Lo Blau. Roca Grossa dels Moletans. Port d'Arnes. 100 cims.
21 de juny de 2025
Torno als Ports, als d'Arnes!. Aquesta vegada em plantejo un itinerari ja conegut, per la zona de la Roca Dreta de les Valls, pujant al Blau i a la Roca Grossa dels Moletans, punta que forma part del darrer llistat dels 100 cims de la FEEC.
Som-hi!
Aproximació: des d'Arnes cal prendre la pista que remunta en direcció sud cap al Port. Hi ha indicadors cap al Toll del Vidre. Al Coll de la Creu podem deixar el vehicle. A tenir en compte que a l'estiu l'accés a partir del Coll està restringit per evitar massificacions.
Dificultat: Compte! el marco com a dificil, en part perquè m'he embolicat a fer alguna grimpada divertida (de IIIº), i perquè el traçat també requereix fer una desgrimpada d'uns 8 o 10 m. on una cordeta aniria la mar de bé per assegurar el pas (hi ha una instal·lació per muntar un ràpel, tot i que amb molt de compte es pot baixar bé). La grimpada es pot evitar remuntant pel bonic Pujador de Quitèrio, una estètica escletxa entre la punta del Blau i la Roca Grossa, però la desgrimpada és sí o sí. Per tant cal tenir-ho en compte a l'hora de plantejar-se l'itinerari complet. Remarcar també que des de la cresta de la Ballestera fins al riu de les Valls, el sender està bastant perdut, descompost i és força empinat. Si no esteu molt avesats a fer muntanya també podeu tornar pel mateix camí des de la Roca Grossa dels Moletans, evitant els passos delicats.
Desnivell: uns 900m. acumulats.
Durada: 8,2 km. Unes 4h 30’ comptant parades.
Itinerari: un cop al Coll de la Creu deixem la pista que per la dreta segueix cap al Toll del Vidre i prenem la de l'esquerra en pujada. Pocs metres perquè ràpidament prenem un sender a la dreta força trescat, és el sender dels Estels del Sud. Poc més endavant deixem aquest ample sender i prenem un corriol per l'esquerra que comença a remuntar. Bó de seguir amb marques de pintura i alguna fita de pedres comença a guanyar alçada cap a la cinglera, ja mot evident, del Blau. Per la nostra dreta tenim una bona panoràmica del Mas de la Creu, i cap al sud-oest unes vistes espatarrants del majestuós Penyagalera, pel seu perfil bó!
El sender s'enfila de valent per guanyar la carena, abans passarem un pas equipat amb una cadena, tot i que és força senzill. El pas ja ens deixa a la part baixa del crestall que cap al sud remunta al cim del Blau. Un petit replà ens deixa a una pala de pedregosa que va guanyant inclinació. Per la dreta, la cinglera ja comença a ser bastant “esgarrifosa”, força aèria. El final de la pala ens deixa en un punt on comença un ressalt de roca. Per la dreta i seguint una estreta feixa de la cinglera (compte, és força aèria) podem seguir fins al pujador, però pujo "motivat" i opto per cercar un pas per l'esquerra, cercant el fil carener que em porta a fer una petita grimpada de IIIº, que sense ser molt difícil és exposada i cal vigilar. Recordeu, si seguiu el track al peu de la lletra, que és més assequible crecar el pujador per la dreta.
Un cop dalt estic al caent nord de la primera de les puntes del Blau, que amb els seus 817 m. és un cim molt estètic i un bon mirador de bona part dels Ports d'Arnes. Espectacular!
Baixo fins a l'enforcadura dels dos cims on s'obre la preciosa escletxa del Pujador de Quitèrio. Un altre dels passos mítics dels Ports!.
Com l'anterior, encara que no tant bonic per al meu gust. és també un excel·lent mirador de tota la zona sud-oest del Port, on destaca en primer terme el Riu de les Valls, la Moleta del Molló i el gran Penyagalera que dona recer a l'Algars.
Cap a llevant la Ballestera de fons i al nord-est les Moles del Don i dels Biarnets, i les mítiques Roques Benet tancant el paisatge. Al nord es desplega planer el paisatge del Matarranya i la Terra Alta...
Com comentava cal prende decisions. si no es veu clar es pot tornar pel mateix camí, si porteu equip i una corda, hi ha una instal·lació per fer un ràpel... també es pot desgrimpar vigilant, són uns 8 o 10m. Sota, i des del collet cal seguir la carena per guanyar la cresta de la Ballestera.
Sequeixo uns metres l'afilada cresta fins on sembla que hi ha la punta cimera a 864m. i em prenc uns minuts per gaudir del salvatge panorama que s'obre a tots dos costats. Finalment prenc l'encertada desició de tornar endarrere fins al collet i emprendre la baixada resseguin igualment el crestall però en direcció oposada, cap a les Valls, per terreny més amable, no tant exposat, però força empinat i per corriol poc defint.
Remunto una mica el riu per visitar l'encreuament dels barrancs de les Valls, dels Pradets i les Tosques, on s'obre la gran vall que acull les restes del Mas de les Valls, valgue la redundància. A l'ombra d'una de les seves parets aprofito per avituallar-me i recuperar forces, tot contemplant un assortit catàleg d'espècies de papallones que sobrevolen el bucòlic prat del mas.
Baixo novament al riu i creuant-lo m'allargo a veure les restes del Mas del Botzut. No costa gaire imaginar la vida dels masovers que poblaven els Ports, entre el silenci de les velles parets que encara aguanten dretes. Novament al sender, ara el prenc barranc avall. Entre els preciosos estrets del riu s'obren grans tolls que a crits et conviden a capbussar-te. Surant al riu, la mirada cerca les vies d'escalada de la Roca Dreta de les Valls, com la clàssica KRT...
Un cop refrigerat segueixo el sender però atent, perquè en sortir dels estrets cal prendre un sender per la dreta, resseguint els Estels del Sud, que ens deixarà en poca estona a les restes del Mas de Colet, una gran corralissa en altres temps. Ara el sender torna a “picar” una mica en pendent fins al collet que ens aboca als bancals de conreu del Mas de la Creu, i de seguida retrobar el Coll de la Creu on tinc el cotxe.
Un itinerari entre moderat i dificil, donat els passos delicats que ens anem trobant. Paisatges, aventura, i un "pensament" d'adrenalina pels Ports d'Arnes. Brutal!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada