Turó de Bellver i Serrat de Sant Joan. 100 cims i Sostre Comarcal.
28 de juliol de 2025
Baixo de fer la meva estada pirinenca per cims andorrans, però encara aprofitaré la tornada cap a casa per resoldre "assumptes" pendents pel cor de Catalunya.
Passaré per Manresa on l'amiga Anna, bona coneixedora d'aquest territori, s'ha prestat a acompanyar-me a tancar un altre dels reptes que fa temps que encalço, pujar als cims comarcals de tota Catalunya.
Així emprenem la visita al Serrat de Sant Joan, sostre comarcal del Moianès, per donar per finalitzat el repte. De passada visitarem també el cim del Turó de Bellver, del llistat dels 100 cims de la FEEC, però com a cim no essencial.
Som-hi!
Aproximació: des de Moià prenem la N 141-c fins a Collsuspina. Deixem la carretera, que per la dreta entra al petit nucli de població, i prenem el ramal de l'esquerra, una pista asfaltada, el camí de les Casetes, que seguim fins al final on trobem l'esglèsia romànica de Sant Cugat de Gavadons. A l'ampli aparcament de l'esglèsia podem deixar el cotxe.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: Uns 700m. acumulats.
Durada: Uns 14km. 3h 45’.
Itinerari: Des de Sant Cugat de Gavadons, preciosa esglèsia romànica del S XII, ens acostem al bonic mirador que cap al nord-est ens ofereix una bonica panoràmica de la plana de Tona, Taradell i Balenyà. Al costat de la plaça de l'esglèsia s'aixeca també el Pedró de Sant Cugat, una gran taula de pedra que mira cap al Grony de l'Oller de 1062m, al sud. Cim que fins no fa gaire temps també es va considerar el cim comarcal del Moianès, així com el Turó Rodó de 1055m. que més endavant visitarem i que també es va considerar com a cim comarcal.
Prenem la carretera que ens ha portat fins a Sant Cugat en sentit contrari fins a la propera masada de Bellver, gran edifici pairal de dos pisos, amb prou bon estat, que acull una explotació ramadera. Per darrera del mas, un caminet tancat amb pastor elèctric ens puja fins al turonet on hi ha unes antenes de comunicació, i el vértex geodèsic que marca el Turó de Bellver, de 1045m. Cim no essencial del repte de la FEEC.
Tornem a la pista de darrera del Mas de Bellver i seguint-la baixem fins al Coll de Nualard. Una important cruïlla de camins i senders, per on transcorre el GR 177, que seguirem un bon tram cap a la dreta.
La planera pista ens porta a passar pels turons de la Costa Plana de Bellver, el Collet de Bolederes i el d'Herbaprima, sempre resseguint el GR.
En aquest darrer coillet, deixem el gran recorregut i seguim recte per un camí de terra secundari que comença a remuntar en més pendent pel fil carener del turó que s'aixeca al davant nostre. Aviat el camí terrenc es converteix en un corriolet que segueix guanyant alçada fins a deixar-nos al capdamunt del turó, al cim del Serrat de Sant Joan, que amb els seus 1069m. passa ser considerat definitivament el sostre comarcal del moianès.
Un cim sense gaire encant: una senzilla tablilla de fusta amb el topònim escrit i clavada a un arbre, i als seus peus una gran roca amb la pertinent placa de l'Agrupació Excursionista de Catalunya, que l'assenyala com a cim comarcal. Al mig d'un petit bosquet esclarissat de roures que li treu fins i tot el poder gaudir d'una mica de panorama...
En fi. Repte assolit. Content i satisfet d'haver pujat als 43 cims que coronen les 43 comarques actuals de Catalunya. De fet n'he pujat uns quants més, perquè amb tants de canvis i modificacions ja he perdut el compte… Un objectiu que m’ha permés descobrir més a fons tot el territori català, a vista d’ocell.
Baixem uns metres per on hem pujat fins a una vella pista forestal que trenca per la dreta i que seguim fins al Collet de Mas Güell. De camí i entre la calitja de l'agost s'entreveu la inconfusible silueta de Montserrat.
Un cop al collet, passem a tocar d'una gran bassa contra incendis i seguim novament per la pista principal el traçat del GR 177, la Ronda del Moianès, passant a tocar de la Coromina de la Guantera. Trenquem per la pista de la dreta, cap a la Caseta Alta, una altra gran masada de 2 pisos, perfectament restaurada. Ara la pista pren direcció nord-oest fins a trobar el Collet de la Caseta Alta, gran cruïlla de pistes on trencarem per la de l'esquerra.
La propera cruïlla és el Coll del Dolmen, que de moment no visitem i seguim per la dreta fins als peus del turó. Sortim de la pista i prenem un camí, una vella pista en desús que dóna la volta al turó en sentit horari fins a la seva cara de ponent, des d'on prenem una sèrie de corriols costeruts que ens pujaràn al cim del Puig Rodó, que com he comentat al començament, en algun moment també es va considerar també sostre comarcal tot i els seus 1055m. Ara sí, al cim hi trobem una caseta de guaita forestal i un vértex geodèsic, amb un bonic i curiós enrajolat “d’homenatge del professorat de matemàtiques dels territoris de parla catalana als científics que recorregueren les nostres terres mesurant el meridià per definir el metre patró, base del Sistema Mètric Decimal”. Sorprenent!
Fem les fotos de rigor i baixem ara per sender bó per la cara nord del turó. A la base d'aquest i allà on comença el sender, una cadena barra el pas al trànsit de vehicles.
Un altre cop a la pista principal desfem uns metres de camí per anar a visitar el Dolmen de Puig Rodó.
Gran monument megalític de tipus galeria catalana, datat als inicis del tercer mil·leni aC. i excavat a principis del S XX i restaurat i consolidat el 2016. Un dels monuments megalítics més ben conservats de Catalunya. Un petit tresor entre els dolços turons del moianès.
Ara tornem resseguint a la inversa el GR 177 fins a retrobar el Coll de Nualard des d'on remuntem novament fins a Sant Cugat de Gavadons, on ens espera el cotxe.
Un bonic tancament de l'ambiciós projecte de pujar a tots els cims comarcals de Catalunya. Aquesta vegada de la mà del bon guiatge i sempre grata companyia de l'Anna. Mil gràcies.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada