Puig de la Gavarra. Alt Empordà. 100 cims.
30 d'abril de 2026
Fa tres anys ja vam estar fent muntanya per la zona de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà i a la partició amb el Vallespir. Un terreny amable, amb una vegetació exuberant. Hem estat tres dies fent rutes per la zona i el resum podria ser: un extraordinari bany de bosc.
Encetem l'estada pujant al Puig de la Gavarra. El 2023 ja ens vam passejar per la seva cara nord, però ara l'objectiu és la carena de la Serra de Bac Grillera. Molt recomanable. Som-hi!
Aproximació: Des de Maçanet de Cabrenys seguim la GI-503 en direcció a Tapis i a la propera frontera amb França, que enllaça amb el poble de Costoja, al Vallespir. Abans del punt fronterer i a una tancada corba de la carretera prenem la pista que entra per l'esquerra i que ens pocs metres ens deixa al Coll dels Horts. A la cruïlla de pistes es pot deixar el cotxe a algun apartador.
Desnivell: 840 m. acumulats.
Dificultat: Moderada. Compte amb la grimpada al Castell del Bac! (itinerari alternatiu).
Durada: 9km. 3h 45'. comptant parades.
Itinerari: L'indicador del Coll dels Horts ens assenyala la pista de la dreta que seguirem uns 750m fins arribar a l'ermita de Sant Cristòfol dels Horts. Un exemple d'església del romànic tardà, segles XII o XIII, que es troba molt enrunada tot i que recentment s'han fet petites restauracions per conservar les restes. Destaca un àbsis semicircular i a la cara nord potents contraforts atalusats.
Prenem ara el sender que surt en direcció a llevant i que ens pocs metres ens deixarà a les restes del Mas dels Horts, també molt malmés.
Ara el sender pren direcció sud-est, planejant per un dens bosc d'alzines fins als extensos prats del Mas de la Fiola. Una gran corralissa amb la particularitat de tenir una sèrie d'arcades de mig punt fetes en pedra en sec. Espectacular!
A la part de llevant hi ha la gran porta d'accés i al costat nord l'edifici de vivenda.
Cap al nord-oest hi ha la pista d'accés però nosaltres prenem un sender que surt des de la cara nord del mas i remunta fort. Trobem fins a dos cruïlles senyalitzades que indiquen el Fau. El sender ens porta a la carena que resseguirem en direcció est, esquivant els nombrosos arbres caiguts. Suposem que després d'una época de fortes pluges, amb el terreny molt moll, van deure patir un episodi molt fort de tramuntana perquè trobarem grans arbres recentment caiguts per tota aquesta zona de l'Alt Empordà. A un rocall de la carena tenim la grata sorpresa de trobar una Orella d'Os (Ramonda myconi), un regal de la natura! .Arribem al Collet de la Fiola, un fantàstic mirador de la cara sud de la Serra de Bac Grillera, i poc després coronem el cim del Puig de la Gavarra. Amb els seus 1057m. és una bona talaia de tota la comarca i un altre dels cims no essencials del repte dels 100 cims de la FEEC. Cap al nord destaquen els ja visitats cims del Moixer, el Roc Comptador o de Frausa al Massís de les Salines. Cap a ponent i molt prop del Coll dels Horts on tenim el cotxe destaca també el Puig Falcó, encara pendent de visitar. Fem una petita parada per recuperar forces al mateix vèrtex geodèsic abans de reprendre la marxa.
Seguim carenejant pel marcat sender en direcció est, entre nombrosos arbres caiguts. Un petit flanqueig per una zona rocosa protegida per una cadena ens deixa al marcat collet des d’on s'aixeca imponent el Castell de Bac Grillera. Una gran agulla de roca calcària que en aquesta cara oest presenta una cinglera important que cal grimpar amb l'ajut de cadenes per arribar al cim. No és en cap cas difícil però si una mica exposat. La gent bregada a la muntanya ho podrà pujar sense dificultat però si es pateix de vertígen hi ha l'opció de rodejar aquesta punta de roca per una sender que l’envolta per la cara nord, per després des del collet est accedir al cim sense cap dificultat.
No fa gaire un usuari de wikiloc em va dir "de tot" per haber qualificat un itinerari, a un cim precisament d'aquesta mateixa zona, el Roc de Sant Salvador, de "moderat". Jo vaig valorar tot l'itinerari proposat que no només era aquest cim, i a la descripció, com ara, comentava que l'accés final al cim de Sant Salvador és una grimapada que sense ser difícil també és bastant exposada. Penso que això és subjectiu i molt personal, en funció de l'experiència i del criteri de cadascú, i en el meu cas valoro segons el meu parer i aviso si hi ha algun punt delicat. Una altra cosa és que sense llegir la descripció, hi ha un munt de gent que no perd un segon en fer-la, et descarreguis un track i et trobes en un "cacau" important que pugui superar les teves capacitats... Esteu avisats! i informats d'una via alternativa per superar el pas! Seguim!
Un cop visitat el Castell de Bac Grillera seguim carenejant perdent suament alçada. Arribem a un punt ben curiós de la ruta: una llarga escletxa a la roca que segueix també uns metres el fil carener. En alguns punts s'enfonsa bastant al terreny i es converteix en un estret passadís entre les roques. Fins i tot cal anar en compte perquè a la mateixa escletxa, de cop s'obre un petit avenc, el Pou de la Fau. Una marcada rampa coberta de fullaraca dóna pas a un pou de -17m. verticals seguit d'un altre de -9m.
Visitem la boca d'entrada i seguim cap a la propera Collada de la Fau. Allí un indicador ens marca el sender per apropar-nos a visitar l'ermita de la Mare de Déu del Fau.
Situada en un turó a l'extrem oriental de la Serra de Bac Grillera, i també coneguda com ermita de les Formigues o les Alades, data del S XIII i ha viscut diferents reformes. Destaca el gran campanar d'espadanya d'un sol arc. A tocar hi ha les restes de la vivenda de l'ermità i un altre dels edificis, la hostatgeria, ha estat recuperat gràcies a l'esforç del Grup excursionista Maçanetenc, convertint-lo en el Refugi del Fau "Pitu Ruiz". Una bonica i lloable iniciativa per recuperar el patrimoni.
Tornem endarrere fins a la collada i ara prenem el sender que baixa en direcció nord-oest per anar a trobar el Camí del Fau, la mateixa pista que ens tornarà al Coll dels Horts.
Poc després d'enllaçar amb el camí, i a la dreta s'aixeca un arbre centenari: el Teix del Fau, d'uns 2,6 metres de volta de canó i prop de 8m. d'alçada. Un monument de la natura.
Seguim baixant per la pista fins a una bifurcació marcada. Allà mateix però ara a l'esquerra s'aixeca un altre arbre monumental: l'Alzina de la Font del Bac, de 3,3m. de volta de canó (6,3m. a la base) i uns 16 m. d'alçada. A l'ombra del gegant i a pocs metres brolla la Font del Bac.
Seguirem el camí uns 3 km. més, planejant i en direcció oest, a estones entre l'alzinar i a estones sota precioses clapes de fageda. Un relaxant bany de bosc, que ens retorna al Coll dels Horts.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada