Cocó de Copido, Pou del Melo i Coves del Bc. del Llop. Montsià.
12 de març de 2025
Us presento un altre itinerari de descoberta del nostre estimat Montsià.
Abans de seguir amb la descripció vull remarcar una vegada més, i ja en van moltes, que aquests itineraris de descoberta són literalment això, de descoberta: trams fora sender, entre bardisses, d'accés complicat, on caldrà grimpar o despenjar-se per una empinada i pedregosa canal, i on la traça d'un senglar serà el millor pas, i en una mica de sort podrem seguir quatre fites de pedres que alguns il·luminats com jo anem posant tot fent camí.
Cal fer tot això per poder tornar a posar sobre el mapa punts emblemàtics de la serra, perduts enmig de la "malesa" i el passar dels anys. Si més no perquè no caiguin en l'oblit, i com a particular homenatge a tots aquells homes i dones que en altres temps van saber domesticar la serra per poder sobreviure, construïnt allò que els era necessari: pous i cocons per proveir-se de l'aigua preuada, casetes, masets i barraques, marges i camins empedrats de bast o de ferradura, bancals impossibles on a dures penes hi cabia un sol arbre... tot un admirable patrimoni que el pas del temps s'està encarregant d'esborrar, però que penso que és necessari posar en valor i, si més no, recuperar-lo en lo possible, encara que nomès sigui posant-ho sobre el mapa i recordar el seu topònim.
Per tant per poder visitar aquestes petites joies del nostre llegat patrimonial, cal sortir dels senders i endinsar-se sovint en un mar de bardisses.
Si el que cerqueu és una ruta preciosa per arribar a la Foradada a fer-vos la foto: còmoda, neta i si pot ser no molt empinada, us comunico solemnement que aquesta i altres rutes meves de "descoberta" no son en absolut el que us convé.
Seguim... per als enamorats i enamorades de tots aquests racons que són capítols de la història de la serra, aquí us deixo el camí per visitar racons oblidats: Cocó i caseta de Copido, Masets i pou del Melo, o les interessants coves del Barranquet del Bessó o del Barranc del Llop, que van servir d'amagatall a la Guerra Civil. Poseus els pantalons llargs i al lio!
Aproximació: abans d'arribar al Km 1068 de la N-340, en direcció sud, prenem un camí asfaltat que puja perpendicular a la serra, resseguint el Barranc del Llop. Deixem enrera unes granges i creuem el barranc, seguim pujant. A la següent cruïlla del camí, mirem de deixar el cotxe a un entrador d'una finca perduda.
Dificultat: Moderada. Trams fora sender i per corriols perdedors.
Desnivell: Uns 500m. acumulats.
Durada: 7,6 km. Unes 3 hores.
Itinerari: El camí de l'esquerra, en pocs metres creua novament el barranc del llop, caldrà seguir el camí asfaltat de la dreta. Poc més endavant i també a la dreta visitem un vell maset amb tots els elements tipics de les casetes de garriga: teulada a dos aigües, cisterna interior, la llar de foc... Més amunt s'acaba el pressupost i el camí asfaltat torna a ser de terra. En uns metres deixem el camí i entrem per un camí perdut a la dreta que ens portarà a visitar un preciós forn de calç. El febrer del 2021 en la meva primera visita a la zona que avui us presento el vaig netejar... quatre anys més tard torna a estar cobert de vegetació.
Ara s'ha acabat el bon trescar i comença l'aventura. Per la dreta cal pujar la potent pendent, pels passos més nets de vegetació, aprofitant alguna zona de lloses amb l'objectiu d'arribar als bancalets perduts que hi ha quasi a la carena d’aquesta moleta: la Moleta de l'Hereu.
Quasi dalt, ja som als bancals de Copido i en direcció nord-oest arribem a les restes de la seva caseta. Per la part de darrera surt un petit corriol que en la mateixa direcció ens puja a una zona rocosa on s'amaga el bonic Cocó de Copido. Encaixat a la roca i tancat per la part de davant per un marge, amb l'interior arrebossat de ciment. Un lloc ben curiós i complicat per situar un cocó perquè aparentment només pot captar l'aigua que cau vertical del cel... la seva lògica deuria tenir. El que és clar és que o bé la sequera o bé alguna fisura, fa que ja no compleixi la seva funció, i les darreres vegades que hi he estat sempre l'he trobat ben sec.
Seguim i pugem a la carena de la moleta, des d'on tenim unes precioses panoràmiques de la zona més escarpada del Montsià: Faixes Tancades, Portella Alta... Estrets corriols de senglar ens porten fins a un espès bosquet i el va evitant, ara pel caent nord i ara pel sud fins a un pla on ens sorprén molt una espectacular i enorme roca arrodonida, que només pots haber arribat aquí despenjant-se i rodolant muntanya avall des de les cingleres del Mal Pas.
Arribem al camí del Collet del Mariquito, on a la dreta i cobert de vegetació hi ha un vell maset i per l'esquerra surt un sender que va a cercar el barranc de Codonyol.
Allí anirem també però abans seguim recte i passem a visitar una vella caseta de volta, a la finca que hi ha just damunt del povet d'Antó. Caseta que recordo preciosa fa uns 30 anys però que poc a poc han anat desgraciant els diferents propietaris que l'han gestionat, afegint construccions annexades sense cap sentit, ni estètica, ni res del món. Patètic!
, Faixes Tancades, paret del Diedre i Portella Alta
Creuem el barranc de Codonyol, i just al costat del sender que per l'esquerra remunta cap a les cingleres de la Paret de la Calma, visitem un altre maset quasi identic al primer. Ara anem camí avall passant per davant de dos finques envoltades de tanca metal·lica. Just passada la segona i entre la tanca i una vella caseta, per l'esquerra surt el sender que ens porta al Racó del Melo.
En altres entrades ja us he parlat abastament d'aquest preciós racó del Montsià canareu. En diferents ocasions hem explorat amb companys tota la zona i fins i tot vam obrir un sender que remuntant el barranc ens portava a descobrir el povet, la cova i els diferents masets del racó. Sender que vaig "intentar" resseguir l'any passat però que les recents llevantades dels darrers anys han fet desaparèixer, literalment. El sender ja no hi és i la llera ha quedat uns dos metres per sota del nivell anterior en molts punts. Impressionant el que pot fer la força de l'aigua...
Al racó anem a visitar dos masets i baixem a veure el povet, Només uns dos mesos abans el vaig poder veure amb un cert nivell d'aigua, ara ja hi torna a ser ben sec.
Baixem al desconegut barranc del Melo i anem trescant per la seva llera fins a la confluència amb el barranquet que baixa de la Gossera, al Cocó de Vilarroya. Tot absolutament desconegut de tant canviat, l'aigua s'ha emportat per davant tota la vegetació i bona part de la terra i les pedres de la llera. El mateix trobem a la confluència amb el barranc de Codonyol i uns metres més avall, al Maset de Chelín: tot arrasat.
Finalment arribem al Camí dels Bandolers, passem per davant de l'Abeurador de Codonyol i trenquem camí amunt per la dreta. Pasem entre els grans blocs de formigó que marquen el traçat dels Bandolers i superat el collet on hi ha un gran pal d'alta tensió, baixem fins a tretrobar el Camí del Llop que ara prendrem per l'esquerra.
Just creuar el barranc, deixem el Camí dels Bandolers i prenem el Camí de les Ferreries, per la dreta. Al final de la pujada i just on el camí creua la llera del barranquet, el deixem, i per la dreta baixem al fons del barranc. El seguirem uns metres cap avall fins a la confluència amb un altre barranquet secundari que baixa per l'esquerra i que ara remuntarem.
La llera que l'aigua s'ha encarregat de netejar ens deixar pujar en certa facilitat fins a una raconadeta del barranc, a la finca del Bessó, on hi ha una petita balma tapada en paret, conformant un habitacle, amb porta i una petita finestra, i un interior separat en dos espais.
Barranquet amunt aquest s'acaba tancant, i creuant per un corriol cap a la dreta, enmig d'una finca mig perduda anem a trobar el barranc paral·lel: el del Llop. Unes velles escales fetes amb totxos ens permeten baixar còmodament al llit del barranc on trobem una altra cova pràcticament idèntica a la del Bessó, També aprofitant una balma i tapada amb paret tenim un altre habitacle. M'explica el company Josep que té una finca molt propera, que en temps de la Guerra Civil, quan veien moviment de tropes per la zona, les dones, els xiquets i els animals s'amagaven a aquestes coves per passar desapercebuts. Capítols foscos de la nostra història recent.
Acabem de remuntar un tram del barranc del Llop, que com el de Codonyol, estan completament descarnats, arrasats, desconeguts.
Cisellats per una natura desfermada!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada