Alt del Griu. Andorra
26 de juliol de 2025
Des de fa uns anys dedico alguns dies de l’estiu per fer un bany de Pirineu, i darrerament mirar d’assolir el repte muntanyenc dels Seven Peaks andorrans: fer cim als pics més alts de les set parròquies d’Andorra. Aquesta vegada l’objectiu és l’Alt del Griu, sostre parroquial d’Encamp. Repte assolit!!
Aproximació: Des d'Encamp prenc la carretera dels Cortals, la CS 220, que va a morir a l'estació superior de Funicamp. Passats uns 600 metres de l'entrador de la zona recreativa dels Cortals d’Encamp, i a mà esquerra de la carretera, hi ha un petit apartador on poder deixar el cotxe. Al mateix entrador és complicat aparcar.
Dificultat: moderada
Desnivell: 2030m. acumulats
Durada: 13,5 km. Unes 5h 30'
Itinerari: des de l'apartador de la carretera desfaig camí fins a l'entrador dels Cortals, una pista de terra que entra per l'esquerra segons baixem. i que remunta per aquest costat de la vall en direcció a la capçalera del barranc. Pocs metres després ja trobo un indicador que em condueix a un marcat sender que remunta cap a la Vall d'Ensagens. En aquest primer tram trobem un interessant recorregut per iniciar a l'excursionisme als més petits, amb l'objectiu de "Trobar el Tamarro", un ésser imaginari protector de la natura. Hi trobarem diferents itineraris marcats pel bosc amb diferents petjades d'animals. Remunto fins al bosc de Campeà on cal creuar una portera de pastor elèctric i pujar per la dreta. Surto un moment del bosc per creuar un clar delimitat per un marge de pedra.
Arribo a la cruïlla anomenada el Pas de la Clau, per la dreta pujariem cap a la Coma dels Llops, jo pujo per l'esquerra un petit tram més empinat fins a sortir del bosc tancat. En una zona de prats trobo una altra cruïlla: per la dreta segueix el sender cap al refugi d'Ensagens, jo opto pel sender de l'esquerra que puja més directe cap al cim. El refugi el visitaré de baixada.
El sender es torna a internar al bosc, seguint punts de pintura de color groc i alguna que altra fita. Creuo una mena de tartera esquitxada de vegetació mentre guanyo alçada per damunt de la cota 2400.
Aviat deixo enrera la zona de bosc i guanyo els prats alts enmig d'un gran caos de roques que delimiten pel sud la carena. Deixo enrere un refugi de fortuna entre un gran bloc inclinat i una petita paret de roques, i un petit estanyol per l'esquerra, i pujo a una petita carena que em separa de la vall on s'amaguen els estanys d'Ensagens. Al nord s'aixeca la gran cinglera de roca de l'Alt del Griu i cap a l'oest el circ es tanca amb els cims d'Ensagens, Pessons o Gargantillar i el Pic dels Llops, confegint un preciós circ pirinenc de manual.
Pujo cap a la cresta del Griu pel sender que remunta a la Collada d'Entinyola, en direcció nord-oest. De camí es passa a tocar d'un gran gendarme de roca que fita el camí i el referencia.
Un cop a la collada un indicador ens assenyala el sender que en direcció est remunta cap al cim. La cara nord, més suau i arrodonida, contrasta amb els precipicis de la cara sud que s'aboquen cap als Estanys d'Ensagens.
El sender en pendent mantinguda em porta a trobar una mena de vértex geodèsic coronat per un pal metàl·lic acabat en creu, però el veritable cim ens queda més a la dreta, al punt més alt, i marcat amb un pal de fusta vertical.
Cim assolit: l'Alt del Griu, a 2.876m. Amb aquesta ascensió sumo un altre dels 100 cims del repte de la FEEC i a la vegada tanco un projecte llargament cobejat, els Sevens Peaks andorrans, consistent en coronar el cim més alt de les set parròquies andorranes. L'Alt del Griu és la punta cimera de la parròquia d'Encamp.
Tot i estar a finals de juliol el fred és intens, en tota l'ascensió no he pujat dels 5ºC, però el cim convida a badar i passejar la mirada pels diferents cims andorrans que m'envolten, alguns ja assolits i d'altres de pendents com el proper cim dels Pessons, l'Alt del Cubil o els Cassamanya, més al nord-oest, que miraré d'assolir demà mateix.
El sol lluenteja als estanys d'Ensagens, 300 metres per sota i cap allà em dirigiré.
Desfaig camí fins a la Collada d'Entinyola però abans d'emprendre la baixada em vé de gust coronar un altre cim, el següent de la mateixa carena del Griu. Una curta però empinada pujada em remunta fins al cim del Pic de l'Aspra de 2.693m. Un munt de grans blocs de roca configura el cim que cal grimpar en el seu punt final. Novament les vistes, ara des d'una altra perspectiva són espectaculars, sobretot les que enmarquens els pics d'Ensagens i dels Pessons, per una aresta caòtica que fa feredat.
Ara sí, des del coll baixo pel mateix sender fins a una colladeta per sobre dels estanys, ara prenc l'opció del marcat sender de l'esquerra que davalla fins al preciós estany gran d'Ensagens. Bon moment per fer una pausa ara que la temperatura comença a prendre valors més estiuencs. La calma de l'estany i la solitud, encara no he vist a ningú en tot el matí, conviden a assaborir el moment.
Segueixo el sender que aviat passa a tocar de l'estany petit d'Ensagens i tot baixant resseguint un rierol gaudeixo també de la riquesa botànica de la zona, entre orquídies, anèmones o unes precioses flors de matafoc.
Un indicador em porta ara cap a la dreta per anar a trobar el refugi d'Ensagens. Refugi lliure a 2.425m. d'altitud, d'una pulcritud molt poc habitual que dona ganes de quedar-s'hi.
A partir d'ara ja començo a trobar excursionistes que pugen directament cap al refugi mentre jo vaig perdent alçada, alternant alguna zona de pasarel·les i algun bonic salt del riu Ensagens. Al sender trobo una curiosa surgència d'aigua ferrosa que brolla per l'escletxa d'una gran roca, als seus peus les muntanyeses fistonades revolen de flor en flor, mentre un petit estol de cavalls pasturen tranquilament per un petit prat humit vora el rierol.
A la bifurcació on he pres el sender directe a fer cim reprenc el camí de baixada pel bonic Bosc de Campeà i fins a la carretera dels Cortals d'Encamp, on retrobo el cotxe.
Molt satisfet de poder tornar a fer la meva peregrinació estival als cims pirinencs, com els ramats, donant per acabat un dels reptes muntanyencs més engrescadors que he fet, el de coronar tots els cims parroquials d'Andorra.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada