Puig Estela i Taga. 100 cims.
20 d'agost de 2025
Entre les valls del Freser i del Ter, en ple Pirineu oriental, s'aixeca la Serra Cavallera al cor del ripollès. Una carena que ratlla els 2.000 metres i on trobem dos dels cims del repte de la FEEC: el Taga, essencial, de 2.040 m. i el Puig Estela de 2.013m.
Aprofitant l'estada d'uns dies d'estiu a Ribes de Freser, pugem fins al Coll de Jou per apropar-nos a l'església de Sant Martí d'Ogassa, des d'on farem una circular per coronar els dos cims. El Taga ja el vaig pujar el 2008 però ja que hi som, mirarem d'assolir els dos objectius... tot i que la meteo ens ha fet la guitza. Som-hi!
Aproximació: Arribem a l'església de Sant Martí d'Ogassa per la pista forestal que remunta pel Coll de Jou des de Bruguera. També es pot accedir per la mateixa pista però des del poble d'Ogassa. A tocar de l'església hi ha un ampli aparcament.
Desnivell: 1900m. acumulats
Dificultat: Moderada.
Durada: 11,8 km. Unes 5 h. comptant parades.
Itinerari: Des de la preciosa església de Sant Martí d'Ogassa, un preciós exemple del romànic ripollenc que data del S X, prenem un camí que puja des del lateral de l'església cap a la falda de la Serra Cavallera que s'aixeca a la nostra dreta.
El camí esdevé sender i aviat comença a pujar fort entre llargues diagonals per guanyar alçada fins al prats de Cal Frare d'Ogassa, pel barranc que baixa de la collada pel torrent de la Font del Freixe que trenca el bosc de Vessaganya per la part de ponent. Entre tancats de pastor elèctric trobem el gran abeurador de la Font del Freixe on algunes vaques pasturen els brins d'herba fresca del prat.
Seguim pujant, cada cop en més pendent cap a la pronunciada collada que se’ns obre al nord-oest, fent un bon esvoranc a la carena de la Serra Cavallera. Aviat s'obre una preciosa panoràmica de la Coma Ampla i de les cingleres de la Creu cap a llevant. Els contraforts de la cara sud de la serra.
Finalment guanyem la collada de la Portella d'Ogassa, que talla la continuïtat de la carena de la serra. Prenem el ramal de la dreta resseguint el fil carener i en mantinguda pujada fins assolir el cim secundari del Puig de Coma d'Olla de 1.938m. Tant sols un recer de pedra en sec i alguna fita de partició municipal assenyalen l'indret. Un grupet de vaques també marquen el cim, tranquilament estidares al prat mentre per sobre nostre el dia s'està complicant, a tota velocitat.
Aviat una densa boira no ens deixa veure més enllà d'una vintena de metres, trencant l'encant d'un paisatge absolutament esclatant en ple estiu. Només el corriol carener que va apareixent per davant de les nostres passes és la clara referència del terreny que trepitgem.
El darrer tram el sender es fa més trencat per un crestall més escarpat abans d'assolir el darrer turó arrodonit on s'aixeca una important torreta feta de pedra en sec amuntegada que marca el primer objectiu de la jornada: El Puig Estela, de 2.013m. Cim no essencial del repte de la FEEC. Malauradament la boira densa ens priva de gaudir del paisatge de la Serra Cavallera. Aprofitem les curtes ullades de sol entre els núvols baixos per aconseguir veure algun tram de la vall del Segadell, amb Pardines al fons, i fer alguna foto mig digna. A muntanya no tot són dies clars i esplèndids, també n'hi ha de rúfols com el d'avui que a pesar de tot també tenen el seu encant.
Tornem sobre les nostres petjades resseguint la carena, per la Coma de l'Olla i fins a la Portella d'Ogassa. Ara el dilema és si ens allarguem a pujar al Taga, o en vista de temps que empitjora per moments baixar cap al cotxe.
Decidim continuar, donada la proximitat, fins al Taga, però la boira es fa cada cop més espessa i fosca, i finalment arribem al cim del Taga, a 2.040m just en el moment en que el cel ha dit prou i ha deixat anar un fort xàfec acompanyat d'una fina calamarsada, que ens ha acompanyat uns bons 30 minuts, els suficient per demostrar que en alguns casos el fet de portar gore-tex al calçat o a la 3a capa... és anecdòtic. Sort de les capelines.
Enmig d'un bon ruixat amb calamarsa tornem fins a la portella d'Ogassa i baixant un altre cop resseguint també el torrent de la Font del Freixe, no és fins a la mateixa font on el temps ens dona una treba i podem acabar de fer la baixada sense pluja fins a retrobar la preciosa església de Sant Martí d'Ogassa, on tenim el cotxe.
Tot i que passat per aigua, un interessant itinerari per descobrir la Serra Cavallera, coronant dos dels seus cims més emblemàtics.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada