Vall de Boí, natura i romànic.

 2-5 de juliol de 2025.

Visitar la Vall de Boí és endinsar-se en un entorn natural excepcional, que acull l’únic Parc Nacional de Catalunya. Entre crestes i cims que freguen els 3.000 metres, s’hi despleguen boscos frondosos, prats alpins i una infinitat d’estanys, rius i barrancs que conformen un paisatge pirinenc d’una bellesa incomparable. Un autèntic regal per als sentits de tots aquells que estimen la muntanya.

Només cal passejar pel Planell d’Aigüestortes, la porta occidental del Parc Nacional, per deixar-se captivar per un bany de natura extraordinari i sentir la pau que desprèn aquest racó únic del Pirineu.

Bony del Graller des del Tossal de Sant Esperit

Bony Blanc

Mirador de Sant Esperit. Al fons l'Aüt.

Presa de Sant Esperit

Riu de Sant Nicolau

Planell d'Aigüestortes

Però no tot és paisatge. Si centrem l'atenció en un primer pla descobrim també un fantàstic esclat de vida. La flora i fauna del parc ens surten al pas i ens regalen precioses postals de natura


Orquis maculat, Dactylorhiza maculata.

Gripau comú, Bufo spinosus. Una femella de prop de 20 cm.

Marcòlic, Lilium martagon

Detall de la flor del marcòlic.

Planell de Sant Esperit

Rosa villosa, Rosa villosa.

Estany de Llebreta i l'Aüt

Cascada de Sant Esperit

Marmites de gegants


A pocs quilòmetres al nord de Barruera trobem el Balneari de Caldes de Boí, un indret singular on s’uneixen natura, salut i espiritualitat. Santuari i balneari alhora, el complex termal acull també el santuari de la Mare de Déu de Caldes. Les seves aigües, però, ja eren conegudes i aprofitades en temps dels romans.

Es diu que és el balneari amb més varietat de fonts termals del món: fins a 37 surgències amb temperatures que oscil·len entre els 4 °C i els 56 °C, i amb aigües de composició diversa —clorurades, sulfuroses, sulfatades i carbonatades— que fan d’aquest lloc un autèntic tresor termal al cor dels Pirineus.


Santuari de la Mare de Deu de Caldes

Noguera de Tor

Rellotge de sol i campanar del santuari

Més amunt del balneari, la carretera s’enfila fins al seu final al Planell de Remordí, on la imponent paret de la presa tanca la vall  a l'embassament de Cavallers. A ponent s’alcen els gegants de pedra dels Bessiberris, mentre que a llevant domina la Punta Alta de Comalesbienes. Al nord, el planell de Riumalo clou el circ i s’obre l’accés a l’estany Negre i al refugi Ventosa i Calvell.

Planell de Remordí



Embassament de Cavallers


Llirga, marcòlic groc. Lilium pyrenaicum.


Clavell de pastor. Dianthus hyssopifolius.

Però la Vall de Boí no és només natura…

El conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 30 de novembre de 2000, està format per vuit esglésies i una ermita que constitueixen un dels millors exemples del romànic català. Totes elles es troben repartides entre els diferents pobles del municipi, creant un mosaic únic que combina història, art i paisatge.

Sant Climent de Taüll, consagrada el 1123.

Campanar llombard de sis pisos d'altura


Pantocràtor, Maiestas domini.

Sant Maria de Taüll, consagrada un dia més tard que la de Sant Climent

Mural de l'absis.

Fragment mural original del "Bany de Jesús".

Sant Quirc de Durro, ermita del S XII.


Sant Joan de Boí. Segle XI.

"Curiós" mural de Sant Joan.

Santa Eulàlia d'Erill, segles XI i XII.

Porxo de Sta. Eulàlia

Sta. Maria de Cardet

Pany romànic de Cardet

Absis de Cardet

Sant Feliu de Barruera. Segle XI


Natura, art, història, arquitectura...

Salut i muntanya!






























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teixeda de Cosp. Cardó

La Vall Cervera. Port.

Les 14 ermites de Cardó.