La Torreta pel Bc. del Pare Pasqual. 100 cims.
1 d'abril de 2026
Arriba Pasqua i toca a pujar al Montsià. Per tradició... i per fer la collita anual del timó, que farà de medecina casolana durant la resta de l'any. Així ho vaig veure fer des de ben menut i així segueixo fent-ho.
Ja posats pujarem al cim de la serra: La Torreta o el Pare Pasqual, que amb els seus 763m. és la punta cimera del Montsià. Un dels essencials dels 100 cims de la FEEC.
Per tant tornem a la Torreta però aquesta vegada des de la foia d'Ulldecona.
Aproximació: Des d’Ulldecona, pugem pel camí Montsià, o camí del Mas de Comú, l’antic GR-92, fins a l’àrea interpretativa del Barranc del Mas de Comú, on deixem el cotxe.
Dificultat: moderada.
Desnivell: 1050m. acumulats
Durada: 8,7 km. Unes 2h 30 min.
Itinerari: Des de l'aparcament prenem el camí que remunta pel barranc de la Puríssima fins al punt on es converteix en sender i que puja decidit fins a la bassa de Campa. Al ser el camí d'accés a la via ferrata d'Ulldecona es manté bastent net i transitable, tot i què com a la resta de la serra es veu l'efecte de les pluges torrencials per tot arreu. A la bassa canviem de barranc i ara remuntem pel del Pare Pasqual fins a la mateixa cova. Cova que en altres temps va servir per aixoplugar els ramats i que encara conserva a una columna la senyal de guarderia rural. Pel costat esquerre de la gran balma que forma la cova surt el traçat de la Via Ferrada d'Ulldecona.
Seguim pujant fins a una cruïlla, a tocar de les restes d'un vell maset, amb el sender que planeja cap a la Font de l'Ortiga per l'esquerra. Punt que ens regala també una magnífica panoràmica de la gran cinglera a la raconada del barranc que conforma les coves del Pare Pasqual. Per la dreta seguim pujant i creuem la tartera del barranc. També completament descarnat per l'empenta de la barrancada, ha desdibuixat el sender i s'ha de creuar intuïnt el pas més bo.
Anem pujant pel sender, creuant els diferents trams de la ferrada al nostre pas. Ara el sender està més tapat per la vegetació, sempre ufanosa en aquest racó de barranc, fins a guanyar novament la carena que fa de divisòria entre els barrancs del Pare Pasqual i el de la Puríssima. Uns metres més amunt arribem al sender principal que puja des del Mas de Rosalea en direcció a la Torreta, i el seguim per l'esquerra.
Davant ens queda el turó arrodonit de Mola Cima.
Abans d'arribar al crestall, deixem a la dreta el Cocó del Fesoler i després d'un breu tram de carena, coronem el cim de la Torreta, o Pic del Pare Pasqual, punta cimera de la serra del Montsià.
Les vistes, després de massa dies de mestral, són espectaculars: els Ports, la badia dels Alfacs, la Ràpita, la Foia d'Ulldecona, Serra d'Irta, Penyíscola, Les Columbretes, El Turmell, i fins i tot el Penyagolosa... Em criden l'atenció unes petites mates de dauradella arrapades a la base del vértex geodèsic: les plantes a més alçada de la serra! Parlant de plantes, ens agrada observar que el boix del crestall del Montsià encara està en bones condicions... creuem els dits.
Seguim carenejant fins al coll del Palleret del Teix, i no deixem passar l'ocasió de pujar a visitar la petita figura de ferro d'un caminador de l'amic Barceló. Un bonic detall que ja s'ha convertit en tot un clàssic de la serra.
Baixem novament fins al coll on prenem la sendera que baixa cap al Mas de Comú. A un cingle a l'esquerra s'amaga la preciosa font del Teix.
Els sender, a trams també força descarnat pels aiguats, va baixant a estones planer i a trams empinat fins a la cruïlla amb el GR-7, al Mas de Comú.
Intento sense èxit tornar a visitar la recentment restaurada Font del Mas de Comú, però l'aigua i la humitat acumulada durant tot l'hivern han treballat de valent i han tornat a aixecar una densa muralla de romingueres que barren el pas. La natura fa el seu camí, però no deixa de sorprendre'm que aquelles grans bancalades netes pel pastureig constant de ramats de bous i cabres, de fa 40 anys, en l'actualitat estiguen completament cobertes de malesa, que impedeix moure't per la zona sense acabar senyalat com un "sant cristo".
Tornem al GR-7 i el prenem en direcció a Ulldecona. Afortunadament el sender encara està força transitable, tot i que s'aprecia clarament com l'aigua l'ha anat descarnant, fent córrer la terra i deixant les roques descalçades.
Baixem fins al fons del barranc de Marcelina on es veu clarament l'efecte de la dana, completament net i descarnat.
Deixem enrera, un rera l'altre els direrents forns de calç que esquitxen el sender fins arribar a la confluència amb el Camí del Montsià. Aquí el barranc sembla un altre. Completament desconegut.
El camí, ara plàcid i planer ens porta a retrobar el cotxe a l'aparcament de l'àrea interpretativa.
Bona diada montsianenca per gaudir de la seva privilegiada situació, i de paisatges i racons plens d’encant que em transporten a aquells anys daurats de joventut, quan per pasqua casa nostra era el Montsià.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada