Barranc i balma de Farrubio. Els Ports.
20 de desembre de 2025
Quan pujo per la carretera del Cargol en direcció a Caro la vista sempre se'm perd pel barranc de Farrubio, a la dreta, entre enormes cingleres de roca calcàrea i fins a la capçalera... on s'endevina una gran balma. Alguna aproximació havia fet per la zona, pujant pel sender de Farrubio o seguint el barranc fins a les fonts de la seva llera... Finalment, i aprofitant que també vull visitar una zona d'escalada que s'ha equipat recentment, em decideixo a fer un itinerari pel barranc fins a la capçalera i visitar la gran balma. Som-hi!
Dificultat: moderada. Hi ha algun tram amb el sender molt desdibuixat i cal fer alguna petita grimpada o desgrimpada.
Itinerari: Prenc un sender que comença a remuntar suaument guanyant alçada, passant a la vora d'una basseta i fins a sortir a la carretera que puja a Caro. Uns 200m de carretera i la deixo per l'entrador de la dreta que aviat es converteix en un sender que baixa a trobar el llit del barranc sota els grans contraforts de Farrubio.
Un cop al barranc el remunto per la llera. A penes a 200 m i al costat dret hi ha la bonica pica de pedra de la Font d'Ondina o de la Granota. Poc més endavant i també per la dreta prenc el sender marcat amb una fita que puja decidit cap a la Punta de Farrubio. La panoràmica del propi barranc i de puntes com la Fortalesa o la Barcina més enllà és espectacular. El sender perd pendent entre grans bancals abandonats i coberts ara per una densa pineda. A la mateixa cruïlla del sender, i a l'esquerra, hi ha les restes del Maset dels Cirers. Per la dreta el sender remunta com deia cap a la punta de Farrubio, però prenc un ramal a l'esquerra que creua el bocs de pi per anar a trobar el bonic bassi de la Font dels Cirers.
Ara un corriol remunta cap amunt per trobar una gran punta de roca amb taques rogenques que voltaré per la seva base i que configura el principi de l'espectacular cinglera que acull les vies d'escalada. Una cinglera rogenca amb característiques franges negres que la marquen verticalment... Això pinta dur, molt dur. Tirades força llargues i desplomades que sospito que es mouen per sobre del seté grau. Al moment de passar per sota puc observar nombroses vies equipades amb les cintes exprés i alguna corda auxiliar. Deuen estar assajant, tot i que al meu pas no hi trobo absolutament a ningú.
Fins i tot els equipadors han tingut el detall de fer una taula de roca aprofitant una gran llosa amb banquets. Tot polit i endreçat. Una feinada espectacular!
Ressegueixo la base del cingle en pendent mantinguda fins a clavar-me sense adonar-me en un cul de sac, a massa alçada per assolir l'objectiu de la balma. Puc baixar per una petita canal força emboscada fins a guanyar una gran zona de blocs per on es pot progressar més fàcilment cap a la capçalera.
Allí trobo l'objectiu tant temps vist des de la distància i desconegut per a mi: La Balma del Barranc de Farrubio.
Brutal! Juga a la mateixa categoria de les Coves Pintades del Port per grandària, tot i que no té tanta formació com aquelles. Mereix la pena la visita i badar una bona estona de cara a l'espectacular cap de barranc, tancat per les imponents cingleres. Un altre racó per a la col·lecció d'imprescindibles del Port.
De baixada visito una petita coveta a la dreta del barranc, tancada en part per un petit muret de pedra en sec. Un aixopluc de fortuna d'algun vell pastor o escalador contemporani.
Torno a la zona de blocs i ara si trobo el corriol, que passa per sota d'un bloc enorme i enfila per una tartera herbosa fins a retrobar la cinglera de les vies d'escalada.
Quasi a la punta em crida l'atenció una fita que marca un sender clar que baixa a creuar el barranc per remuntar per l'altre costat fins a la base de la cinglera negrosa, que sorprenentment també està plena de projectes de vies d'escalada, en una zona més obaga... ideal per a l'estiu. Tot i que la dificultat també s’intueix inassumible per a un pobre mortal com jo…
Un altre corriol em torna a remuntar a la punta de la cinglera on prenc el corriol en baixada de retorn a la Font dels Cirers. Des d'aqui i per un altre corriol poc definit baixo directe cap al llit del barranc un altre cop, però ara ja no el deixaré fins al final de l'itinerari.
Poc més avall i ara a l'esquerra veig els bassis metàl·lics de la Font de Terres Roges.
A trams més obert i a d'altres ben engorjat vaig baixant el barranc. Una altra inmensa cinglera s'aixeca a la dreta des de la mateixa llera. Més avall uns petits estrets obliguen a fer alguna desgrimpadeta sensa gaire problema.
Retrobo la Font d'Ondina i la bifurcació que puja per sender a la carretera, però no la prenc, Segueixo barranc avall, ara per corriol bastant perdut amb abundant vegetació que poc a poc va tapant aquesta zona de barranc desarbrada.
De camí em sorprén trobar dos laminadors d'aigua construïts per frenar les barrancades, però pràcticament colmatats per pedres i restes de vegetació. Tots dos es poden desgrimpar pels escalons que formen la seva estructura.
Arribo a una altra de les incògnites del dia: una gran corralissa enganxada a una gran balma rogenca a l’esquerra del barranc. Un altre dels punts que sempre m'han cridat l'atenció al pujar o baixar pel Cargol, i del que n'he parlat amb molta gent, bons coneixedors del Port, però ningú m'ha sapigut dir el topònim de la corralissa.
Pujo fins a la balma entre una successió de corrals i bancals absolutament envaïts de vegetació. Un altre racó que en altres temps devia estar ple de vida i ara la natura l'està reconquerint.
Torno al llit del barranc i ara per un vell camí entre bancals abandonats als dos costat de la llera, passo a tocar d'un maset abandonat amb una petita cisterna exterior i un llarg abeurador.
Poc més avall surto al pontet que salva el barranc, a les primeres rampes de la carretera del Port, just davant de la zona d'aparcament.
Una bonica aproximació a un d'aquells racons poc coneguts però que els "malalts de Port" no poden deixar de visitar.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada