17a. Marxa a la Tinença. Vallibona
26 d'abril del 2026
Cap a finals d'abril o primers de maig tenim la cita anual amb la Marxa de la Tinença. Retrobar moltes cares conegudes i racons i paisatges de la nostra estimada Tinença, per camins i senders moltes vegedes trepitjats i algun racó nou per a la col·lecció. Com sempre una acurada organització han fet possible aquesta 17a marxa.
Molts hem coincidit que comparada amb l'edició anterior pel Salt de Robert a Fredes, que es va fer dura, la proposta d'aquest any pels masos de Vallibona ha estat molt més agradable i bona de seguir. De fet l'hem fet a un ritme força ràpid, en menys de 4 hores. Us en faig cinc cèntims...
Aproximació: Aquesta edició comença i acaba al pavelló de Vallibona.
Dificultat: moderada.
Desnivell: uns 1000 m. acumulats.
Durada: 13,5 km. Unes 3h 50’.
Itinerari: Sortim del pavelló i trenquem a l'esquerra pel camí de la Gatellera, entre les cingleres de l'Escala i del Grau. Al racó del Toll del Gorg deixem la pista pel sender que per l'esquerra remunta cap al maset de Maciana. Passem a tocar del Salt de l'Escala, completament sec, i per dalt treu el nas el Mas de l'Escala.
No deixem el barranc de l'Escala, i anem pujant per trams encaixonats primer i després pels grans bancals del mas que amaguen algun recer de pedra en sec.
Allà on es tanca el barranc trobem la Font de la Jordana. Punt de captació d'aigua potable per al poble.
Remuntem el barranc Fondo de les Argiles fins al mas homònim de les Argiles, quasi dalt del turó pelat i per on transcorre la pista. Uns bancalets més avall trobo un altre povet enganxat a un marge, diferent al que ja coneixia, uns metres més a ponent. Sempre es troben nous elements.
Des de la gran masada de les Argiles prenem la pìsta que per l'esquerra segueix cap al Mas d'en Serrà. Aquest primer tram d'itinerari coincideix amb el de "tornada" de la Rogativa de Vallibona a Pena-roja de Tastavins. Seguim la pista uns 500 metres fins a trobar el trencall a l'esquerra d'un vell camí que porta al Mas del Clot. No hi arribem perquè a un trencall prenem el camí de la dreta, vell i descompost que va a cercar la llera del barranc de la Font del Teix per creuar-la, i des de l'altra vessant remuntar fort fins al maset de Mingo. Allí, a tocar de les restes del vell maset i el seu petit pou a un margenet, hi ha muntat un avituallament per recuperar forces i fer un traguinyol abans de seguir. Com en ocasions comento cada vegada em costa més participar en marxes que apleguen molta gent, al estar tant acostumat a anar per la muntanya tot sol o en petit comité, la parella o algun amic… però a la de la Tinença encara es pot gaudir d'una certa tranquilitat. I dic “certa” perquè cada cop em sembla que hi ha més gent, diuen que uns 450. Massa per al meu gust!
Seguim pel vell traçat que ens portarà cap al Mas de la Punta. De camí tenim una bona panoràmica del Cantalar, la llarga cinglera que envolta per la part de llevant la Mola d'Espada.
Aprofito per fer recerca d'un element que tenia pendent de trobar, i que de fet descobreixo ben a la vora del camí: el Pou del Mas de la Punta.
El camí acaba al preciós Mas de la Punta, a l'extrem est de la Mola d'Espada.
D'aquí hi ha diferents senders i opcions de rutes. La Marxa proposa el sender que per la dreta del mas, segueix recorrent la feixa de roca de la Mola però per la cara sud. El sender que ens baixarà per les Calsadetes fins al Molí Rico: masos, corrals, eres i rodals, les conduccions d'aigua del cup... en un racó preciós del riu de les Corces. Creuem el llit del riu i en pocs metres, entre enormes pollancres hi trobem la Font de la Canaleta. Si fem una ullada al darrere podem veure per damunt del molí, dibuixada a la vertical cinglera, l'espectacular plegament de la Cova Voltada.
El sender empedrat ens convida a remuntar uns metres fins a un barranquet que baixa de Mola Espessa on tornem a planejar en direcció est. Més avall tornem a baixar a la llera de barranc, just a l'aiguabarreig dels barrancs de les Corces i de la Font del Teix. Dalt de les cingleres on s'amaga la Cova Tormera hi ha el Mas de Punta que hem visitat abans. Aquí creuem novament el riu, ara ja el Cervol, i baixem paral·lels a la seva llera, planejant pel seu vessant esquerra.
El tornem a creuar a l'alçada de la Tormera. Ara al marge dret passem a tocar dels Ullals de Coleta i retrobem el traçat del GR-7 que seguirem fins a Vallibona.
Prop del Maset de l'Ollet tornem a creuar el riu, per darrera vegada, i remuntem per un tram empedrat de la Vinya del Sord, guanyant alçada respecte al riu. Aviat arribem a la Capelleta de Sta. Àgueda. Seguim planejant pel aquest tram de GR que sempre m'ha sembla encantador, pel traçat sinuós entre grans marges i les mirandes espectaculars del Cervol. A l'altra banda del riu es pot gaudir d'un marges increïbles, just per damunt del cingle. Obres faraòniques dels vells masovers per a treure el màxim profit a la muntanya.
Torno a deixar el sender per fer una mica de recerca. Per l'esquerra remunto fort per una canaleta que em porta a visitar el Maset de Nel·lo Coca. Un altre dels nombrosos masos i masets de Vallibona per a la col·lecció!
Aviat el GR ens deixa al Prigó, just damunt del poble al seu extrem oest, i amb el teló de fons dels cingles de les Moles del Grau, que ens dóna la benvinguda a Vallibona.
Entrem al poble i retornem al pavelló on l'organització ha muntat com ja és habitual un gran dinar de germanor, donant així per acabada aquesta 17a edició de la Marxa de la Tinença.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada