Barranc de la Font. Dana 2023
27 de setembre de 2025
Hi havia una vegada el Canvi Climàtic...
En aquest mateix espai ja vaig fer una publicació sobre la potent Dana que va afectar a la serra del Montsià el setembre del 2021, al barranc de Codonyol, que va incidir sobretot als termes municipals d'Alcanar i d'Ulldecona de la serra, canviant en bona mesura la seva fesomia i literalment arrencant bona part dels barrancs de la zona meridional del Montsià.
Dos anys més tard, puntualment als primers dies de setembre del 2023, una altra Dana de característiques molt semblants a l'anterior va tornar a descarregar sobre la serra tones d'aigua en forma de pluja i sobretot a la zona central i nord del Montisà, afectant també els termes municipals de la Ràpita, Amposta i Freginals.
L'afectació va ser brutal sobretot als barrancs, i bon exemple el podiem veure al barranc de la Font, on la barrancada es va emportar per davant bona part de l'esplanada de la pròpia font del Burgar.
Dos anys més tard, el setembre del 2025, encuriosit pels efectes d'aquella Dana del 2023 vaig fer la sortida que us presento, remuntant tot el barranc de la Font per la seva llera, des de l'Àrea recreativa de Mundana fins a la mateixa font del Burgar, sempre pel llit del barranc. Tot i que ja havien passat dos anys, i com ja sabem la natura fa el seu camí i va recuperant la vegetació a bona part del terreny perdut, no em va deixar de sorprendre la devastació que pot generar la força de l'aigua, netejant lleres de barrancs que fins ara eren impenetrables.
El mateix efecte devastador es va fer palès a altres barrancs del Montsià litoral, com el del racó del Melo, de Codonyol, d'Aiguassera...
I quan penses que el que veus, per inusual i extraordinari, ja no es pot superar, pocs dies més tard i fidel al cicle bianual, el dia 10 d'octubre del 2025 va arribar l'Alice, la nova Dana que va superar de bon tros totes les espectatives conegudes fins ara i provocant, aquesta vegada sobre tot al Montsià del terme de la Ràpita, unes barrancades sense prececedents amb importants inundacions a la població i l'arrasament total dels barrancs.
La pregunta està servida: quan serà la propera? i quina serà la seva magnitud...?
Aproximació: L'itinerari parteix de l'area recreativa de Mundana a la que s'accedeix per una pista senyalitzada, Camí de Mata-redona, des del km 1072,5 de la N-340, a l'alçada de l'entrador del mig de la Ràpita.
Dificultat: mitjana. Cal fer alguna grimpada i superar un pas equipat a un ressalt important del barranc. En el moment de fer l'itinerari alguns trams també estan bastant tapats de vegetació.
Desnivell: 550m. acumulats
Durada: 9,2km. unes 5 hores.
Itinerari: Des de l'àrea recreativa de Mundana, remuntem uns metres per la pista fins a un indicador a l'esquerra que ens assenyala el baixador al barranc de Solito.
Un cop a la llera, ja només caldrà remuntar el barranc fins a la Font. A pocs metres i a l'esquerra, tallada a la roca viva trobo la Piqueta de la Proví, que recull l'aigua de la llosa per unes regates tallades també a la mateixa roca. La piqueta està al recer d'un talús enmargenat.
Segueixo aigües amunt per zones obertes per la barrancada de fa dos anys i algunes on la vegetació ha tornat a guanyar terreny, però per on encara es pot passar. A l'alçada de la Cova dels Franjols recordo la primera visita que hi vaig fer fa un bon grapat d'anys, quan vaig haber d'obrir-me camí entre la densa malesa, llavors venint de la part de dalt, i em va costar molt arribar a la base del cingle on s'obre la boca de la cova. Ara l'accés ha estat ben fàcil ja que en aquesta zona el barranc és ample i es manté prou net.
Uns metres més amunt el llit del barranc s'obre al costat dels bancals d'oliveres de Tramuntana que en aquest punt arriben fins a la mateixa llera, ara ben aclarida de vegetació.
El barranc es torna a eixamplar i fa de bon transitar. Una pronunciada corba a la dreta dóna pas a una gran llosa de roca que cobreix la llera. D'aquí surt per la dreta i l'esquerra el sender que permet pujar al camí de la Font o cap al Barranc dels Coloms, respectivament.
Sorprén veure interessants cingleres a zones més encaixonades del barranc. Em surten al pas objecftes inesperats: radiocassetes o cadires que durant decades han estat amagats per alguna raconada del barranc i que la passada barrancada ha posat al descobert. Més amunt trobo l'aiguabarreig dels barrancs de la Font i de Fredes. Remuntant una roca per la dreta em deixa de nou al barranc principal just abans de trobar una fonda cadolla, en un ressalt rocós. Trobo ara el sender que també per la dreta remunta cap al Camí de la Font i per l'esquerra puja cap al coll del Cocó de Jordi.
Ara el barranc s'estreteix força, girant cap a l'oest, i donant pas a una zona de lloses amb un gran revolcador dels porcs senglars. A l'esquerra un gran bloc de pedra, delimitat per la part de dalt per un marge, deixa constància que els estrets bancals de l'obaga del turó arribaven fin al llit del barranc.
Poc més amunt s'arriba a una de les zones més sorprenents del barranc. Un petit circ tancat per dalt per un gran ressalt de roca, on creix una gran carrasca que s'aixeca molts metres del llit del barranc cercant la llum del sol. Un petit pas equipat amb un cable, obra d'un bon amic adicte al Montsià i instal·lat fa una bona pila d'anys, ha aguantat les barrancades i ens permet pujar aquest pas delicat amb una certa garantia d'èxit.
Des de dalt aquest preciós racó del ressalt es pot gaudir una panoràmica diferent. Uns metres més amunt i arrapada a la cinglera de l'esquerra trobo també una gran balma oberta a la paret de roca sedimentària.
Més amunt i també a l'esquerra ja trobo els bancalets de sota el Cocó de Jordi, on hi ha el sender d'accés. Pel mateix sender i per la dreta surto al primer tram del camí de la Font, just després de l'esplanada del Cocó.
Em torno a clavar per la dreta al llit del barranc, en aquest tram perfectament transitable i segueixo remuntant.
Aviat per l'esquerra, i també a la base d'una cinglera sedimentària s'obre la Cova de la Manigueta, en coincidir amb el barranquet que remunta aigües amunt fins a les famoses restes de l'avioneta sinistrada.
Veig que per aquí també ha passat l'amic Agustí deixant constància del topònim. Més amunt encara i just abans d'on el barranc torna a prendre direcció oest, a l'alçada de la Bassa de Pere Vicent, per la dreta s'obre una petita balma amb una curiosa roca foradada.
Entre un important caos de blocs i per una zona força empinada arribo a la cruïlla amb el sender a la Font, a l'anomenat "cruïlla de les carrasques", on també pel sender de la dreta podriem pujar cap al Pla de Gallos.
No deixo en cap moment el barranc i segueixo remuntant per la seva llera, sempre lo suficientment net per l'efecte de la barrancada del 2023 per poder passar perfectament. Més amunt una altra petita cadolla just als peus d'un ressalt, sota la Cova del Llop. A costat la font del Llop ben carregada d'aigua ajuda a refrescar una mica la calor de la jornada. per davant de la font i remuntant la base del gran rossegador el barranc segueix oferint un espectacle "diferent".
També a l'esquerra pujant i sota un altre gran bloc de roca s'obre una petita cova parcialment tancada amb un marget de pedra en sec que segurament va ser utilitzat en altres temps per aixoplugar-se. En aquest cas és per mi una troballa ja que desoneixia completament l'existència d'aquest recer quasi sota la Font del Burgar, en una zona impenetrable fins fa pocs anys.
El barranc surt a la sendera de la Font just davant de les grans carrasques, només uns metres més de llit de barranc per a sortir a l'esplanada de la Font, que com la resta del barranc va patir una important mossegada per la barrancada que va fer baixar bona part de l'esplanada del davant.
Una estona per recuperar forces abans d'emprendre la baixada pel PR del Camí de la Font, fins a l'aparcament del Cocó de Jordi i per la pista fins a Mundana.
L'aigua desfermada no té aturador, replanteja el paisatge i ens deixa ben clar que l'esboranc dels barrancs que estem acostumats a veure, en altres temps ja van estar provocats per episodis d'aiguats i barrancades que van configurar la topografia de la serra.
Pocs dies més tard, el 10 d'octubre, el cel en pes va caure sobre aquesta zona i la Dana Alice va escriure un nou episodi, més destructiu, deixant tots els barranc del Montsià rapitenc més descarnats encara...
Properament hi faré una nova incursió per veure els increïbles estralls d'aquesta nova barrancada.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada