Barranc de la Fresca. SL-CV 102. Cova Roja. Benassal
8 de desembre de 2025
El sender local CV102 del Barranc de la Fresca ens porta a descobrir el sender per on els masovers propers de Benassal accedien amb matxo a la Font de la Fresca per proveir-se d'aigua. El descens del barranc ens ofereix espectaculars panoràmiques del Pla de la Mançanera, la Rambla Carbonera, el Tossal de la Marina o la Mola d'Ares. Pel camí trobarem velles masades com la Verola de Fabregat o el Mas del Manyà, però cal no perdre's la visita indispensable a la Cova Roja. Una immensa cavitat amb diferents boques, de forma helicoidal, i amb un característic color rogenc provocat per l'òxid ferruginós que li dóna nom al topònim.
De tornada, vora la Rambla Carbonera, gaudirem de les vistes dels masets del Pla de la Mançanera, L'Hostal Nou, el barranc del Pou Vell i els masets de les Moreres. Remuntarem pel barranc de la Cadolla resseguint el Camí Vell de Benassal amb el magnífic marge que el sustenta de quasi un quilòmetre.
Finalment retornem a Benassal, entrant per la part de llevant i visitant alguns dels reus racons més monumentals.
Aproximació: L'itinerari surt i arriba a Benassal. Deixem el cotxe a la carretera de Villafranca, a la part alta del poble, davant de l'Hotel la Piqueta.
Dificultat: Moderada. La pujada a la cova és forta i per corriol.
Desnivell: 700m. acumulats
Durada: 12,4km. Unes 5h, comptant parades.
Itinerari: Sortim des de la carretera de Villafranca i prenem el carrer Penyagolosa. A la cruïlla amb el Carrer Ares hi ha un peiró: la Creu del Pany de Dalt, del segle XV. Marcava el Camí Reial d'Ares però al créixer el nucli urbà ha quedat al centre de la petita plaça. També coneguda com la Creu de les Eres.
Aviat trobem en gran cartell amb la descripció del sender local. El camí Vell d'Ares remunta cap al collet on prenem el sender de la dreta per anar a visitar l'ermita de la Magdalena. De camí un bonic cavall alatzà ens ve a rebre.
La curiosa capella dedicada a Santa Maria Magdalena de Benassal "va ser construïda en 1864 per iniciativa de la filantropa Magdalena Grau i Gras que després de conéixer Turquia es va inspirar en la cultura oriental per a dur a terme aquesta edificació, per la qual cosa és una de les ermites més curioses i reconeixibles La seua planta és octogonal, amb grans contraforts en cadascuna de les cantonades rematats amb pinacles i adornats amb vistoses gàrgoles metàl·liques". (Ajuntament de Benassal).
Tornem al Camí d'Ares i enfilem cap al Tossal i La Tancada. De camí anem veient diferents masets, abeuradors i grans margenades. Vells bancals d'ametllers que configuren el típic paisatge conreat del Maestrat.
A una bifurcació prenem el ramal de la dreta que baixa a trobar la gran masada de la Verola de Fabregat.
Abans, i a l'esquerra veiem la bassa de la Verola, avui seca, i més endavant i a la dreta, el pou que abastia els propers horts del mas. La masada la conformen diferents edificis que en altres temps hi devien viure diferents famílies, corrals i altres dependències.
El camí segueix cap a la Lloma de la Verola però trenquem per un sender a l'esquerra que comença a baixar fent amples giragonses cap al Mas del Manyà. Abans del mas trobem un espectacular exemplar de carrasca, monumental.
Al Mas de Manyà trobem dos grans edificis, el de baix restaurat. Prenem el sender de l'esquerra, sortint momentàniament del traçat del sender local. Després hi tornarem.
Passem a tocar d'una gran bassa amb unes curioses escales volades encastades al marge per accedir a l'aigua.
El sender cerca la raconada del barranc de la Gallega, sota grans cingleres. Aviat deixem el sender principal per agafar també per l'esquerra un corriol que s'enfila decidit a la base de la cinglera on trobarem la boca inferior de la imponent Cova Roja. Té tres accesos a diferents nivells i diferents orientacions que s'uneixen a l'interior, conferint una curiosa forma helicoidal. També a un nivell superior presenta una gran obertura sobre l'entrada més baixa, orientada al sud-est, que fa la funció de gran finestral que il·lumina tota la cavitat. Una altra gran sortida arrodonida cap al sud-oest i una tercera al nivell superior i orientada a l'est des d'on es pot seguir un corriol que remunta al capdamunt de la mola. Una visita que mereix molt la pena per la grandiositat de la cova i per la singular coloració rogenca de tot l'interior que li dona una llum especial.
Tornem al Mas de Manyà per seguir el traçat del sender local CV102. Passem per sota del mas de baix i el sender ens porta a trobar el camí, que entre conreus, baixa fins a la Rambla Carbonera.
La creuem i entrem al Pla de la Mançanera. Passem a tocar de diferents masos com la Caseta de Batiste o el Mas del Pla de la Mançanera, entre oliverars i ametllerals. Davant dels Masets de les Moreres creuem la carretera CV-166 d'accés a Benassal i prenem el Camí Vell que remunta paral·lel al barranc de la Cadolla. A la confluència amb el barranc de les Vinyetes creuem un preciós pont de pedra i per les Voltes anem remuntant el camí. Camí revirat que durant prop d'un quilòmetre està suportat per un marge que és una obra d'art espectacular de picapedrer.
El barranc puja cap a les Marrades però el camí ens porta cap a la dreta, passant pel Mas d'en Serrans i per una petita capelleta abans d'entrar al poble.
A la plaça hi ha la singular creu del Peiró dels Plans i molt a prop una gran font. Ens endisem al poble passant per la plaça de Don Blasco de Alagon i fins a la gran plaça de l'ajuntament on a la paret lateral de l'esglèsia hi ha un gran mural format per un conjunt escultòric de José Gonzalvo, que commemora l'atorgament per part de Blasco de Alagón, el 1239, de la Carta Pobla al cavaller lleidatà Belenguer de Calatarrà, encarregat de poblar Benassal.
Pugem fins a la part alta per retrobar el cotxe a la carretera de Vilafranca.
Una preciosa sortida per aquest racó de l'Alt Maestrat, amb l'afegit de la visita a la Cova Roja: imprescindible!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada