Meandre de Riba-roja. Banc gegant. Ribera d'Ebre.
13 de març de 2026
Bàsicament ens hi ha portat la curiositat per veure el Banc Gegant que fa de mirador del gran Meandre de Riba-roja. L'Ebre traça una corba espectacular al seu pas per la Ribera d'Ebre, deixant el poble de Riba-roja al mig, entre l'embassament de Riba-roja i el no menys fotogènic meandre de Flix.
%20meandre%20roca.jpg)
Fem una circular en forma de vuit per visitar-lo que ens regalarà també, a part de racons de gran valor paisatgístic i coves, importants elements etnològics, molt singulars, que ens parlen de la manera de conviure amb la natura en aquestes terres, com els forns d'oli de ginebre. Som-hi!
Aproximació: des del poble de Riba-roja d'Ebre prenem la TV-7411 per anar a creuar el pont i situar-nos al Camí Ral de Maials. Passat el pont prenem el primer ramal a l'esquerra i podem aparcar a un gran apartador al costat mateix de la cruïlla.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: 640m. acumulats.
Durada: 11km. 3h 45'.
Itinerari: Sortim de la cruïlla on hem aparcat i seguim el traçat del Camí Ral de Maials per la carretera. Ens sorprèn veure indicadors del GR 11, el Camí natural de l'Ebre, que en aquest tram ressegueix tot el meandre per l'esquerra del riu fins a Flix. Algun dia el vindrem a fer...
Seguim com deia la carretera i el GR, entre un trànsit intens de camions que van a un gran abocador de residus. Les boires matinals del riu banyen els camps de la zona de les Sénies, envoltant els masos diseminats per la ribera.
A l'alçada del Mas de Catxap el GR 99 trenca per la dreta per seguir la vora del riu però nosaltres encara seguim una estona per la carretera fins a un altre entrador a la dreta on es publicita el Banc Gegant.
Uns metres més endavant deixem a l'esquerra el sender que puja pel barranc de Maials que seguirem més tard. Uns metres més per la pista i al proper indicador, ara si, trenquem pel sender de l'esquerra, cap a la Cova de l'Escolà.
Pugem per un camí ample a la zona de les Vaques, en direcció nord-est, deixant bancalades d'oliveres a la nostra dreta. A una cruïlla marcada prenem el sender de la dreta que en pocs minuts ens deixa als peus de la gran balma de la Cova de l'Escolà, cavitat molt gran de gresos ocres i negres que per la mida devia servir també d'aixopluc per als ramats. El sòl de la balma està cobert de la sorra que s'ha erosionat de les parets i el sostre al pas del temps. La boca pot tenir prop de 35 o 40 metres d’amplada i l'alçada en algun punt pot arribar als 5 o 6 metres, endinsant-se uns 15 metres a la roca.
Tornem a la cruïlla i emprenem una curta però empinada sendera que ens portarà a guanyar la carena de la Mataganya, ara més en direcció est, planejant.
La carena perd una mica d'alçada i ens surt al pas una petita joia: el forn d'oli de ginebre de Catxap. Molt semblant estructuralment a un de calç però amb l'afegit de tenir càmeres d'aire envoltant el forn separades d'aquest per un tupí d'argila. La base, també molt característica d'aquest tipus de forn era una gran llosa d'arenisca inclinada, anomenada llisera on s'esculpien uns conductes pel tal de conduir l'oli a l'exterior del forn (petròglifs), a la pileta. Un recipient de pedra fet a l'extrem de la mateixa llisera o una pila afegida a la boca de sortida per recollir el producte de la destil·lació. Es pot situar l'orígen d'aquests forns a l'edat mitjana, però a la zona de la Ribara d'Ebre i més concretament al terme municipal de Riba-roja, on es troba la concentració més gran de Catalunya d'aquests forns en prop d'una vintena podem situar l'orígen al segle XVII i el seu funcionament fins a principis del XX. Un bonic exemple d'aquesta indústria ancestral a les nostres terres. L’ús principal de l’oli de ginebre que es destil·lava en aquests forns era per guarir els animals: malalties, infeccions o ferides, per tant un producte imprescindible per als ramaders i pastors. Fins i tot les trementinaires que baixaven del Pirineu intercanviaven les seves plantes remeieres per l’oli de càdec i ginebre.
Prenem ara el sender que des del forn surt en direcció sud per la carena que planeja cap al riu. A la dreta un altre exemple d'aprofitament de la serra, el Forn de calç de Marcelo.
Ara en direcció sud-oest seguim el traçat de la carena, que moderadament es va estretint fins a ser un crestall. A l'extrem un rocall de formes curiores marca la Punta de Valldeporcs, des d'on es pot gaudir d'una panoràmica espectacular del meandre als nostres peus. Riu avall destaquen les Illes de Mauricio i de Caloi abans d'arribar a Sebes. A la punta del meandre però a la nostra riba s'aixeca el Mas d'Abella, i al mig del gran meandre, Les Sorts i el poble de Riba-roja. Entre el rocam del cim destaquen profuns solcs cavats a la terra: trinxeres que ens recorden també la cruenta guerra que es va es va acarnissar en aquest sector de l'Ebre.
%20meandre%20roca.jpg)
Baixem per un sender empinat per a trobar el gran mirador acondicionat del meandre de Valldeporcs. Una balconada única i més accessible per al públic en general d'aquest preciós tram del riu.
Un camí remunta per la dreta, per damunt de les cingleres que s'aboquen cap al riu, fins a l’enorme Banc Gegant. Un detall ben original i a la vegada un bon reclam turístic per a captar l'atenció dels visitants de la Ribera d'Ebre. Fem una bona parada per descansar i gaudir d'aquesta singular balconada, còmodament asseguts al banc!
Tornem a l'accés del mirador i prenem un sender que trenca per l'esquerra per anar a trobar la pista que, per l'esquerra també, ens baixarà novament al llit del barranc de Maials.
Ara prenem el sender indicat a la dreta, remuntant pel llit del barranc fins a la Teuleria de la Boca de la Vall. Un altre exemple, i ja en portem tres, d'aprofitament racional dels recursos naturals, de manera "sostenible" com diriem actualment. Una petita indústria de fabricació de teules i tochos, aprofitant els afloraments d'argila de la zona i l'aigua del barranc.
Més amunt una gran bassa d'argila recull l'aigua de la pluja. Finalment el sender surt novament a la carretera del Camí Ral de Maials, on la creuarem i seguirem el barranc de l'altre costat per la seva llera, aigües amunt. Som al barranc de la Sabatera, per on encara corre una mica d'aigua de les recents pluges en algun tram.
Atents a la nostra esquerra trobem també la Cova del Piquer, d'estructura molt similar a la de l'Escolà però de mides molt més reduïdes.
El sender segueix el dibuix sinuós del barranc fins a la punta d'un altre gran meandre on un gran bloc al mig de la llera ens alerta que aviat s'ha de sortir per un corriol a l'esquerra i pujar cap als plans conreats.
El sender transcorre per zones perdudes entre els propers bancals d'oliveres i ametllers. Deixem endarrere les restes de la gran masada de Carles Janot i seguim fins a sortir a l'ample camí dels Calders, a tocar de les restes d'un altre mas.
Seguim per l'esquerra fins a una granja on prenem el camí que la voreja per la dreta. Prenem ara el camí ample que baixa a trobar la cruïlla on hem deixat el cotxe, just davant del Mas de Mauricio i del pont d'accés al poble de Riba-roja.
Cap allà anem, a cercar un restaurant on reposar forces i fer una passejada pel poble havent dinat.
Església de Sant Bartomeu
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada