Mola de les Canals. Paüls. 100 cims.
11 d'abril de 2026
Tornem al Port! Aquesta vegada a la zona de Paüls, que tenia bastant oblidada des de feia anys. L'objectiu: La Mola de les Canals. Un dels cims emblemàtics d'aquest sector dels Ports, punt de pas de la cèlebre Trencacims, la cursa de muntanya de referència a les Terres de l'Ebre. Forma part també del llistat del repte dels 100 cims de la FEEC. Amb els seus 1076 m. i a cavall entre la Terra Alta i el Baix Ebre, és un mirador de primer ordre del l'extrem nord-est dels Ports. Som-hi!
Aproximació: L'itinerari parteix i acaba a l'ermita de Sant Roc de Paüls.
Dificultat: moderada. Fort desnivell i algun punt fora sender.
Desnivell: Uns 1600m. acumulats.
Durada: 11km. Unes 5h, comptant parades.
Itinerari: Al mig de l'espectacular obaga de l'alzinar que acull l'ermita de Sant Roc, i envoltant la generosa font de nombrosos brolladors hi trobem els "Corros": bancs i taules de pedra que pertanyen a les diferents famílies del poble, on s'hi reuneixen per celebrar la diada de Sant Roc, la Pasqua o la diada de Sant Antoni.
Deixem per la dreta el camí d'accés a l'ermita i entrem pel Camí de l'Ametleral, seguint la traça del GR-7 o dels Estels del Sud. La proposta més aconsellable és remuntar fins al Coll de l'Ametleral i un cop allí seguir el camí de la dreta... Natros però, tal i com està refectit al track, vam tenir la gosadia de remuntar cap al Mas del Torrat, tot i ser conscients que és una finca privada, per anar a visitar la que per mi és una de les fonts més boniques de Paüls. La vaig descobrir fa molts anys gràcies al llibre de Pellicer: "El Massís del Ports: de font en font", i ja llavors vaig anar a visitar-la... La Font de Galdiri, al recer d'un bosc de carrasca a la llera del barranc de les Canals. Uns bassis de fusta condueixen l'aigua des del brollador fins a una preciosa bassa.
Segons algunes referències des de la font pujava un corriol, però no l'hem sabut trobar. Pugem entre carrasques i pins, al dret, fins a trobar el camí que puja de l'anteriorment citat Coll de l'Ametleral.
El seguim per la dreta fins a un proper revolt, on el tornem a deixar i prenem el sender fitat que surt per la dreta i que ens portarà a resseguir el barranc. El sender és clar però cal estar una atents a la traça del track perquè anem trobam diferents trencalls, i el que puja cap al Coll de la Mola de les Canals, és poc evident, i molt fàcil de passar-lo de llarg. El sender més clar, amb tendència a anar cap a la dreta, puja cap al Coll del Pla d'Hedra, per tant cal estar atents i trencar per un corriol a l'esquerra que si que ens portarà a seguir el crestall del vessant esquerra del barranc. Anem guanyant alçada ràpidament i gaudint de les vistes que s'ens van obrint: al darrera s'aixeca el Montaspre al l'altra banda de la vall; a l'esquerra la imponent cinglera de Roca Blanca.
El desnivell positiu que anem acumulant es fa notar però a poc a poc guanyem alçada fins a la part alta del barranc on s'obre una gran tartera que s'aboca barranc avall.
Arribem al Coll de la Mola de les Canals, una altra gran cruïlla de senders.
Abans d'emprendre el corriol que surt per la dreta i que puja a la Mola fem una parada per recuperar l'alè, pausa que aprofito per despenjar-me uns metres des del coll, resseguint la base d'una cinglera per anar a descobrir la Cova dels Porros. Una petita balma parcialment tancada per un muret de pedra en sec, on hi ha una salera per als animals.
Un altre cop al coll, ara si, emprenem novament el fort pendent que en poca estona ens deixarà al cim de la Mola de les Canals. Amb 1076m. és un mirador privilegial del Port: L'Espina, Roques Benet, Mas de les Eres, Coll Blac, els preciosos plegaments de la Punta de l'Ereta...
Des del cim estant veiem passar amunt i avall corredors de muntanya, més atents dels gps: alçades, desnivells acumulats, distància recorreguda... que d'aquest espectacular paisatge que ens envolta. Tots encegats preparatnt la Trencacims...
Amb l'amic Josep seguim al nostre aire. Cadascú viu la muntanya a la seva manera i la nostra és des de la calma, la contemplació i la descoberta del territori.
Ara baixem per la pelada mola en direcció est. Allí des d'una marcada collada tenim una bona panoràmica de Paüls al fons de la vall. Una petita canal ens deixa una altra vegada al "caent" de la Terra Alta de la carena, per on el sender discorre planer creuant l'espessor del Pinar Ample.
Un cop al Coll del Pinar Ample seguim el fil carener per pujar a un altre dels cims de la jornada: la Punta del Vacarissal o Joan Gran, de 1078m. A la cara oest del cim s'obre una pronunciada balma al cingle.
Parada tècnica per recuperar forces i fer petar la xerrada amb algun altre corredor...
Aquí gaudim també de les vistes que s'obren cap al nord, amb la propera Punta de l'Aigua i el Roquer del Morellà.
Una forta baixada per una canal ens deixa al Vacarissal, una altra gran cruïlla de senders del Port. Seguim un tram el barranquet que baixa i es va encaixonant fins a trobar el preciós Pou de Vacarissal. De camí gaudim també d'algun gran exemplar de pi negral. Tornem endarrere uns metres per pujar al Coll de l'Avenc i emprendre la baixada que tancarà el nostre itinerari.
Baixem decidits fins a la barraca del Jordi, un aixopluc fet en pedra en sec, fonamental per als pastors del Port. Per la dreta podriem anar a trobar les Saleres del Borni i el Coll del Pla de l'Hedra, però baixem per l'esquerra en pendent mantinguda fins a l'indicador de la Cova del Llop.
Trenquem a l'esquerra pel sender que ens porta a la preciosa Cova del llop. Una gran balma tancada en part per un altre marge de pedra en sec per fer de corral. A l'interior hi ha una gran cisterna que recull l'aigua que brolla de la roca. Un excel·lent punt d'aprovisionament d'aigua.
Seguim ara per un corriol que va per l'esquerra del d'accés a la cova, més perdut i tancat de vegetació, que en pocs metres ens deixa al davant del Maset de Llassa.
Sortim novament al sender que baixa del Coll de l'Avenc i seguim baixant per anar a trobar les restes dels corrals del Povill i els primers bancals conreats de la vall. Per dalt s'aixequen les grans cingleres de l'extrem est del Roquer del Morellà.
El sender va girant en sentit horari i passem a tocar de la Bassa del Povill, ara en direcció sud, per la zona de l'Artigueta que amaga entre el dens bosc algun petit maset.
Aviat el sender ens porta a l’alçada de la pista dels Rasets, però la ressegueix sense tocar-la fins a l'ermita de Sant Roc, a la que arribem pels "corros" de més amunt.
L'àrea de Sant Roc fa molt de goig, està ufanosa i amb aigua brollant per tot arreu, per la font i per diferents surgències que formen fins i tot un petit salt d'aigua que baixa fins al barranquet, ben a prop de la bassa de l'ermita, plena també a vessar.
Una preciosa volta pel Port de Paüls, patidora pel fort desnivell, però que ens regala una col·lecció de panoràmiques imprescindibles. El Port en essència!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada