GR 331.1 Camí de Conquesta. Etapa 1. Hortells-Sorita.
13 de desembre de 2025.
Just fa dos anys vam assolir el repte de fer el GR 331: El Camí de Conquesta. Sender de gran recorregut de 166 km. que uneix els pobles de la comarca dels Ports per antics camins que ens permeten gaudir de la natura, els paisatges singulars i la història i patrimoni d'aquesta comarca.
Al fer l'etapa 7, entre el Forcall i Xiva, i al passar per
Hortells (o Ortells) vam descobrir que s'havia creat una variant del GR, el
331.1, que en 5 etapes proposa recórrer els pobles de la zona nord de la
comarca dels Ports, que en el seu moment van quedar fora del traçat original
del GR. Agafem la proposta per les banyes i ens disposem a complementar el GR,
acabant de descobrir paisatges i racons carregats d'història d’aquesta zona dels
Ports.
Emprenem així aquesta variant encetant l'etapa 1 entre
Hortells i la Balma de Sorita. Som-hi!
Aproximació: Al ser un recorregut lineal, cal fer una combinació de cotxes, deixant-ne un a Hortells, des d'on parteix l'itinerari, i un altre al Santuari de la Balma de Sorita.
Dificultat: fàcil
Desnivell: Uns 800 metres acumulats.
Durada: 15km. Unes 4h 30'.
Itinerari: Sortim d'Hortells, pedania de Morella des de 1976. Aquí s'obre el meló
que sovint comento sobre els topònims: Ortells o Hortells? Consultades
diferents fonts, en termes generals veig el topònim Ortells més lligat a una
accepció castellana mentre que amb H està més present en publicacions en
valencià o català. Però no veig la relació entre la presencia o no de la lletra
H amb l'idioma. Com en el cas d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta , sembla que
la forma Orta o Ortells fa referència a la denominació medieval dels topònims,
mentre que altres teories relacionen directament el topònim amb el llatí hortus
(hort). Pert tant conservo l'accepció Hortells, tal i com l'anomenen als
cartells indicadors del propi GR, elaborats pel Pla de dinamització turística
dels Ports, donant per bo aquest topònim.
Deixem el cotxe a l'entrada del poble i pugem pel carrer del pont fins a l'església de l'Assumpció. També em sembla curiós que les parròquies d'Hortells, Palanques, Sorita... totes estan dedicades a l'Assumpció de Maria. Baixem fins a la plaça Major on podem veure el Palau dels Brusca i dels comptes de Creixell. Després de la reconquesta de Morella per Don Blasco d'Alagon al segle XIII per al rei Jaume I, aquest en agraïment va donar les terres de la Vall del Molí a la família Brusca juntament amb els "senyorius" de Paüls, Tírig, Albocacer i Hortells. I així va ser com van construir el palau fortificat del poble, també conegut com la "Casa Gran". Creuem el poble en direcció nord i passem per davant de l'ermita dels Dolors. Sortim del poble per la carretera vella que va a empalmar amb la CV-14, punt on creuarem aquesta carretera i baixarem pel sender de l'esquerra a cercar la llera del Bergantes.
Per l'esquerra tenim una bonica panoràmica del
poble i del curiós estret que fa el riu en mig dels plegaments geològics de la
zona: les Roques del Toll del Tren.
Passegem vora el riu amb l'incentiu de gaudir de les
espectaculars formacions de les cingleres que ens queden a l'esquerra: els
contraforts de les Boixadelles. En algun punt es formen grans balmes que van
estar utilitzades per arrecerar el bestiar.
En un punt concret les marques del GR ens fan creuar el riu i
seguir pels Horts de les Coves. Algunes barraques de marge, una gran sénia,
codonyers entre vells bancals, deixen constància de l'aprofitament d'aquesta
fèrtil terra sedimentària.
Deixem a la dreta el vell edifici, exquisidament restaurat,
del Molí de Palanques i el bonic pont de la carretera d'accés a la població
abans d'enllaçar amb aquesta. La recorrerem uns centenars de metres.
A la dreta també veiem l'explotació, vora riu, de la gravera.
Remuntem per un camí que talla una gran llaçada de la
carretera i sortim a l'entrada sud del poble de Palanques. Topònim que fa
referència al senyor Guillem de Palanques, noble aragonès del S XIII, que va
participar activament en la conquesta de Morella al costat de Jaume I, i va
rebre en agraïment als seus serveis les terres del municipi. A l'escut del
poble es fa referència també a Palanques, com a les passarel·les o petits ponts
per creuar el riu...
Pugem fins a l'església de l'Assumpció de Palanques d'estil
barroc, del XVIII. Destaquen dos xiprers monumentals al costat de l'església, a
l'espai que ocupava el fossar vell. També són destacables les pintures
rupestres del neolític que es poden visitar a les cingleres de la part nord del
poble. Ho deixem per a una altra visita.
Pugem al mirador del Bergantes, de camí al cementiri, des
d'on es gaudeix d'una gran panoràmica del meandre del riu i del proper poble de
Sorita.
Prenem el camí que remunta cap al Collet. De camí passem a
tocar de les restes d'un bonic mas als Masets.
Després de passar el tallafoc d'una línia d'alta tensió
arribem a la Creu de l'Espigolar. Una cruïlla de pistes i senders que aprofitem
per fer una parada per recuperar forces.
Baixem per la pista de la dreta, la de les Serrades, fins a
la llera del Barranc del Fuster, on trencarem per la dreta i resseguirem el
sender que comença a baixar pel llit del barranc.
Més avall, un preciós pou al mateix llit del barranc ens
marca l'accés al Mas del Fuster de Dalt. Grans edificis d'habitatges i
dependències per als ramats, al mig de grans bancalades de cereals ens parlen
de la importància d'aquestes masos.
Camí avall trobem ara el Mas del Fuster de Baix, amb una font
i un gran abeurador també al llit de barranc. A la mateixa alçada i a una corba
a la dreta del camí trobem també el peiró, o prigó, de la Santa Creu. D'aquí
l'Assagador del Mas de Ros, baixa a retrobar el Bergantes.
El camí protegit per una preciosa margenada passa a tocar de
granges i conreus i després de deixar a l'esquerra la Caseta de Morera i les
primeres panoràmiques de la Balma, baixem a creuar la CV-14 i el centenari Pont
Vell de Sorita, als peus del poble.
A l'altre costat del pont visitem la Font del Pont i trenquem
per l'esquerra per anar a creuar el barranc de la Font. Just allí parteix el
camí del Collet de la Salve. Anem remuntant suaument per camí a trams empedrat
fins al Collet de la Salve, deixant a l'esquerra les hortes de la Teuleria i el
Bergantes.
El Collet de la Salve és un tram de carena que parteix en dos
l'espectacular meandre del Bergantes a Sorita. Aquí conflueixen els camins de
la Ginebrosa, Sorita, Sant Marc i el santuari de la Balma.
Carenegem en sentit nord-oest fins a l'altre extrem on el
sender baixa decidit a retrobar el riu. A la dreta deixem el Maset de Ximet,
mentre al davant se'ns desplega una espectacular panoràmica del proper
santuari.
Creuem novament el Bergantes i passem per davant de la
Capelleta del Barranquet abans de pujar un altre cop a la CV-14, que
resseguirem uns metres fins a l'entrador de la Balma.
Abans del santuari trobem l'espectacular Creu Coberta, l'antesala del santuari. Un peiró de pedra d'Ulldecona cobert per un preciós templet, documentat el 1617.
Arribem finalment al Santuari de la Mare de Déu de la Balma.
A les cingleres de la part sud de la Tossa es va construir el santuari entre
els segles XVI i XVIII, integrant els edificis a la mateixa balma de les
cingleres. Una església, d'estil renaixentista amb el seu curiós campanar
adossat també a la cinglera i una hostatgeria, composen un espai únic, carregat
de misticisme. Històricament s'ha relacionat el santuari amb la peregrinació i guariment
d'afeccions demoníaques.
Un indret que cal visitar i un itinerari molt recomanable per
gaudir novament de la comarca dels Ports.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada