Barranc de Fredes. Montsià. Dana Alice.
8 de febrer de 2026
Segueixo amb la visita als barrancs que conflueixen a la zona de la Ràpita per veure l'afectació de la força destructiva de l'aigua de la Dana Alice del passat octubre en l'orografia de la serra. Per a aquells que no coneixeu el Montsià us pot semblar absurd fer una sèrie de publicacions on només es veuen els llits dels barrancs, nets, desbrossats i descarnats. Però segur que sorprendra i molt a tots aquells que sabeu que els barrancs de la nostra serra, abans de que el canvi climàtic es fes tan evident, eren absolutament impenetrables i desconeguts per a totes les generacions de meitat de segle passat fins a quasibé l'actualitat.
Per tant aquesta NO ÉS UNA RUTA DE SENDERISME, és l’exploració de barrancs del Montsià que les “Danes” dels darrers anys han deixat al descobert i que ens permeten transitar per ells sense cap més problema que alguna desgrimpada en la que s'ha d'anar amb compte.
Aquesta vegada visito la part baixa del barranc de Fredes, un dels afluents del barranc de la Font o de Solito, a la zona mitjana de la serra.
Aproximació: Cal deixar el cotxe a l'ampli aparcament als peus del Cingle de Cacac. Justa a l'altre costat de barranc de la zona recreativa de Mundana.
Dificultat: moderada. Alguna desgrimpada.
Desnivell: Uns 250 m. acumulats.
Durada: 4,5 Km. 1h. 30’
Itinerari: Cal remuntar el Camí del Corral del Maret, paral·lel al del Cocó de Jordi però per l'altra banda del barranc de la Font. De camí i a l'alçada de la cova dels Franjols es pot veure a la dreta la gran esllavissada que ha deixat impracticable, per seguretat, el camí del Cocó de Jordi. Encara resten grans blocs inestables a la part alta del vessant sud de la Mola de Cartagena, o del Tendo. S'aprecia clarament com l'aigua va fer caure una bona clapa de terreny fins al capdavall del barranc.
Segueixo camí amunt fins a creuar el Barranc dels Coloms, on també s'aprecia la magnitud de la barrancada als dos costats, tant barranc amunt com avall.
Arribo a la raconada del Corral del Maret, on al costat del Cocó de Sant Roc, s'acaba el camí i surt el sender que passant a tocar de les restes de la gran corralissa s'enfila cap al Coll del Cocó de Jordi, pel vessant de llevant del Castell.
Aviat arribo on el sender creua el Barranc de Fredes, el potent barranc que separa el Castell de la Mola del Pla de Rodes (La Rueda).
Aquí, i en vista del panorama, és on decideixo seguir la llera del barranc aigües avall. Com deia abans per terreny inèdit i fins fa molt poc impossible de resseguir.
La força de l'aigua ha fet el miracle de poder baixar comodament pel llit del barranc, entre grans blocs i lloses de roca viva. Alguna petita desgrimpada em permetrà resseguir els estrets sinuosos i capriciosos d'aquest preciós barranc, que temps endarrere només s'intuien, vistos des de dalt al sender, però que en l'actualitat es poden visitar.
A estones tens la sensació d'estar més als Ports que al modest Montsià,
Després de força giragonses arribo a la confluència amb el barranc de la Font. A partir d'aquí es van sumar la força dels dos barrancs, i poc després el dels Coloms, deixant un Barranc de Solito absolutament desconegut.
Aviat passo a tocar dels bancals d'oliveres que fa un temps arribaven uns dos metres per damunt de la llera i en l'actualitat estan a ras...
Més avall encara, i al passar pel costat de la Cova dels Franjols, s'aprecien els grans blocs de roca que van baixar de la Mola del Tendo. Segueixo aigües avall per un barranc arrasat fins a la Piqueta de la Proví: també fins no fa molt arrapada al marge que donava suport als darrers bancals d'una finca, i ara al mig d'una immensa llosa de roca...
Pujo per les escales de fusta de la dreta i pel sender que remunta fins al Camí de Cacac, on tinc el cotxe.
Segueixo al·lucinant, i molt, amb el poder destructiu de la força de l'agua, i amb la brutal quantitat que en devia caure en aquest sector de la serra per provocar aquest nivell de caos tan bèstia.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada