Mola del Vilar. Ares.
14 de setembre de 2025
Un dels plats forts del Maestrat és sense cap mena de dubte l'estreta relació entre l'entorn natural i la gent que ha pogut moldejar-lo per treure'n partit. Estic parlant de l'immens patrimoni de pedra en sec que podem trobar per tota l'extensió d'aquest aspre territori.
Ja me'n van parlar els amics Maura i Camilo, i vaig poder veure alguna proposta d'itinerari del Miguel Angel Chiarri, un dels meus referents de capçalera per a rutes a wikiloc, i l'itinerari no m'ha decebut: una veritable joia. Un museu a l'aire lliure del treball de la pedra en sec al Maestrat, en totes les seves variant: barraques, corrals, paridores, masos, recers... en un entorn singular i isolat com és la Mola del Vilar. Som-hi!
Aproximació: L'itinerari parteix i acaba al Coll d'Ares, a la CV-15. El coll de muntanya d'es d'on surt la CV-116, l'accés a la població d'Ares. Davant del restaurant del Coll hi ha una bona zona per aparcar.
Dificultat: Moderada. A l'accés a la Mola hi ha algun punt delicat per superar les darreres cingleretes, la resta és planer i plàcid.
Desnivell: Uns 550m acumulats.
Durada: 9,5 km. en unes 3h 30'
Itinerari: Des de l'aparcament del restaurant el Coll, prenem l'ampli assagador que sense contemplació i en acusat pendent remunta pel fil carener, en direcció oest, fins al capdamunt de la Mola. Parem a mig pendent, un cop passades les restes d'un vell maset a l'esquerra, per gaudir de la preciosa panoràmica del Coll d'Ares. Remuntem fins a un pronunciat cingle coronat per un marge que ens barra el pas. Vaig interpretar malament un track i en lloc de cercar per la dreta un pujador prou decent, per alguna raó vam seguir per l'esquerra fins a trobar una escletxa al cingle que ens permet guanyar els bancals superiors.
Seguim en tendència a l'esquerra fins a trobar el que semba que era l'assagador que permetia remuntar la Mola per la seva part nord. La Mola és en definitiva una immensa mola de roca completament plana envoltada per cingles que l'aïllen en quasi tota la seva totalitat. I el que la fa especial és el fet d’estar completament sectoritzada i dividida per espectaculars margenades, suposo que per separar propietats o aïllar grups de bestiar.
Un cop trobem la traça antiga del sender aquest gira 180º i recorre la base del darrer cingle, passant per una zona que ha patit un esllavissament de roca recentment. Arribem al que sembla una corralissa adossada al cingle i tancada per un marge ben treballat i coronat per lloses verticals per evitar que el bestiar pugui saltar-lo.
Un cop a l'extrem de la mola, la remuntem per gaudir, ara si, de la magnitut de la immensa plana que extén cap al sud. Cap arbre, tan sols una variada col·lecció d'estructures de pedra en sec per fer més amable el treball en aquest panorama quasi marcià.
Fem un peregrinatge per la plana de la Mola, de nord a sud, visitant diferents barraques i recers. El segon que trobem està a la punta nord de la Mola, que al mateix temps esdevé el seu cim amb 1321m. d'alçada.
D'aquí comencem a recorrer tota la mola, en direcció sud, apropant-nos a veure i gaudir dels diferents treballs en pedra que ens van sortint al pas. marges interminables, barraques, algunes en molt bon estat de conservació, fites, porteres... Aprofitem també l'avinentesa per fer una bona collita d'aranyons amb l'objectiu d'obtenir un bon patxaran per a l'hivern.
Arribem a un pronunciat esglaó de terreny produït per un petit cingle, que a la dreta i arrapat a la pared de pedra es va aprofitar per fer una altra petita corralissa.
Més endavant trobem una barraca ben especial. Una barraca doble a la que s'accedeix per un petit recinte tancat i que té fins a quatre accesos, dos per a cada espai interior i comunicats per dins. Una filigrana de pedra en sec, imperturbable al pas del temps.
Més endavant, just abans d'assolir la punta sud de la Mola de 1261m. que deixarem a la nostra dreta, passem un darrer terreny curiosament esquitxat de fites i recers de pedra en sec.
Un gran assagador baixa cap al Mas de la Mola. El seguim uns metres, per deixar-lo per la dreta resseguint un bancal i poder anar a gaudir d'una altra gran barraca isolada, “careta a sol”.
Baixem fins a un altre curiós assagador transversal, que sembla que uneix el Mas de la Mola i el de Cap de Terme, a l'oest. Nosaltrem trenquem per un sender cap al sud que ens portarà a trobar el Mas de la Cova, per on transcorre el GR-7, i que resseguirem ara en direcció nord, al caent est de la Mola. Al recer d'un barranquet trobem el pou del Mas de la Cova.
El fressat sender al llindar dels grans bancals del masos puja ara fins al Mas de la Mola, un important nucli d'habitatges que creuarem per la seva part superior sense perdre el rastre del GR. Passada una portera seguim en la mateixa direcció per un bonic assagador amb precioses vistes de la gran vall de la Rambla Carbonera a la nostra dreta.
Aviat albirem el tossalet isolat que es forma davant del Maset de Rufa, que deixem més endavant per la dreta.
Seguim pel plàcid GR fins a trobar la Font dels Bassiets que raja fresca i abundosa entre denses mates de jonc boval. Per l'esquerra, a mig pendent s’aixequen les restes del Mas dels Bassiets en una prominent punta de terreny. Poc més endavant i també per la dreta, el barranc dels Flares baixa decidit cap al fons de la rambla. Ens acostem planerament de nou cap al Coll d'Ares on donem per acabat l'itinerari, reposant forces al restaurant.
Una bonica experiència on es barreja a la perfecció l'aspra natura del Maestrat i el saber fer dels nostres avantpassats per dominar-la.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada