Vistahermosa i Ermita de Sant Antoni. Serra d'Irta
24 de gener de 2026
El passat gener i convidats per la Penya Setrill de Benicarló ens desplacem fins a la Serra d'Irta per fer un itinerari pel seu sector nord-est, sempre amb la singular silueta de Peníscola a l'horitzó. El traçat recorre el PR-194.1 fins enllaçar amb el PR-194, passant pel Corral de Baltasar, la Basseta Groga, l'Alt de Villahermosa i l'ermita de Sant Antoni. Som-hi!
Aproximació: Deixem els cotxes a l'urbanització Cerro del Sol, a la que s'accedeix per la carretera de la costa des de la Platja Sud de Peníscola.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: 1000m. acumulats.
Durada: 12km. Unes 5h. comptant parades.
tinerari: Seguim uns metres per la urbanització fins a l'entrador indicat del sender, paral·lel al Barranc dels Pitxells. El camí aviat es converteix en sender, sempre paral·lel al barranc, fins a un punt on destaca una balma del llit del barranc tancada amb paret i porta. Aquí el sender comença a remuntar fort cap a la carena i en direcció oest. Arribem als peus de la gran corralissa de Baltasar a la que accedim fent una gran llaçada al sender. A l'extrem d'aquesta volt pronunciada i a l'esquerra deixem un vell forn de calç, abans d'arribar a l'alçada del corral, que vorejarem per la seva dreta.
Una cisterna enorme, un llarg abeurador, nombrosos corrals i una bonica porta d'accés coronada per tres grans pedres verticals, configuren l'enorme corralissa que en altres temps devia acollir els ramats de la Serra d'Irta.
Seguim remuntant per la carena i a la nostra esquena, sobre l'horitzó, podem divisar la silueta de les Illes Columbretes, distingint-se clarament l'Illa Gran, la Ferrera i la Foradada.
Per la nostra dreta i al fons del Barranc dels Pitxells, crida l'atenció la quantitat de marges que s'eleven des del fons del barranc fins a la carena. Al mig una torre i una barraca arrapada a un marge...
Deixem endarrere una caseta a la dreta abans d'arribar a una forta corba a l'esquerra del sender que ens deixa a la Basseta Groga. Un gran recollidor d'aigua que forma una gran llosa inclinada en un sòl argilenc. Aprofitem per fer una parada, recuperar forces i canviar impressions i riures amb la resta de participants: gent de la Penya, gent del C.E. Rafalguerí, gent per lliure com nosaltres. Molt bona gent...
Seguim trescant per les carenes de la Serra d'Irta per anar a trobar els Alts de Vistahermosa, que fan els honors al topònim. Aquest sector de la serra d'Irta està ple de petites construccions de pedra en sec que ens parlen del seu passat ramader, donant aixopluc als pastors o reserves d'aigua per als ramats. Així, de camí, anirem trobant diferents povets, barraques i casetes que esquitxen un paisatge agrest i desarbrat.
Deixem a la dreta el sender que baixa cap a ponent, al Racó de la Puça, i més tard un altre que enfila en la mateixa direcció cap al Barranc del Boixar des d'una marcada collada.
A la següent bifurcació prenem l'opció de l'esquerra, per la dreta pujariem a l'Alt de la Bota.
Resseguim ara el contorn de la Mola de Sant Antoni, creuant la capçalera del barranc i situant-nos al Camí de la Devesa de Sant Antoni que planeja cap a l'ermita.
Per l'esquerra s'obre majestuós el barranc de Sant Antoni, completament esglaonat de marges. Al mig destaca una altra torre, sembla de vigilància, i més amunt un gran aljub, que els companys de la Penya m'asseguren que val molt la pena visitar. Prenc nota!
Ara en suau pendent anem baixant cap a l'ermita amb Peníscola retallada sobre el mar com a teló de fons.
L'ermita de Sant Antoni data del segle XVI, juntament amb la casa de l'ermità i l'hospederia. Al conjunt arquitectònic destaquen sense cap mena de dubte les dos grans xemeneies a les que s'accedeixen per sota de les arcades de la façana. El tema és: són realment xemeneies? ens prenem una bona estona per raonar sobre les preteses xemeneies a l'agradable ombra del seu interior...
Un petit refrigeri que molt amablement ens ha oferit la organització obre la baixada cap a la plana de les urbanitzacions, bàsicament resseguint la pista. Tret d'un petit tram assenyalat a l'alçada d'una bassa, que ens permet tallar per sender un bon tram de camí.
Un cop al terrenys de l'urbanització del Cap Blanc, trenquem per l'esquerra per un camí, que passant per la preciosa Capelleta de Sant Antoni ens retorna al punt de sortida on tenim els cotxes.
Acabem la jornada entaulats a la seu de la Penya el Setrill, on ens ofereixen un arròs espectacular. Una jornada de germanor on hem maridat la natura i la gastronomia, amb una bona dosi d'amistat. Moltes gràcies als organitzadors i a l'exel·lent companyia per una bonica jornada de muntanya per Irta... amb final feliç! (fotos de la Penya Setrill)
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada