Via Ferrada Clots de l'Aspra. Encamp.

26 de juliol de 2025

Després d'un matí intens amb l'ascensió a l'Alt del Griu des de la zona dels Cortals d'Encamp, aprofito la proximitat per passar la tarda fent una ferrada fàcil, curta i divertida: la Ferrada dels Clots de l'Aspra.

Aproximació: Des d'Encamp prenc la carretera dels Cortals, la CS 220, que va a morir a l'estació intermèdia de Funicamp, el funicular que remunta des d'Encamp a les Solanelles. Just abans d'arribar a l'estació, i a la dreta de la carretera d'accés hi ha una gran estructura artificial de rocòdrom que simula una enorme roca. Es pot aparcar a la vora de la carretera.

Dificultat: fàcil. K1 i K2 en algun punt del recorregut. Hi ha un tram vertical que desploma una mica (K2) al final del primer sector que acaba en una instal·lació d'un ràpel d'uns 30 m. que ens tornaria a deixar a la mateixa via, al final d'aquest primer sector. Es pot evitar aquest tram i seguir flanquejant cap a l'esquerra.

Desnivell: Total acumulat uns 300m. comptant l'accés a via. La ferrada té uns 70 m. positius

Durada: Total 1h 45', 20' d'accés, 1h. aprox. de via i 15' de retorn.

Itinerari: Sortim del rocòcrom enfilant cap al riu Deveses per un sender marcat. Prenem ara el sender per l'esquerra que protegit per una barana de fusta ens porta cap al Pont Tibetà dels Cortals, a 2.039m. d'alçada, d'uns 50m. de longitud i a uns 5m. del riu Deveses, Espectacular.

Pleta dels Orris, darrera la feixa de la ferrada i al fons l'Alt del Griu

Riu Deveses

Pont tibetà

A l'altre costat del pont segueixo el camí de la dreta que baixa cap al Refugi de la Pleta dels Orris. Al costat del camí d'accés al refugi trobo l'indicador de la via ferrada que em portarà en direcció sud, enfilant el pendent cap a una cinglera que treu el nas per sobre del bosc. Un xiulet característic em fa afinar els sentits: just al costat d'una bonica borda on hi ha gent i a uns 20 metres de mi treu el cap una marmota desvergonyida, que aprofita el sol de la tarda.

Mestre m'entretinc observant-la em passen al davant un petit grup de gent amb tota la equipació per fer la via. Millor ja no hi seré sol amb la marmota...

La marmota

Panoràmica dels Cortals d'Encamp

El sender s'enfila ràpidament i a una bifurcació trenca cap a la dreta. Per l'esquerra és el retorn. Poc després arribo a l'inici de la via dels Clots de l'Aspra.

Faig temps mentre em poso l'equip a que surtin el petit grup... em crida l'atenció que parlen en tot tipus d'idiomes: puc sentir italià, anglès i alemany. Un grupet ben divers, com també per l'aspecte, un bon ventall d'edats diferents però amb el denominador comú de que tots marquen múscul, o si més no fibra, exageradament. Divers i curiós.

Deixo una mica de distància del grup i enfilo el primer tram, força vertical però amb una quantitat de grapes que fan que la via sigui ideal per a families amb nens o per a gent que es vol iniciar. En aquest primer tram es guanya la pràctica totalitat del desnivell. Després es convertirà en un flanqueig cap a l'esquerra resseguint la feixa de roca.

Inici ferrada

Primer tram vertical

Inici del flanqueig

Abans del primer pont tibetà, que per cert he vist en fotos antigues que abans era una passarel·la, i per la dreta, recte amunt surt un tram vertical que abans comentava, amb un pas lleugerament desplomat que li dóna un puntet més de dificultat però que acaba en una instal·lació de ràpel. No porto corda i opto per seguir el flanqueig passant aquest primer pont.

El flanqueig es fa divertit, algun pas estret i algun arbre aferrat al cingle que cal superar per damunt del buit. Divertit amb un puntet d'adrenalina.

Els meus companys de via segueixen sorprenent-me perquè van a una velocitat com si els cronometressin. Un ritme frenètic...

Una petita desgrimpada em deixa a un pas intermig que creua per sender una canal de terra i bosc.

Grup superant el 1r pont tibetà

1r pont

Varietat de grapes al flanqueig

Desgrimpada

Pas intermedi per sender creuant una canal

A l'altra banda cal remuntar en vertical tot el que hem baixat per tornar a una cota similar a la del flanqueig, potser amb una mica més de pati sota els peus.

De cop cal desgrimpar en vertical un grapat de metres que ens deixen al segon pont tibetà. Quan jo arribo a la desgrimpada el grupet ja ha superat el pont i estan sortint per damunt... apenes parlen, van per feina...

Creuo el segon pont, i cal remuntar uns metres per resseguir el flanqueig. Un altre gran arbre que cal evitar fent la "mona" i arribo al final de la cinglera, on la via es converteix en sender que remunta encara uns metres en direcció est cap al centre de la petita vall que baixa del Griu.

Inici segon tram

Grup salvant el 2n. pont

Desgrimpada vertical d'accés al 2n. pont

2n pont tibetà

Final de la via ferrada

Al centre de la vall un rierol baixa fréstec cap a fons de la vall dels Cortals. Ni rastre del grupet, sembla que s'han evaporat.

Ara prenc un sender fressat que en baixada guanya metres cap al fons de la vall, i en un clar del bosc, sobre una gran llosa de roca trobo el grup fent un mos mentre prenen el solet de la tarda, com la marmota… en absolut silenci. Curiosos no, el de després.

Segueixo baixant fins a la Pleta dels Orris, on m'espera la marmota. Ens despedim i torno a creuar el Pont Tibetà dels Cortals, ara en mig d'un nodrit grup d'estiuejants de muntanya, i pujant cap al rocòdrom no em puc treure del cap el grup de companys "ferrateros".

Arribo a l'aparcament de la carretera i al passar pel costat de la furgoneta del grup, i de gairó, un cartell sobre el davantal de la furgo em crida l'atenció: Circ de Soleil!

Ara ho entenc tot... o quasi bé.