Avenc de les Crebadelles
24 de juliol de 2025
Al sud de Vilafranca del Cid s'aixeca el gran altiplà del Mossorro, tancat al sud també pel cim del Picaio. Al sud-oest del Mossorro s'aixeca la serra Brusca que s'aboca en el seu extrem meridional cap al riu de Montlleó. Al caient de ponent de la Serra Brusca s'obre el barranc del Flare o de Llorenç, afluent del Montlleó, que fa de divisòria entre Castelló i Terol, i just al vessant esquerra del barranc, pocs metres per damunt de la pista a la Estrella trobem l'objectiu de la jornada: l'Avenc de les Crebadelles.
Aproximació: Des de la sortida nord de Vilafranca, prenem la pista que remunta al Pla de Mossorro. El creuem de nord a sud pel camí de l'Estrella, en bon estat el dia de la sortida i apte per a circular amb qualsevol tipus de cotxe. Deixem a la dreta l'emblemàtic mas de Torre Leandra i seguim en direcció sud-oest. Deixem a la dreta un ramal de pista que puja al Mas de Faió, i més endavant un altre ramal a l'esquerra que baixa al Mas Nou o Cantal Foradat. Sempre en direcció sud passem el Pla dels Ullals fins a una gran entrada a la dreta de la pista on podem deixar el cotxe.
Dificultat: moderada. S'ha de vigilar en la visita a l'avenc, sobre tot a la part final. La resta no té més dificultat que l'accés a l'avenc per un corriol poc definit des del sender a l'Estrella, i la baixada de l'avenc a la pista.
Desnivell: uns 300m. acumulats.
Durada: 3,5 km. Unes dos hores comptant la visita a l'avenc.
Itinerari: Des de l'aparcament del Pla dels Ullals prenem un sender fitat i amb alguna llosa amb la marca de l'Estrella en direcció oest, sota un bosquet de pins esclarissats. Just al punt on el sender pren direcció sud, des d'on tenim una bona vista del Barranc del Flare, deixem el sender i baixem per un corriol perdedor a la dreta perdent alçada en pocs metres i seguim flanquejant ara cap al nord per guanyar una bonica raconada tancada per una bona cinglera. Passem a tocar d'unes espectaculars agulles de roca que s'aixequen com dos columnes paral·leles. Pot ser una bona referència en aquest tram perdedor, tot i que la clau és seguir la base de la cinglera que tenim a la dreta. Seguim encara uns metres mantenint la cota però en direcció oest fins a un punt esclarissat on una fita de pedres ens marca el pujador a la boca de l'avenc de les Crebadelles.
Imatge aèria del visor cartogràfic de l'ICV.Som a la boca de la gran diàclasi que s'obre al caient de la serra en direcció nord-oest i alternada per petits eixos de fissura, formant dos angles marcats a l'esquerra. La gran escletxa d'uns dos metres d'amplada està oberta a l'exterior els primes 52 metres i coberta els darrers 14. Al final de la fissura i just després d'un segon eix de trencament trobem un petit pou d'us 10 metres de profunditat.
Les parets de la fissura s'aixequen uns 15 metres conformant un espectacular passadís de roca.
Al segon tram de fractura, a cel obert i sobre una gran roca ha ha el crani i la cornamenta d'un gran mascle de cabra muntesa que acaben de donar un aire màgic i de misteri a l'entorn recobert per precioses molses. Entrem fins a la capçalera del pou final on es tanca la fractura.
A la mateixa boca, uns metres a la dreta, s'obre una altra boca del mateix avenc, aquesta de dimensions molt reduïdes respecte a l'anterior. Un petit pou accessible d'uns quatre metres de profunditat que s'acaba tancant però que a la part final presenta petites formacions en forma de dent de serra força interessants.
Un cop finalitzada la visita baixem per un corriol molt pendent i fitat fins a retrobar el camí de l'Estrella, la pista que ara seguirem cap a l'esquerra. Uns metres més amunt trobem al mateix costat de la pista una altra diàclasi, força estreta que s'interna a la cinglera. La panoràmica del Barranc del Flare és impressionant cap al nord i cap al sud, on va a morir al Montlleó.
Deixem a l'esquerra les restes d'un vell maset i a una corba tancada de la pista intuïm un sender que baixa cap al Montlleó resseguint el crestall.
Ara pugem en direcció nord, i cap a llevant veiem el mas del Cantal Foradat, o Mas Nou, segons diferents fonts. Després d'una breu pujada anem planejant pel Pla dels Ullals fins a retrobar el cotxe.
Aprofitem l’avinentesa per fer una mica de turisme per la zona, i emprenem la pista per on hem pujat per baixar fins a l’Estrella, un despoblat del municipi de Mosqueruela, ubicat al marge esquerre del riu Montlleó. El febrer del 2023 van deixar el poble els seus últims habitants: Martín i Sinforosa, un matrimoni que ja no podien seguir al poble per manca del serveis mínims necessaris donada la seva avançada edat. El 1720 es va construir el santuari de la Mare de Déu de l’Estrella i destaquen els preciosos edificis que donaven acollida als romers procedents de Mosqueruela. El 1883 unasobtada barrancada es va emportar per davant 17 cases i la vida de 26 veins. Cal visitar també la preciosa Font de le la Mare de Déu, que conten que va començar miraculosament el 1638 en mig d’una devastadora sequera.
Acabem la jornada a la Iglesuela del Cid, passejant pels seus carrers medievals fins a la Font i els safareigs de Sant Joan, amb final feliç al restaurant Camilo.
Una jornada completa de muntanya i turisme per la zona nord de l’Alt Maestrat, amb la immillorable companyia dels amics Sisco, Ramon, Camilo i el nostre guia Josep Maura.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada