Punta dels Pins Carrassers i Congost de Fraguerau. 100 cims.
2 d'agost de 2025
Potent circular per coronar la Punta dels Pins Carrassers a la Serra del Montsant.
Mirant rutes d'accés vaig fer un mix entre les que vaig trobar per fer també una visita, indispensable, al congost de Fraguerau. Però nomès arribar al pàrquing de l'ermita de Sant Antoni un cartell informatiu de rutes de la zona, qualifica la que vaig seguir de "Molt exigent", aquesta no la vaig veure venir, però ja tenia clar de fer-la i allà que vaig...
La realitat és que ho és d'exigent. Força exigent!
La zona dels Ventadors cal emprendre-la amb mooolt de compte. És una sendera molt aèria i bastant descomposta, amb pedreta fina que fa que tinguis poca adherència i que acaba en un pas d'aresta també "força interessant". Després comentant-la jugada amb el guarda del refugi de Sant Antoni em confirma que el que caldria és fer aquesta ruta en sentit oposat per fer-la més factible. Els ventadors pujant no és el mateix que baixant... En fi. Si esteu avesats a muntanya tampoc és res de l'altre món, només cal prendre moltes precaucions, si no, es pot escurçar baixant pel grau del Llop, evitant els Ventadors, i un cop al congost fer-la més o menys llarga. A gust del consumidor. Som-hi!
Aproximació: La ruta parteix de l'ermita de Sant Antoni, a la cara nord del Montsant, a la que s'accediex per pistes indicades des de la població d'Ulldemolins.
Dificultat: Tal com la vaig fer Difícil, com ja he comentat, pel tram molt aèri del sender dels Ventadors. És aconsellable fer-la en sentit contrari per treure-li dificultat, o evitar el tram dels Ventadors pel Grau del Llop o el de la Cornaleda.
Durada: 13,7 km. 5h 20’
Desnivell: 1.300m.
Itinerari: Deixo el cotxe al pàrquing de l'ermita de Sant Antoni, on un cartell informatiu "m'informa" que la ruta que vaig a seguir és "molt exigent". Comencem... Prenc una pista de terra que remunta fins a la bassa de bombers de la Plana dels Pins Pinyers.
D'aqui surten dos possibles pujades: el Grau de Sant Antoni, per l'esquerra de la bassa i el Grau del Llop, per la dreta. Opto pel primer, potser més dret però també més curt. El sender no té cap problema tret de salvar uns 350m. de desnivell positiu, en poc més d'un quilòmetre. A mitja alçada hi ha un bonic replà que fa de balconada: El congost de Fraguerau a l'esquerra i Ulldemolins a la dreta, de teló de fons la Serra de Llena.
Poc després arribo al Collet del Grau de Sant Antoni on trobo el sender que careneja la cara nord de la serra d'est a oest. Pujo a la Punta del Pi de la Carabasseta, des d'on tinc una bona panoràmica de la propera Punta dels Pins Carrassers, l'objectiu de la jornada.
Cap allà que vaig per sender planer i còmode, molt trescat. De camí gaudeixo de les vistes de l'enorme barranc dels Pèlics que s'obre per l'esquerra, i des d'on es pot distingir la Punta Pericana i barrancs secundàris com el del Parral. Més cap a ponent el barranc es tanca per la Punta de la Jonça i la Llibreria.
Per la dreta em surt al pas la bifurcació del Grau del Llop, una possible baixada si es decideix no emprendre els Ventadors.
La propera punta ja és la dels Pins Carrassers, de 1.062m. Un dels cims afegits al llistat dels 100 cims de la FEEC. I penso que molt encertadament afegit, perquè pujar aqui dalt és un espectacle paisatgístic de primer ordre. Bon moment per fer una parada i gaudir plenament d'una panoràmica extraordinària d'aquest racó del Priorat.
Baixo seguint la carena cap al collet dels Pins Carrassers, des d'on un indicador ens mostra una altra possible escapatòria , pel Grau de la Cornaleda, que també baixa fins al Congost de Fraguerau.
La curiositat em porta a emprendre els Ventadors, i un cop allí entenc el perquè del "Molt Exigent". Un estret sender, de pedreta solta i fina que no et dona bona adherència al terreny, baixa en diagonal entre estretes i aèries faixes de roca. Només en un punt hi ha un petit tram equipat de cable per protegir el pas. La resta cal apretar les dents i "confiar". Evidentment és un pas barreja de tècnic i psicològic en anar de baixada. Al contrari, pujant, és evident que és més fàcil i segur de seguir.
Però ja que hi som cal gaudir-lo. De camí la panoràmica entre faixes és espectacular, grans balmes i parets immenses de roca rogenca s'enfilen cap al cel i es desplomen cap al buit.
M'apropo a veure una gran balma per sobre del sender que interpreto que és la Cova de l'Àliga, tot i que també podria estar per sota del sender, als peus de les cingleres inferiors.
Un cop passat el mal tràngol del sender insegur arribo a un estret de pedra on hi ha una placa d'homenatge a algun muntanyenc enamorat d'aquests viaranys. Ja està, això ja està superat... doncs no.
Aqui comença un curt però intens tram on cal seguir una cresta de roca, força aèria també en plan funambulisme, i com deia, també en baixada on cal extremar les precaucions.
Ara ja sí, fora de perill, cal crestejar el darrer tram de carena, atents a les fites i marques per ser una mica perdedor. Un darrer mirador cap a la dreta, des d'on es gaudeix d'una bona perspectiva del preciós pont natural de l'Obaga, abans de baixar el darrer tram fins al llit del Riu del Montsant.
Abans d'arribar ja es poc començar a “flipar” amb les mil estructures de les formacions rocoses del conglomerat del congost: Les Coves del Francès, el Formatge, El Bisbe, el Cap del Mort, la Cadira, el Camell... un espai emblemàtic, místic i màgic del Montsant.
Prenc el sender que ressegueix el riu fins al pantà de Margalef per visitar al seu pas la cova del Sapo, que acull una petita surgència d'aigua, seca per la canícula de l'agost, i més endavant la Cova del Mort, una gran balma excavada a la roca a la sortida d'un barranquet.
Torno fins a la cruïlla per seguir ara en direcció contrària. Per l'esquerra i sobre el riu destaca la Cadira i per la dreta el Bisbe. Arribo a l'indicador de l'ermita de Sant Bartomeu. Cal creuar el riu per una petita passera de fusta. He vist en fotos que aquí hi havia un bonic pont tibetà, que alguna riuada es devia emportar per davant. Remunto seguint les traces del GR 65-5 i passant a tocar del Bonet, una altra curiosa formació rocosa. Dalt a la dreta destaquen les gepes del Camell.
A un potent engorjat del barranc hi ha la preciosa ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau. Al costat esquerra i arrapada a la balma, una gran corralissa devia donar aixopluc als ramats. més endins de l'engorjat es forma una curiosa cova que amaga uns grans bassis per recollir el degotall d'aigua del sostre: els Cossis de Sant Bartomeu, un lloc màgic.
Dalt d'una punta de roca s'aixeca la preciosa ermita. Es diu que l'eremita Guerau Miquel, fra Guerau, va fundar aquesta ermita l'any 1160. Damunt la porta hi ha l'escut d'Escaladei amb data de 1799.
Desfaig camí fins a retrobar el Riu Montsant i creuar la llera, ara segueixo el GR en direcció a l'ermita de Sant Antoni. Aviat per l'esquerra hi ha bones vistes del Congost que comença a estretir-se: les coves de les Barretes, la cara de llevant del Camell... Deixo enrera també la cruïlla amb el Racó de la Pastera i en un reclau del sender, i per la dreta, m'apropo a veure una espectacular balma en forma de cova, de la cua de la canal dels Tres Jurats Petits.
Un altre cop al sender i per darrera es veuen perfectament els juradets, just abans d'arribar al Mirador de les Cadolles Fondes on l'acció erosiva del riu ha excavat unes espectaculars i estretes basses al fons del congost.
Passades les cadolles unes escales amb fustes em pugen a una vella pista que prenc per la dreta per anar a trobar la Font de la Gleva. Més amunt trenco per l'esquerra per una pista que remunta en pendent fins al Coll del Prat.
Poc més endavant retrobo la bassa de bombers del Pla dels Pins Pinyers i baixo fins a l'ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara per visitar-la. Datada del segle XV va ser en principi dedicada a Santa Bàrbara però un segle més tard l'ermità va afegir un altar a Sant Antoni. A meitat del segle passat es va ampliar la casa de l'ermità i es va convertir en casa de colònies i refugi en l'actualitat.
Els guardes actuals, una simpàtica parella, et reben en cordialitat i et posen a taula un bon entrepà i una sorprenent carta de cervesa artesana. Un final rodó per a un intens dia de muntanya.
De tornada, i ja amb el cotxe, m'apropo a visitar l'altra ermita de la zona, la de Sta. Magdalena. Més avall i de cara a casa la carretera està tallada a l'alçada de Cornudella i un desviament em porta a creuar la presa del pantà de Siurana.
Una potent proposta muntanyenca en un entorn espectacular com és la serra del Montsant.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada