GR 99 etapa 42.1. Deltebre- Camarles.
25 d'octubre de 2025
Una etapa afegida al Camí Natural de l'Ebre, GR 99, per descobrir més a fons el delta de l'Ebre, a pesar d'allunyar-nos de l'eix del riu. Sortim de Deltebre des del passador per endinsar-nos als arrossars de l'hemidelta nord, passant a tocar de l'Aldea i el Lligallo del Ganguil, i acabant a Camarles.
Una bona cirereta de pastís per impregnar-se del delta més autèntic. Som-hi!
Aproximació: Al ser un itinerari lineal caldrà disposar de dos vehicles. Un el deixem al Passador a la part de Deltebre i l'altre a la Torre de Camarles. L’etapa comença als peus de la part de Deltebre del Passador. Al costat, entre el pont i el restaurant L’Arròs, hi ha un gran aparcament on deixar el cotxe.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: inapreciable.
Durada: 17,8 km. Unes 4h 30’
Itinerari: prenem el passeig de l'Ebre al costat del mític Passador, obra dels enginyers Cobo i Strasky, que és un espectacular pont penjat metàl·lic de 250m de longitud, dividit en dos parts: una dedicada al trànsit rodat i l'altra als vianants, que el converteixen en un magnífic mirador del tram final del riu. Recordo perfectament el dia de la seva inauguració: el 30 de setembre del 2010.
Riu amunt i pel passeig fluvial, amb el majestuós Ebre a l'esquerra guanyem distància cap a Jesús i Maria, l'altre nucli de població de Deltebre. Aviat arribem al Parc del Riu, un ampli espai habilitat com a àrea recreativa: gronxadors, jardins, torradors...
Més endavant i al mateix passeig fluvial crida l'atenció per la dreta un preciós edifici restaurat, possiblement és l'anomenada "Casa dels Belgues", o "Casa Quico", però el que és segur i evident és que es tracta d'una antiga edificació agricola, casa o magatzem, magníficament restaurada.
Seguim el traçat del passeig, sempre entre el riu i diferents horts i arrossars, fins al Mirador del Molí dels Mirons, recentment remodelat com a accés al riu. D'aquí surt un bonic passeig arbrat fins al Bar Lo Mirador. Un recomanable punt on fer un cafè tranquil gaudint del pas calmós del riu.
Seguim paral·lels uns metres al riu fins al final del carrer asfaltat, on definitivament deixem el riu i prenem el carrer de la dreta en direcció nord.
El carrer ens deixa a una rotonda de la TV 3454, que creuarem recte i seguirem uns metres per carretera en la mateixa direcció. Despreés de creuar el canal de Montanyana, prenem el camí assenyalat en marques de GR, per l'esquerra: el camí del Xoperal.
Hem deixat endarrere el tram de carretera per endinsar-nos plenament a la "ribera": un horitzó d'arrossars en totes direccions, només trencat per algun arbre gran i solitari, i els reflexes simètrics de casetes i arbres damunt l'aigua calmada dels arrossars. Un espectacle per als sentits.
El camí del Xoperal ens porta a trobar el Camí de la Sèquia Mare, que el talla transversalment i que seguirem per l'esquerra fins a la Depuradora de l'Aldea.
Allí prenem el camí de la dreta: el Lligallo de l'Aldea, que ens portarà a descobrir una de les joies amagades del delta: la Torre i l'Ermita de l'Aldea.
"L’actual torre de l’Aldea, excepte la base, és una reedificació de l’any 1936 ,després que l’any 1914 s’hagués enderrocat parcialment.Presenta una singular planta basilical – alguns autors la veuen com a“rectangular amb dues arestes arrodonides” – que presenta el costat nord recte i el sud rodó.L’alçada total de la torre és de 20m . Té tres pisos i terrassa amb merlets. A cada pis hi ha una finestra rectangular que mira al nord. La base està coberta per un ample talús, a la part arrodonida.
La porta es situa a la cara nord, a 1,5m. del terra, construïda de punt rodó amb cinc dovelles de pedra. Al damunt de la porta hi ha tres làpides, amb inscripcions i un escut heràldic. Aquestes làpides fan referència a les diferents restauracions i reedificacions que ha sofert la torre mentre que l’escut heràldic pertany, probablement, a la família dels Jordà que van ser-ne propietaris des del segle XVI." (Laldea.cat)
Al costat podem visitar l'esglèsia de Santa María de l'Aldea, ja documentada el 1161, amb façana renaixentista. A l'interior es pot gaudir d'un gran retaule, de 40m2 del pintor calero Joan Rebull. Al gran "claustre" interior dels edificis de l'ermita es celebren tots els anys pel juny les festes de l'Ermita, amb espectacle de vaquetes i bous! Tradicions arrelades a la terra.
Seguim el nostre camí un altre cop pel Lligallo i trenquem ara per l'esquerra, per la carretera de l'Ermita, fins a creuar el Canal de Camarles on prenem el camí de la dreta.
Ara som al Passatge del Delta i entre hortes i grans masades com la del Sabonero fem camí fins al Lligallo del Ganguil. Passem també a tocar d'una de les construccions emblemàtiques del delta: la coetera, en aquest cas la de Pinyol.
Deixem endarrere també el Mas de Pinyol i arribem al LLigallo del Roig, on creuem la carretera T-340 i prenem un camí a l'esquerra que ens deixa al passeig del Carrer 1, que paral·lel a la via del tren ens porta a trobar la Torre de la Granadella: torre medieval de la que ja es fa menció el 1153, vinculada a la casa Jordà de Tortosa.
Al costat el Molí de la Torra, i la seu del centre d'interpretació de l'arròs al delta. De visita molt recomanable!
El mateix carril bici del carrer 1 ens porta a l'entrada de Camarles. Els camarlencs demostren tenir esperit pragmàtic i no es trenquen el cap en topònims diversos per al seu traçat de carrers, senzillament els numeren. Passem per la plaça dels Presidents on un gran monòlit rendeix homenatge a tots els presidents de la Generalitat de Catalunya, i un altre de més petit als camarlecs i camarlenques il·lustres.
Passem també a visitar la parròquia de Sant Jaume abans d'arribar a la plaça de l'ajuntament, pel carrer 24. Seguidament pel 30 i després pel 27 arribem al final de l'itinerari a la Torre de Camarles. Un petit castell amb torre circular d'uns 9 metres d'alçada, també mencionat el 1150, quan Ramon Berenguer IV va donar el castell a Guillem de Sunyer...
Una mica de tot: natura, paisatges, història. El delta, sempre sorprenent!
Salut i delta!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada