Coves de Serrassoles: Solana i Beneta. Ports.
10 de gener de 2026
Encetem l'any muntanyenc amb
l'amic Paco, un altre bon coneixedor dels Ports, per seguir amb la recerca de
coves i racons del massís. Ens centrem novament en explorar la zona de
Serrassoles, dalt de Casetes Velles, amb l'objectiu de trobar i documentar les
coves de la Solana i la Beneta.
Per sorpresa, només creuar el
Portell, ens trobem amb una petita catifa de neu que ens acompanyarà tot el
recorregut, aportant un preciós toc hivernal a l’itinerari. Som-hi!
Aproximació: Pugem
per la carretera de Caro i prenem la pista que s'endinsa al Port en direcció a
Fredes. Passat el pàrquing de Cova Avellanes, encara seguim la pista fins a
l'entrador del Barranc d'Aiguadonzella, on podem deixar el cotxe a l'apartador.
Dificultat:
Moderada. Algun tram discorre per corriols poc definits.
Desnivell:
1150m. acumulats.
Durada:
10,6km. 4h30’ comptant parades.
Itinerari: Prenem
la pista, tancada amb una cadena, que
remunta cap a l'Embarronat de Carlares. Per la dreta s'entreveu l'estreta gorja
que forma el barranc dalt de l'emblemàtic Ull del Cel. Trescant per la pista
enfarinada de neu remuntem fins al final d'aquesta. A pocs metres del final, i
per la dreta, surt el sender que comença a pujar fort cap a la collada de
l'Embarronat. Pugem per l'obaga submergits en un fred intens i amb els peus
encarcarats per la gelor de la neu. Aquesta no ens l'esperàvem... i les botes
de muntanya a casa mortes de riure!
Poc abans de la collada i per
l'esquerra tenim una panoràmica espectacular del crestall afilat de la Mola del
Boix.
Un cop a la carena enllacem
amb el sender que ve de la Mola del Boix i per la dreta enfila cap a
Serrassoles. Deixem endarrere la portera per al bestiar i enfilem en direcció
oest fins a una cruïlla marcada al mig d'un bosquet. Per la dreta el corriol
ens portaria a la Punta de Serrassoles, prenem el sender de l'esquerra que
enfila cap a Casetes Velles.
De camí i a l'entrada de la
Valleta del Cullerer, sortim a un preciós bancalet amb un preciós mantell nival
que ens regala excel·lents panoràmiques de tota la vall de Casetes Velles i on
destaca a l'horitzó la Joca, a "l'skyline" del les Mirandes.
Anem baixant per la valleta
fins a les restes del vell Mas del Cullerer, des d'on el sender ens baixa fins
a la pista d'accés a Casetes Velles, al Coll de l'Assucar.
La seguim uns metres per
l'esquerra fins al pas canadenc del coll, on deixem la pista i remuntem per
l'esquerra seguin un corriol poc definit per anar a trobar en una petita fondalada
la boca de la Cova de la Solana:
"L'inici és constituït
per una àmplia galeria plena de blocs i amb un pendent lleuger que s'accentua
notablement en l'últim tram. Aquest desemboca lateralment en una àmplia cambra
d'uns 35 metres de llarg per uns 8 d'amplada i una alçada que oscil·la entre 2
i 4 metres. El sòl d'aquesta sala és inclinat i cobert en bona part per gours i
recorregut per un petit curs d'aigua que surt de la part superior i s'escola
per un petit engolidor en el punt de màxim desnivell de la cova.
Al sector superior d'aquesta
cambra i després de superar un petit ressalt, un pas estret comunica amb una
altra cambra del mateix estil que l'anterior, d'uns 18 metres de llarg per uns
10 d'ample i amb el sòl també ple de petits gours" (font: espeleoíndex).
S'agraeix l'ambient més
temperat de la cova en contrast a l'exterior gèlid d'aquest dia d'hivern.
L'aprofitem per fer una petita parada i recuperar forces.
Tornem a baixar a la pista i
ara la seguim pujant fins a Casetes Velles on també el mantell de neu li dóna
un preciós aspecte hivernal.
Seguim la pista amunt fins a un pronunciat revolt on per la dreta prenem la pista d'accés als Masets de Caguitos. Al bancal de baix de les restes dels masets hi ha un bonic pou adosat al marge. Pasem per davant del mas i resseguim vells bancals per corriols de bestiar fins a un collet on s'obre als nostres peus el barranc de Millers, quasi a l'extrem, occidental del Solà de Serrassoles.
A la dreta i als peus
d'un cingle prominent s'amaga el segon objectiu de la jornada: la Cova Beneta.
Una gran boca on la cavitat s'endinsa uns 15m. sense continuïtat. Curiosament
els mapes topogràfics de l'ICGC la marquen equivocadament més a ponent, a
l'extrem de la cinglera de Serrassoles.
Seguim per sota la cinglera
que acull la cova fins al seu extrem on pugem per una canaleta fins a guanyar
la carena, just al punt on s'aixeca un gran pi roig, curiosament torçat,
imagino que pel fort mestral que deu castigar la serra.
Ara tornem en direcció
contraria resseguint la carena uns metres, fins a trencar en direcció nord per
creuar un petit barranquet subsidiari i guanyar la desarbrada carena que ens
portarà a les restes del Maset de Tres Pins. Des d'aquí seguim l'ample camí que
baixa a la vall més al nord. A la vora del camí trobem una bassa completament
gelada abans de remuntar el sender fins a una de les cotes més altes de Tres
Pins, amb 1310m. Des d'aquí un sender comença a baixar cap a la pista de
Capatx.
A pocs metres prenem el
corriol que per la dreta s'endinsa a la fageda de Serrassoles, resseguint la
cara nord de la serra. Amb la neu i els faigs despullats l'entorn és màgic!
Deixem endarrere grans exemplars de faig fins a la cruïlla amb el corriol que
remunta cap a la Punta de Serrassoles per la dreta. A pocs metres per sota
trobem el gran arbre conegut com a Faig Mare, perquè similar al Faig Pare,
desplega una gran base d'arrels que sobresurten del terreny als peus de la seva
soca imponent. Monumental!
%20faig%20mare.jpg)
%20jo%20faig.jpg)
El sender baixa decidit cap al
fons dels Clots d'en Pastor. No hi arribarem perquè abans trencarem per un
corriol a l'esquerra per anar a visitar la poc coneguda Font d'en Pastor. Un racó
bucòlic que acull el gran bassi de fusta que recull l'aigua fresca que brolla
de la font.
Seguim pel sender,
sorprenentment net i arranjat en aquest tram fins a la pista de Fredes.
La prenem per la dreta en
direcció a Caro per anar a retrobar el barranc d'Aiguadonzella. Entrem un
moment per veure des de sota l'espectacular Ull del Cel per sobre d'una gran
balma a un reclau del barranc.
Una preciosa volta per
descobrir racons amagats de Serrassoles.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada