Forat de Cantallops. Ares del Maestrat.
13 d'agost del 2025
Aquest estiu ha donat de sí entre reptes assolits, cims i racons pendents de visitar. La sortida que presento és una d'aquelles del munt dels pendents, des de fa molt temps, i que finalment, i amb el guiatge expert dels amics Maura, Camilo i Ramon, hem pogut fer realitat: la visita a l'espectacular Forat de Cantallops i el vertiginós sender que recorre les cingleres per una estreta faixa fins al no menys espectacular barranc dels Molins. Pura essència de l'Alt Maestrat als voltants d'Ares. Som-hi!
Aproximació: Pujant per la
CV-15 en direcció a Ares del Maestrat, just abans de començar les costes del
port de muntanya, prenem una pista per la dreta senyalitzada cap al Barranc
dels Molins. Després de fer 1,5 km. aproximats de pista arribem a l'aparcament
del Barranc dels Molins on deixarem el cotxe.
Dificultat: moderada.
Tenint en compte la visita a la cova, el sender aeri de les faixes (compte si teniu vertigen) i la baixada
fora sender fins al Molí de Dalt.
Desnivell: Uns 500m.
acumulats.
Durada: 7,2 km. Unes 4h i
15', comptant parades i visita a la cova.
Itinerari: Sortim de
l'aparcament i seguim uns metres per la pista resseguint el Barranc dels
Molins. Per un corriol a la dreta baixem a creuar el barranc per un petit pont
de pedra que pot ser perfectament medieval. El sender ens porta a baixar i
creuar la llera del barranc de Cantallops, una mica per sobre de l'aiguabarreig
d'aquest barranc i el dels Molins.
Un cop creuat prenem la pista per
l'esquerra i anem remuntant paral·lels al barranc, passant a la vora de les
restes d'un vell maset enrunat que ens queda a la dreta del camí.
A una corba de la pista a
l'esquerra, just abans de creuar novament el barranc i remuntar cap als masos
superiors, prenem un corriol per la dreta que s'interna en un bancal perdut
resseguint el barranc subsidiari de la dreta. Marques roges ens aniran marcant
la ruta, sovint per la llera del barranc, que ens portarà a fer alguna petita
grimpada en algun ressalt del propi barranc. Cal estar atents a les marques
perquè l'espessor de la vegetació dins el barranc arriba a tapar alguna que
altra marca. Arribats a un punt des d'on ja podem veure per damunt del barranc,
a la cinglera de l'esquerra, la boca del forat, creuem per darrera vegada la
llera del barranc en aquest punt i comencem a pujar decididament per un sender
empinat, “exageradament” marcat amb ratlles roges, fins a una llosa on hi ha
indicada la “Cova”.
Som gairebé als peus d'una
cinglera que s'aixeca per la nostra esquerra i cal flanquejar uns metres
resseguint la base fins a una petita tartera amb grans blocs de roca que ens
deixarà a la boca del l'anhelat Forat de Cantallops.
El forat és una antiga surgència
fòssil estructurada en una única galeria de 184m de recorregut que s'interna a
la mola en direcció nord-est. Manté durant tot el recorregut una amplada
mitjana d'uns tres metres i una alçada des dels 3 al 7 metres aproximadament i
amb un desnivell lleugerament ascendent, que ens situa al final de la galeria
uns 10 metres per sobre de la boca d'entrada. Pràcticament no hi ha formació en
tota la galeria, tret del tram final, al que s'accedeix fent una petita
grimpada a un bloc, i on es veu un cert procés reconstructiu amb nombroses
colades a les parets de la sala. Malauradament bastant malmeses per la visita
de gent sense cap tipus d'escrúpol ni de respecte per la natura. El túnel també
és força interessant a nivell de fauna: hi trobem una gran quantitat d'aranyes
cavernícoles a pocs metres de l'entrada, així com un preciós exemplar de
Porcellio expansus, un bonic i acolorit isòpode. Un petit grill de celler,
Gryllomorpha dalmatina, també fa la vida en aquest agrest indret. Però el més
destacable és la nombrosa colònia de rat-penats que habiten la cova. Per la
densitat de població em fa pensar que es tracta del Miniopterus schreibersi,
rat-penat de cova, de costums marcadament gregaris. Però no sóc cap
especialista i es fa difícil de identificar el món dels quiròpters... El que és
segur és que el Forat de Cantallops és un refugi natural de gran importància
per a la conservació dels rat-penats a nivell de Comunitat Valenciana, i cal
ser, en cas de visitar-lo, molt curosos i respectuosos amb l'entorn, intentant
no alterar-lo per preservar aquesta rica biodiversitat.
.gif)
Acabada la visita al forat,
gaudim del panorama que ens ofereix, al recer del cingle, de la Mola d'en
Seller que tenim davant nostre mestre reposem forces per continuar.
Tornem sobre els nostres passos
fins a la bifurcació assenyalada però ara trenquem per la dreta, aprofitant
grans margenades solsides, per remuntar el fort desnivell que ens acostarà a la
part superior de la Mola de Cantallops. Abans haurem de superar una petita
grimpada entre roques per arribar.
Un cop dalt el paisatge canvia completament, estem al gran altiplà de Cantallops, terreny de pastura de l'explotació ramadera de bous braus de la Masada.
Resseguim la vora de la cinglera,
pel perímetre exterior de la mola, en direcció nord. Al final trobem la
capçalera del Barranc de Cantallops, a la seva part superior. Passem a la vora
d'una barraca de marge de pedra en sec i cerquem un pas per creuar el
barranquet.
Ara cal seguir, també vora cinglera, cap a l'oest pel que serà un espectacular sender aeri, entre potents faixes de roca. Passem per una preciosa raconada de la faixa, entre grans cingleres que convida a gaudir-la en calma.
El sender es va estretint o
eixamplant, per trams còmodes o a voltes força bruts de "malesa",
però no perd ni un bri d'interès i manté una espectacular estètica aèria fins a
l'extrem de la mola que ens situa sobre el barranc dels Molins. De camí trobem
algun recer de pedra en sec adossat al cingle o àmplies panoràmiques de les
bancalades del Mas de Cantallops, als peus de les cingleres de la cara sud.
Ja sobre el barranc dels Molins
tenim una preciosa vista del poble encimbellat d'Ares. Des d'aquí s'hauria de
remuntar a una cota superior de la Mola per passar per damunt de la primera
cinglera de la Faixa dels Molins, per trobar el sender que ens portaria al Salt
del Molí la Roca.
Ens despistem badant amb les
precioses panoràmiques, i mantenint la cota avancem per un corriol resseguint
vells bancals que ens porten cap a la capçalera del barranc dels Molins però
per sota d'aquesta primera cinglera, i per tant arribem a un atzucac que no ens
permet passar pel Salt, però que ens permet baixar en "certa
comoditat" fins al Molí de Dalt. Per la dreta podem gaudir igualment d'una
altra perspectiva dels Molins de la Roca i del Planet.
Des de la bassa del Molí de Dalt
i per la seva espectacular graderia baixo fins al molí i prenc el sender
principal del Barranc dels Molins, que per l'esquerra ens portarà a visitar
també el Molinet del Bassot, i més avall encara el Molí del Sol de la Costa: un
extraordinari exemple d'enginyeria hidràulica.
No deixa de sorprendre'm la quantitat de molins consecutius en un tram
relativament curt de barranc, d'un barranc per on avui en dia no corre aigua si
no és després de forts aiguats, i de la capacitat per seccionar i aprofita al
màxim l'aigua de que es disposava en la seva època.
Poc metres més avall retrobem el
cotxe a l'aparcament.
Finalment he pogut visitar el Forat de Cantallops, una petita meravella de la natura que cal preservar, i recórrer el sender de les faixes del barranc de Cantallops, un altre "imprescindible" de l'Alt Maestrat, gràcies al guiatge dels incombustibles companys Maura, Camilo i Ramon.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada