincidir amb el grup d'Amigues i Amics de l'Escola del Canto que enraonen amb el sr. José, el pastor i propietari del mas. Ens afegim al grup i seguim fins a la collada, deixant a l'esquerra una bancalada amb la vinya de José d'on ell mateix elabora un vi que més tard tindrem el plaer de tastar.
Per un sender a l'esquerra baixem cap a l'Escola i el Mas del Canto. En pimera instància sorprén veure que al mig de la serra s'hi construïs una escola, però ben mirat hi és al centre d'un gran radi de barrancs i serres on s'amaguen multitud de masades avui dia abandonades però en altres temps plenes de vida. Per tant l'escola aglutinava tots els infants dels voltants. Una excel·lent obra de la República amb el clar objectiu de portar la cultura i l'ensenyament a tots els racons de la geografia. En companyia de la gent de l'associació fem un bon esmorzar i tastem el vi aspre de José que sap a glòria, no tant pel vi com per tota la estima, dedicació i història que hi ha al darrera. Visitem l'escola i la casa adjunta de la "mestra", que avui en dia fa les funcions de refugi per a aquells que hi vulguin trobar aixopluc en aquestes ferèstegues terres. Tenim molt camí encara per endavant i per tant anem per feina i ens despedim del grup amb el cap i el cor plens de les boniques contalles que hem pogut escoltar en primera persona per part de gent que van viure aquella època quan encara l'escola estava en funcionament, des del 1932 fins al 1973.
Tornem al coll i prenem un sender que comença a remuntar cap a la Lloma del Bord, el PR CV-1 deixant a l'esquerra el Mas de la Creu i més tard un bassot per als animals. Carenegem la lloma pel vell lligallo de la Culla a Vilafranca, camí franc que ens regala bones panoràmiques dels voltants.
Ara la cosa es complica i cal estar atent al GPS perquè el sender es dilueix entre la malesa. Ja ens avisat el sr. José quan li hem dit on voliem anar: no ho trobareu, alló tot és monte perdut!! Sortim per un corriol a l'esquerra del sender, marcat amb una petita fita de pedres, que ens portarà fins a la vora de la cinglera on la lloma s'aboca cap al barranc de Montlleó. Com deia el pastor el sender no hi és i cal anar improvisant i cencant el millor pas per guanyar metres en direcció nord-oest, sempre per la vora de la cinglera. Poc a poc anem perdent alçada fins a creuar la tartera del Barranc del Molló, i a mitja alçada anar a cercar el següent entrant de barranc que amaga el pròxim objectiu: el Racó de Nando. A una capçalera de barranc i als peus de les cingleres que el tanquen visitem a la dreta uns abrics orientats al sud on hi ha pintures rupestres que representen escenes de caça i alguns animals. Una bonica raconada que ens transporta a la prehistòria contemplant l'art llevantí tant present al Maestrat. A l'altre costat de barranc una gran balma tancada amb mur de pedra en sec devia fer les funcions de corralissa per als ramats dels masos propers.
Seguim per corriols "desapareguts", i consevant cota per anar a passar pel sender que creua la preciosa feixa de la Roca del Senallo, una immensa cinglera rogenca als peus de la Roca del Migdia. Des del collet següent ja anem cercant el millor pas per guanyar el fons del barranc per on transcorre el Montlleó, allà trobem el Molí de la Cova, topònim que li vé de la gran balma que hi ha uns metres riu avall, que com la del racó de Nando també va fer les funcions de corral.
Remenant pels edificis del vell molí ens sorprén trobar bona part de la maquinaria del molí fariner en bon estat de conservació. Quasi sembla que per alguna causa desconeguda els moliners van abandonar l'edifici deixant-ho tot precipitadament i tot es conserva igual. Es podria museitzar facilment l'espai perquè conserva bona part de la seva maquinària, el molí, el trill... encara hi ha garbes de blat esperant la molta...
Seguim riu avall cercant el millor pas entre les dos ribes ja que les darreres pluges han deixat el nivell d'aigua alt i costa seguir el traçat del camí, tot i que es va intuint.
Riu avall passem per sota del Molí del Batanet, unes metres per damunt del nivell del riu al seu marge esquerra, i als peus de la Feixa del Senallo. Més avall creuem el riu i passem a tocar de la Caseta de les Ferreries. Tornem a creuar el riu pel camí d'accés a la caseta i entrem a un gran esplanada on la vall s'obre i s'aixeca la Masada de Molló. Passem paral·lels al riu per les bancalades de sota el mas i enfilem cap al Molí del Pas.
A tocar del riu i en una cruïlla important de senders s'aixeca el molí, que com en el cas del Molí de la Cova, encara conserva, quasi intacta, tota la maquinària i estris del molí fariner.
Des del molí i mirant al nord, a l'altra riba, destaca el Mas de l'Olivera, i riu avall al recer d'un altre gran meandre del Montlleó, s'aixecà el Molí de la Vinya, al Planàs.
Per davant del molí creuem novament el riu i comencem a remuntar el sender que passa a tocar del Mas de les Voltes, va guanyant alçada i canviant a direcció sud-est fins al Mas del Bitxo. D'allà el sender torna a remuntar fort en direcció nord-est passant per sota del Maset de Pepo. Unes fortes ziga-zagues ens remunten fins al Mas i l'escola del Canto novament, tancant aquesta primera part de la sortida. Encara trobem als Amics del Canto que ja comencen a recollir i al sr. José, que insisteix a oferir-nos vi per agafar forces per al tram final. L’autenticitat personificada!
Per davant del Mas del Canto, en sentit sud pugen a l'arrodonit tossal, un bon mirador de l'aiguabarreig del Montlleó i el Riu Sec. Un altre cop el corriol es difumina entre el coscoll, però en direcció sud-oest baixem fins a la marcada collada de la Mangranera, des d'on surt un estret corriol que baixa fort fins als bancals perduts del Mas de la Mangranera. Primer trobem la font i el petit safareig i més avall les restes del mas. Comencem a entendre millor la importància de l'Escola del Canto, que acollia als infants de tants i tants masos i molins de la contornada.
Per sender perdut avancem ara cap al nord-est passant molt per sota de la gran feixa de roca que sustenta el Mas del Morral o de la Roqueta, i on trobem la connexió amb el PR CV-1, el lligallo que baixa del Canto directament i que uneix Culla amb Vilafranca. Ara ja per més bon sender baixem fins a la llera del barranc. El PR el creua i puja cap al Mas del Riu Sec però nosaltres seguim remuntant la llera, en aquest tram força ampla i pedregosa. El barranc es bifurca: per la dreta aniriem a l'aiguabarreig dels barrancs de la Serrada i del Rumbo, però seguim per l’esquerra el ramal principal del Riu Sec.
Creuem els grans plans del tossal en direcció nord-est fins a la Masada del Mançanar i la de la Torreta més tard. Aquí comencem a baixar cap al barranc del Poble, o de Covarxos.
Abans i per la dreta, surto de la pista per visitar un altre exemplar de roure monumental, al costat del Maset d'Hilari.
Per sota i seguint la pista retrobem la gran masada d'Hilario, un cop creuat el riu. Uns metres més amunt retrobem també el cotxe.
Una gran volta amb excel·lent companyia per l'Alt Maestrat, on descobrim un ampli catàleg de masos i molins, coves i corrals, però on sobretot destaquem l'Escola del Canto i agrair a l'atzar que ens ha permès conèixer a les persones que fan possible la recuperació de l'espai i de la seva memòria, i a l'oncle José, pastor del Mas del Coll de les Vistes per compartir les seves vivències i el seu vi. Per molts anys que pugui seguir explicant-les.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada