Lo Corronco. Alta Ribagorça. 100 cims
5 de juliol de 2025
Aprofitem l'estada a la Vall de Boí per coronar un altre dels 100 cims del repte de la FEEC: Lo Corronco.
Teniem planejat pujar a l'Aüt, un cim estèticament impecable de la Vall, prop d'Erill, però la mala previsió de la meteo ens porta a intentar Lo Corronco, un cim més assequible, no tant exigent que pensem que podem assolir dins d'una finestra de temps estable fins a migdia. Som-hi!
Aproximació: des del Pla de l'Ermita, dalt de Taüll, on es pot pernoctar en furgo al gran aparcament de l'entrada, pugem per la carretera d'accés a les pistes d'esquí de Boí-Taüll, però no hi arribem. A la darrera de les fortes corbes de la carretera, abans de la recta d'accés a pistes, prenem un trencall a la dreta i per camí, força transitable arribem fins a la collada de la Llobarçana. Podem deixar el cotxe al replà del costat de la tanca.
Si el camí està impracticable val la pena deixar el cotxe a la carretera d'accés a pistes i fer aquest petit tram a peu fins a la collada. Tan sols uns 500m.
Dificultat: moderada.
Desnivell: 1300m. acumulats.
Durada: 3h 20’. Uns 11,5 Km.
Itinerari: Sortim de la collada creuant la tanca per al bestiar i prenen la pista per l'esquerra. Al principi remunta però aviat planeja en direcció sud-oest, per entre prats alpins. A la dreta despunta el Pilaret del Pla, un turonet de 2044m. Creuem el collet i ara la pista va baixant una estona per mantenir-se a la cota 2000 per les pales del Ginebrell.
Arribem al fons del barranc del Ginebrell per on baixa un rierol provinent entre altres barrancs secundaris de l'estany de Durro. El creuem i prenem un corriol poc definit que passa a tocar d'un tancat per a carregar bestiar. El sender flanqueja la pala, paral·lel a la pista que hem deixat i que per sota va baixant cap a Durro.
Després d'una estreta zona de tartera creuem un ampla franja de vegetació, concretament de neret, Rhododendron ferrugineum, lleugerament engalanat de les seves precioses flors rogenques.
En sortir de la zona arbustiva trenquem cap a l'esquerra per una pala herbada, en direcció sud, per guanyar el petit collet de la Coma de l'Estany. Per l'esquerra el crestall remunta fins al cim del Graller de 2350m.
Davallem fins al pla de la Coma per creuar-la i començar a remuntar la part més feixuga de l'itinerari, la pujada al Coll de Comaportell, pels Clots d'Estaixinti. 250m. positius amb un pendent considerable que cal agafar amb filosofia prenent un dels mil corriols de bestiar que el remunten. Tos són bons, en no haver un sender definit, ni cap fita que ens guie!
Una vegada al coll es un bon moment per recobrar l'alè. Aqui si que hi ha un clar sender definit que careneja, cap al sud-est la Crenxa de Comaportell fins al Cap dels Vedats d'Erta en primer terme i més tard sense deixar el crestall fins a la Pica del Cerví.
Nosaltres prenem el sentit invers. Em direcció nord-oest carenegem fins a tres puntes de la suau carena arrodonida fins a l'objectiu final.
Per la nostra esquerra una panoràmica espectacular del Barranc del Corronco que baixa fins al Pantà d'Escales, i per la dreta la Vall de Boí, Durro com un poblet de pessebre i els cims del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
L'empinada pala final ens deixa al cim del Corronco, a 2543m.
No espereu trobar un vértex, no hi és, tan sols dos pals verticals enclavats a una gran fita de pedra marquen el cim.
Una ràpida ullada al paisatge i un traguinyol d'aigua abans de reprendre el retorn perquè poc a poc el cel s'està enfosquint i ja cau alguna gota. La meteo l'ha encertat i preferim no badar gaire.
Reprenem la carena en direcció contraria però estalonats per la possible pluja no arribem ni al Coll de Comaportell i ens arriem avall per l'esquerra, mode "isard", i creuant les Raspes del Corronco baixem directes cap a la Coma de l'Estany. A mitja baixada i per la dreta tenim ocasió de gaudir de la panoràmica de l'Estany de Durro, camuflat als peus dels Vedats d'Erta.
Baixant pels Clots d'Estaixinti, en mig de la "desbandada", no puc deixar de fer una parada per gaudir d'un petit rodal d'orquídies montanes, la platantera de muntanya, amb les seves delicades flors blanques i grogues. Una delicia!
Tornem a ser al Collet de la Coma i sembla que la cosa aguantarà i el cel no es desplomarà sobre els nostres caps. Millor, podem gaudir amb la calma d'aquests preciosos paratges.
Tornem a creuar la zona de nerets i els astres s'alineen per fer-nos un altre regal que descobreix l'amic Roger: uns espectaculars exemplars de marcòlic vermell, Lilium martagon. Un autèntic emblema de la flora del Pirineu que mai fins ara havia tingut el plaer de veure.
Tornem a guanyar el Corral de Ginebrell, ens refresquem al rierol i retornem per la mateixa pista fins a la Collada de la Llobarçana on tenim el cotxe.
Feina feta, un altre cim al sac, descoberta noves especies de plantes per a la meva col·lecció, grans panoràmiques de l'Alta Ribagorça, i la grata companyia de l'amic Roger, home de muntanya. No es pot demanar més!
Bé de fet si. Poso la cirereta a la jornada aprofitant que avui es celebra la baixada de Falles de Barruera. Tradició muntanyenca en estat pur. Una delicia poder compartir la festa.
Salut i muntanya, i falles!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada