Mola Cima pels Moletons.
6 d'abril de 2026
Una vegada més i com mana la tradició pugem a fer pasqüeta al Montsià. Aquesta vegada des del Mas de Mulet d'Ulldecona, pujarem a Mola Cima, carenejant els Moletons o les Comares, com es coneixen a Alcanar. Som-hi!
Aproximació: accedirem pel Lligallo o Camí Montsià, des d'Ulldecona fins al Mas de Mulet.
Dificultat: moderada
Desnivell: uns 1100m acumulats.
Durada: 10,5 km. Unes 4 h. comptant parades.
Itinerari: deixem el cotxe a un apartador davant del Mas de Mulet. Uns metres més amunt de la mateixa pista i a mà dreta hi al el gran bassot del mas, avui en dia completament envaït per la vegetació. Seguim per la pista fins al final, a Bassa Blanca, un gran recollidor d'argila d'aigua de pluja. Al costat i ha una gran bassa d'incendis, i per la part superior d'aquesta surt el sender que comença a remuntar cap a Roca-roja. De camí trobem un petit bosquet de roures on destaca un gran exemplar monumental.
Per l'esquerra s'obre el Barranc de la Solsida i un petit turó on al mateix coll hi ha les restes del Mas dels Sensios.
El sender remunta fins a Roca-roja, la llarga cinglera rogenca del sud de la serra, recorrent-la per damunt fins a trobar el lligallo que puja des de la Serra del Fandango.
Enfilem la carena dels Moletons, com es coneixen a Ulldecona, o les Comares com les anomenen a Alcanar. Deixem a l'esquerra del sender la curiosa escletxa de la Solsida i arribem al primer dels turons dels Moletons coronat per una gran fita de pedra en sec, curosament elaborada. Em sorprèn descobrir que des de la darrera vegada que vaig fer aquest itinerari, algú s'ha dedicat amb molt de mestratge a construir aquestes gran fites a cadascuna de les puntes dels Moletons. Uns metres més amunt passem per la Bassa de Tabola abans d'arribar a una gran arcada apuntada de pedra en sec. Una petita obra mestra que aviat esdevindrà un destí excursionista, i de "postureig", del Montsià: una porta oberta a la costa sud de la serra. Tant de bo els fats li siguin propicis i aguanti estoicament , el pas del temps.
Poc més amunt Lo Molló, l'únic dels Moletons que fins ara lluïa una gran fita de pedra en sec. Fita de partició de terme entre Ulldecona i Alcanar.
Ara cal carenejar alternant els petits turons que marquen els Moletons i els diferents colls que els separen: Coll de Carrasqueta, Portella Blanca... Al vessant de llevant destaquen panoràmiques inèdites de la pedrera del Ciment, per ponent, de punta a punta, la Foia d'Ulldecona.
A una de les puntes s'aixeca el més gran dels mollons de pedra, perfectament escairat, i amb una gran repisa, on hi ha pintat el desfortunat nom de “Compadre”. Potser fent referència al topònim de Comares? A saber...
També hi figura el nom de marger "El Cubà", que deu ser el nom de l'artista que ha construït els mollons de pedra en sec. Felicitats, bona feina!
Passada la Portera Conillera pugem a una curiosa escletxa del cingle que dóna a la mar, on un estret pas ens deixa remuntar fins a la gran collada dels Apòstols, topònim recent d'origen dubtós... al meu entendre.
Allà ens espera La Caminadora, obra de l'amic Barceló, a la partició entre la Punta de la Banya i la Foia!
Ara baixem pel corriol de llevant per anar a trobar les restes d'una gran corralissa i poc després la Font de Mola Cima. Ja raja poc a aquestes alçades de la primavera però l'aigua cristal·lina dóna refugi a milers de capgrossos i a algun tritó. Bioindicadors que ens parlen de la excel·lent qualitat de l'agua de la font. Al costat s’aixeca el cingle que esdevé salt d'aigua en ocasions singulars de llevantades, i que no deixa mai de sorprendre’m.
Passem per sota i enfilem el sender que dóna tota la volta a Mola Cima per la banda litoral i que ens regala una de les millors panoràmiques de la badia dels Alfacs i la Punta de la Banya, des del Montsià.
El sender es bifurca: per la dreta i en fort pendent arribaríem a la Font del Fumat i al sender de les Faixes Tancades. Prenem el de l'esquerra que després de superar un acusat pendent positiu ens deixa al Coll de Mola Cima. D'aquí surt el sender que per la dreta ens deixaria al cim de la Torreta o Pare Pasqual, punta cimera de la serra.
El prenem per l'esquerra i seguim donant la volta a Mola Cima en sentit antihorari. Primer planejant, passem a tocar del Cocó del Fesoler. Aviat comencem a baixar, deixant a la dreta el sender al Barranc del Pare Pasqual i més tard a l'esquerra el sender que ens remuntaria novament al coll dels Apòstols. Seguim baixant per trobar el cocó del Fornet i més avall encara les restes d'un altra de les grans masades de la serra: Rosalea.
Per sota el sender passa prop de la gran agulla de roca de la Trona, i poc després ens porta a les restes del Corral de Tabola.
Anem perdent alçada fins al Monte de Cagalló. Passem a tocar de la bassa i poc després pugem a trobar la gran antena de comunicacions de Caldera.
D'aquí surt l'ample camí que baixant dona la volta al barranc del Sombrerer, deixant al seu pas nombroses casetes i masets fins arribar al punt de partida: el Mas de Mulet.
Ja hem fet "pasqüeta" recorrent i visitant punts emblemàtics del Montsià faldut.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada