Cami natural de l'Ebre. GR 99. Etapa 40. Benifallet- Xerta
15 de novembre de 2025
Seguim amb el recorregut del Camí Natural de l'Ebre al seu pas per les nostres comarques. L'etapa 40, des de Benifallet a Xerta, coincideix en bona part amb la Via Verda de Val de Zafan i també amb un tram del GR 7. Una ruta excel·lent per gaudir de les panoràmiques del riu al seu pas pel Baix Ebre.
Aproximació: Al ser un itinerari lineal caldrà disposar de dos vehicles. Un el deixem a la l'estació de Xerta i l'altre al passeig del riu de Benifallet.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: uns 80m. acumulats. absolutament pla.
Durada: 14,1 km. 3h 30' aproximadament, comptant parades
Itinerari: Des del passeig del riu, al costat dels safareigs i davant de l'embarcador del Llaüt, el seguim uns metres per trencar per la dreta fins a l'avinguda Lluís Companys, el carrer d'entrada a la població. En direcció a l'Eix de l'Ebre, passem per una rotonda on hi ha una estàtua que representa uns balladors de jota, el ball típic a les Terres de l'Ebre.
Un cop a la C-12, pel costat del monument al Llaguter, prenem per l'esquerra el gran viaducte del Llaguter per creuar el riu. Les vistes des del pont dels dos costat del riu són espectaculars. Passat el pont prenem el camí de la dreta que torna a cercar el riu, i passar per sota del pont. En direcció sud-oest, entre tarongers, fem camí cap al vell pas de Barca de Benifallet pel Pla de la Barca, avui en desús, des d'on es pot gaudir d'una preciosa panoràmica de Benifallet a l'altra riba.
Des del pas remuntem a tornar a trobar la C-12. Haurem de resseguir amb molt de compte el voral esquerra de la carretera durant 1,5 km. De camí veiem l'illa de Benifallet a la nostra esquerra, i deixem també a la dreta el maset del Coniller, arrapat al talús de la carretera.
Creuem la C-12 a l'entrador de l'Estació de Benifallet, just on el riu Canaletes desemboca a l'Ebre. Creuem el rierol i remuntem cap a la Vall i l'antiga estació de Benifallet, reconvertida en restaurant i alberg, i fortament concorreguda pels ciclistes de la Via Verda.
En aquest punt enllacem amb el traçat de la Via de Val de Zafán, l'antic pas ferroviari que enllaçava la Pobla de Híjar amb la Ràpita projectada a finals del S XIX, i avui reconvertida en Via Verda (recentment s'ha recuperat el traçat entre Roquetes i la Ràpita). La seguirem en direcció a Xerta.
Des de l'estació es van succeint una sèrie de túnels, alguns il·luminats. El primer el de la Costa del Titot, seguit del de la Plana de Mollet.
Al sortir d'aquest darrer túnel tenim a la dreta una gran plana fluvial originada per l'ampli meandre del riu, coberta de plantacions de cítrics. Una bona balconada a la Serra de Cardó. El Pont dels Frares creua el barranc del Clot del Moro i dóna pas al túnel de la Roca de l'Hombro.
Sortim ara a la zona de Xalamera on desemboca també un barranc. Una gran masada controla aquesta gran esplanada coberta de conreus de tot tipus curosament treballats.
Entrem al Túnel de Xalamera que fa una gran corba a la dreta, passant per sota de la C-12. Al sortir la via ens regala fabuloses panoràmiques de la serra del Coll de Som a l'altra Riba: La Punta de Joano, l'antiga cimentera de Mayor pionera en la fabricació de Porland, el Castell de Som sobre les cingleres del Siscar, que acullen grans balmes on potser arreceraven bestiar en altres temps.
Riu avall ja s'aprecia la captació d'aigua del Canal Xerta- Sénia i la Central hidroelèctrica de l'Assut.
Sortint del següent túnel i també a la dreta ja tenim un bon mirador de l'espectacular Assut. Obra hidràulica de 375m de longitud per 7m d'alçada, amb la finalitat d'elevar el nivell de l'aigua per tal de canalitzar-la a sèquies de regadiu. Interessant destacar que sempre s'havia dit que originàriament va ser dissenyat pels àrabs entre els S. X i XII, però sembla ser que els document medievals assenyalen que no va ser fins al 1441 que es va portar a terme l'obra a càrrec de tres mestres tortosins. Podem contemplar també el vell molí fariner de l'assut, la connexió dels canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre, el poblat iber de l'Assut sobre un turó a l'altra riba, l'enclusa...
Deixem endarrere una gran zona de repòs de la carretera i ens endinsem, sempre per la via verda a la zona de l'Hort del Figatxer i les Nogueres, on el gran incendi del passat estiu va arribar a creuar fins i tot a l'altra banda de riu.
Entrem al municipi de Xerta, deixant a la dreta l'antiga fàbrica de torrons de Pio, i més amunt l'encantadora Villa Retiro. Velles casetes de control de la via, curosament restaurades ens donen la benvinguda a l'Estació de Xerta, on donem per acabada l'etapa.
Un altre tram de riu que ens regala precioses panoràmiques. Seguim!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada