Castell de Llívia i Salt del Targasona. 100 cims.
21 d'agost de 2025
Llívia és un municipi català de la Baixa Cerdanya, però força singular perquè geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya, dins l'Estat francès, com a conseqüència d'una sèrie de pactes polítics transfronterers: Tractat dels Pirineus (1659), la posterior Conferència de Ceret (1660) i el Tractat de Llívia (1660).
A la pràctica Llívia pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà, i és coneguda, entre altres coses, per la Farmàcia Esteve, una de les més antigues d'Europa, fundada probablement a principi del segle xv, tot i que està documentada des de 1594.
Us convido a pujar-hi i a fer un tast d'aquestes terres frontereres en ple Pirineu de la Cerdanya. Som-hi!
Aproximació: la ruta surt i acaba a Llívia. Hi ha aparcaments a l'avinguda de Catalunya, la mateixa N-154 que travessa la població.
Desnivell: Uns 700 m. acumulats
Dificultat: fàcil
Durada: 10,6 km. Unes 3 h.
Itinerari: Deixem el cotxe a l'avinguda de Catalunya i la seguim en direcció est fins al carrer del Raval que puja per l'esquerra. El carrer comercial puja cap al turó i es bifurca. Prenem el carrer dels Forns per la dreta que puja cap a l'ajuntament i l'església.
A l'ajuntament hi ha habilitat el museu municipal que acull bona part del fons patrimonial de la Farmàcia Esteve, considerada una de les més antigues d'Europa.
Val la pena fer-hi una visita ja que guarda una col·lecció de caixes renaixentistes; albarells del segle XVI i XVIII; un cordialer barroc tallat per Josep Sunyer en l'època en què la família Esteve es feu càrrec de la farmàcia i que mantindria durant set generacions. Es conserven també flascons de vidre del segle XIX, una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, preparats, receptaris, etc. És, per tot això, un dels conjunts més importants d'Europa, força curiós!
El 1942, Lleó Antoni Esteve va tancar la farmàcia i s'instal·là a Puigcerdà. El 1958 es va confiar la seva custòdia a l'Ajuntament de Llívia, i la Diputació de Girona la va comprar el 1965. (Font Viquipèdia).
Per la part nord de l'església hi ha un jaciment iber i al costat un ampli pàrquing des d'on surt un sender senyalitzat per pujar al turó que acull les restes del castell.
El sender puja fent grans ziga-zagues fent drecera pel traçat d'un camí ample que també puja al turó. Trobem una primera línia de fortificació bastant per sota del propi castell. de la que només queden poques traces de murada i de torres de defensa. Més amunt i també força enrunat arribem a les restes del Castell de Llívia dominant el puig i bona part de la plana cerdana. Castell termenat documentat per primer cop l'any 996 del que es tenen notícies documentals des d'època romana i d'una fortalesa en aquest lloc en època visigòtica. Un enclavament militar fronterer estratègic. De planta quadrangular, s'intueixen als vèrtexs les restes de torres circulars que el protegien. Visitem un gran aljub amb sostre de volta de canó i les restes de la torre de l'homenatge al cantó nord-est del recinte. Tot envoltat per un gran fossat que encercla completament la fortificació.
En mig d'una gernació de turistes deixem constància del nostre pas pel castell i emprenem la baixada, ara per un sender que per la part nord del turó i entre un dens bosc ens deixa al Coll d'Estaüja.
Seguim la pista per la dreta i a la propera bifurcació per l'esquerra, el camí que puja a la pedrera de Llívia. La deixem a la nostra esquerra i seguim pista amunt en direcció nord.
Just passada la pedrera i per la dreta del camí baixem per un corriol a visitar la Font del Sofre a la llera del riu Estaüja.
Camí amunt resseguint ara el riu Targasona arribem a la confluència amb el barranc del Ferro, on trobem el preciós Pont del Carrasut, bastit sobre les restes d'un antic aqüeducte. Un corriol per l'esquerra del pont ens porta a visitar la Font del Ferro.
Un altre cop al camí seguim remuntant paral·lels al Targasona on gaudim de dos preciosos salts d'aigua que trobarem al nostre pas.
Després del segon salt el camí canvia d'orientació i ara en direcció sud-oest pugem al Serrat de Sant Pere, grans planícies plena de conreus i prats per als ramats. Més endavant a una intersecció prenem el camí de l'esquerra, Camí de Targasona, que ens deixarà la Collada de la Portella, a tocar d'una gran granja sota el turó del Serrat del Baladret, que ens queda a l'esquerra.
Comencem a baixar cap a Cereja, un petit nucli de població del municipi de Llívia. Els bonics carrers de postal de muntanya ens porten a creuar la població passant per davant de la petita església de Sant Josep abans d'arribar al carrer Camí Vell de Llívia que creua pel sud de la població per trobar més avall un altre cop el camí de Cereja que ens baixarà fins a Llívia.
Passat el cementiri de Llívia, tenim a la nostra esquerra una bona panoràmica del Puig del Castell. A l'entrada de la població destaquen entre preciosos xalets grans exemplars de sequoia, possiblement importats per vells colons per decorar les seves residències a muntanya. Parem la plaça Major per reposar forces al restaurant Can Ventura abans de baixar a l'avinguda Catalunya on tenim el cotxe.
Aprofitem la tarda per fer una visita a Puigcerdà: l'estany i l'església de Santa Maria de Puigcerdà, de la que tant sols queda l'espectacular campanar. L'any 1936, en plena guerra Civil va ser enderrocada per CNT-FAI.
Un interessant passeig pel ric patrimoni històric i natural de la Cerdanya.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada