Canal de la Selleta del Pinell. Els Ports.
23 de novembre de 2025
Amb l'amic Alejandro, monitor de barrancs i amb Miquel, ens apropem a "tastar" un bon barranquet dels Ports: La Canal de la Selleta del Pinell. Una divertida i vertiginosa canal que baixa des de la cara nord de la Selleta del Pinell dels Ports, prenent el barranquet des del sender de l'Ombria de l'Aragall que ens baixa fins a la canal. Onze ràpels encadenats, superestrets, absolutament encaixonats. Inviable després de fortes pluges, però divertit i amb una bona dosi d'adrenalina si està sec. Xalador a tope!
Aproximació: Des del Mas de Barberans prenem la T 3421 en direcció a la Sénia, després de 1'5km aprox prenem una pista senyalitzada a la dreta: "La Vall". La seguim 1,8 km, fins a la confluència dels barrancs de la Vall i de les Carroveres, on prenem la pista de l'esquerra creuant el barranc, i remuntem la pista deixant a la dreta el Corral de Cirilo, Refugi de la Carrovera. Pocs metres més avant i a l'esquerra podem deixar el cotxe a tocar del petit abeurador de l'Anjupet.
Dificultat: V3 A1 III.
Desnivell: Uns 110m, en 200 m de recorregut (la canal). 600 m. acumulats amb l'aproximació i el retorn, en total.
Durada: 3,61 km en total (aproximació i retorn). Unes 4h 30'.
Itinerari: Des de l'aparcament prenem un sender que creua el llit del barranc de la Carrovera i remunta fort per l'altra vessant fins als replans de les Carroveres, des d'on tenim una bona panoràmica de la Mola de les Carroveres al nord. Per sota veiem l'estació sismica del Mas dels Barberans sobre la gran feixa de les Balmes de les Carroveres.
En sender s'enfila resseguint l'orografia del terreny per anar a cercar l’Ombria de l'Aragall. Les vistes de les capritxoses formacions rocoses són espectaculars. Poc després de creuar la Tartera del Pany de les Hedreres el sender enfila cap al sud, just cap al Morral de la Junça que s'aixeca a la capçalera del barranc.
A una corba tancada del sender el deixem per agafar el llit sec del barranc que baixa decidit entre densa vegetació per anar a trobar l'inici de la canal. Esgarrifa la quantita de boix sec que enteranyina la llera de barranc.
Remenant per internet, a la pàgina web de ropewiki.com he trobat aquesta preciosa ressenya treballada a mà com es feia “abans”. M’ha recordat aquelles ressenyes d’escalada de finals del segle passat que sovint trobaves pels refugis o als bars dels pobles, fetes a mà alçada però, com aquesta, autèntiques obres d’art amb tot tipus de detalls que t’aporten una quantitat d’informació espectacular. Difereix en algun metre amb altre ressenyes que he vist, però aquesta m'agrada més.
I comença l'aventura... Un primer ràpel de 5m al costat d'un gran bloc rodó, ideal per fer boulder, dóna pas a la successió de ràpels que van guanyant en estretor, llargada i ombria a mesura que baixem. la instal·lació, pràcticament tota en químics és impecable. Un cop a dins no hi ha escapatòria.
Anem enllaçant ràpels: 5, 8, 15 força estret, 8, 8, 20 també molt estret i que t’obliga a passar sota diferents blocs arrodonits encastats a la canal, 5 i el final de 24, el més llarg, com a cirereta del pastís.
El retorn el fem un bon tram per dins el llit del barranc fins a trobar un pujador entre boixos que ens deixa a la pista. Passem per sota de la Cova d'en Narcís, una de les grans balmes de la cinglera de les Carroveres fins a enllaçar novament amb l'abeurador de l'Anjupet on tenim el cotxe.
Una matinal inoblidable amb molt bona companyia i amb el saber fer de l'Alejandro que ens ha deixat molt bones sensacions i moltes ganes de tornar a fer barrancs!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada