Puigsou i Comaestremer. Cims comarcals.
28 de febrer de 2025
Seguim amb el repte d'assolir els sostres comarcals de Catalunya. Aquesta vegada des de Banyoles i amb el propòsit de pujar als cims del Gironès i del Pla de l'Estany: el Puigsou i el Comaestremer respectivament, en una interessant proposta que els uneix i ens porta a descobrir interessants racons de la Serra de Rocacorba.
Aproximació: Des de Banyoles prenem la GIV-5247 en direcció a Pujarnol, un petit disseminat del municipi de Porqueres. El deixem endarrere i per la mateixa pista que ens ha portat seguim remuntant fins al Pla de Martí. Una gran cruïlla amb un repetidor on podem deixar el cotxe.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: 820 m. acumulats
Durada: 9,4 km. Unes 4 h.
Itinerari: Des del Pla de Martí ja tenim una bona panoràmica del proper cim del Puigsou, coronat també per nombroses antenes de comunicacions. Abans de deixar el pla ens atansem a veure un roure monumental que hi ha a la vora.
Ara sí, sortim per la dreta del pla resseguint una vella pista forestal fins a un indicador a l'extrem del pla que ens assenyala el sender per on remuntarem. Un sender preciós en el seu primer tram perquè va esquivant grans blocs de roca recoberts de molsa, abans d'internar-se en una preciosa fageda, ara completament pelada, que cobreix tot el vessant nord del Puigsou. Aviat pugem una canal equipada amb graons per guanyar alçada i seguim donant la volta al turó en el sentit antihorari.
Passat el Rec de Can Vives, o de l'Escaleta, arribem a una pista forestal que seguim uns metres per l'esquerra fins a la pista asfaltada d'accés als repetidors. Al nostre pas una brigada de treballadors forestals estan desbrossant a fons tota la zona. Després de dos forts revolts de la pista arribem fins al reixat que tanca la zona dels repetidors del Puigsou.
Als peus d'un gran cartell hi trobem la placa de sostre comarcal del Gironès, de l'Agrupació Excursionista de Catalunya. Som al Puigsou, de 991,8m. d'alçada, també conegut com el cim de Rocacorba al ser el cim més alt de la serra que porta aquest nom. Tot i que pot semblar sorprenent ni aquest cim, ni cap dels de la zona que l'envolta, formen part del llistat dels 100 cims de la FEEC, ni dels 100 del ICGC. Sí que figura però entre els 100 Cims Prominents de Catalunya. Del cim estant es pot gaudir del vast i preciós panorama de la Serra de Rocacorba amb una petita part de l’Estany de Banyoles cap al nord-est.
Tornem sobre els nostres passos fins la primer revolt fort de pista on per l'esquerra prenem un sender que seguex la carena fins als peus de l'ermitori de Santa Maria de Rocacorba, d'impecable estètica, encimbellat sobre una gran agulla de roca, com una gran proa de vaixell, i coronat per una gran creu. Els orígens es remunten a fons documentals de l'any 1065 referint-se al castell, on sobre les seves restes es va aixecar posteriorment l'actual ermitori.
Seguim encara uns metres carenejant en direcció sud fins a la punta cimera d'aquest tram de serralada, marcada també amb una petita antena. Gaudim de les vistes excepcionals de l'aèria ermita, abans de tornar per la seva llarga escalinata de roca fins al pla d'accés que acull un vell peiró amb una creu de ferro, d'on surten altres camins.
Prenem ara un sender per la dreta que ens retorna en direcció nord, però per una cota més baixa que el que ens ha portat fins aquí.
De camí trobem la petita entrada a la Cova de Rocacorba (o també anomenada Arcova en altres referències).
La petita entrada ens porta a una galeria ascendent en direcció est, curiosament uniforme en quan a mesures en quasi tot el seu recorregut, uns 35m. Només al final es va tancant, just a la part on destaquen alguns espeleotemes.
Seguim el sender fins a una cruïlla, Collet del Caire de l'Arcova, on optem pel sender de la dreta i desgrimpem una petita canal esglaonada. El sender segueix fins a una altra cruïlla que per l'esquerra ens deixaria al Pla de Can Vives. Prenem ara el de la dreta que ens pocs metres ens deixa als peus una preciosa formació geològica: la Roca Barret. Una gran roca coronada de falgueres amb la base ben prima, com si estigués excavada, que curiosament sustenta el gran bloc de roca en un ferm equilibri, com una baldufa gegant.
Seguim pel petit sender fins a una pista que baixa del Pla de Martí. La seguim per l'esquerra per anar a trobar el sender que baixa per la riera de Rocacorba. Està senyalitzat com a sender local, tot i que posteriorment les marques que trobarem són de GR, tot i què no he trobat cap referència de cap GR en aquesta zona. Fet i fet, seguim pel sender indicat trencant per la dreta i pujant mantingudament primer fins al Clot dels Aures i després fins al Coll Saposa.
Allí seguint per la dreta, marques de PR/GR, fins a la carena de Portelles-Golany. Un cop a la carena, la resseguim en sentit oest fins al proper cim de la Roca Plana de Golany, de 878m. Un bonic cim entre un bosquet d'alzines que només ens deixa gaudir de la panoràmica nord de la serra, on destaca la fageda a la cara nord del proper objectiu, des de la gran llosa que configura el cim.
Seguim ara la carena en direcció est per un sender preciós, al límit de la fageda que es deixa caure al buit per l'esquerra. Arribem a la Pedra dels Tres Senyors, un petit collet on s'aixeca una gran fita de terme d'1,20m d'alçada, situada entre els límits dels pobles de Falgons, Granollers de Rocacorba i Biert. Té tres cares i a cadascuna du gravat l'any 1858 i els noms dels tres pobles.
Seguim novament el sender carener fins a trobar unes senyals fetes amb fusta i collades als arbres que ens marquen el corriol que ens deixarà al cim del Comaestremer, sostre comarcal del Pla de l'Estany, amb 886m. Fins no fa gaire es va considerar el proper Montner com el sostre comarcal però només té 836m, un altre dels cims comarcals corregits.
Aquest cim es veu completament tancat al mig d'un bosquet i per tant no es pot gaudir del panorama, però convida a fer un recés i recuperar forces per afrontar la baixada per tancar el cercle. Abans de marxar segueixo un corriolet que des del cim em porta carenejant en direcció sud-oest fins a una altra punta al mig d'un bosquet, que segons l'ICGC marca com a Puig Sesarques, però que in situ no té cap referència, ni cartell, ni fita, ni res...
Un cop a casa i regirant per les xarxes he vist que moltes referències situen el Puig Sesarques allà on ICGC marca el Puig de Ric, una mica més al nord-est que el Comaestremer. Segurament l'anomenat Puig Ric sigui en realitat el Puig Sesarques atenent a les fotos dels cartellets del cim, segurament posades per agrupacions excursionistes i per tant bons coneixedors de la zona. L'etern debat dels topònims...
Per tant, abans d'arribar al Puig Sesarques, passem pel Collet del Pla de Faig on prenem una pista que baixa cap al sud. També crida força l'atenció un immens roure mig escapçat a la vora de la pista, justa al collet.
Seguim avall, baixant de cota fins al Collet de Martí, des d'on planejant arribem al Pla de Martí.
Preciosa sortida per coronar dos cims comarcals més i visitar alguns racons indispensables de la Serra de Rocacorba.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada