Caro pels Pallers. Lo Port.
29 de maig de 2026
El passat mes de maig ens trobem un grup d'amics per passar un cap de setmana a la zona de Caro, als Ports. La primera tarda i després d'instal·lar-nos al refugi Nou ens proposem una pujada al cim de Caro per poder gaudir de la lluna "quasi plena". La segona lluna plena del maig, Lluna blava, que vam poder gaudir al 97%, des del privilegiat mirador del cim de Caro, i quasi a la vegada d'una preciosa posta de sol per damunt de la Mola de Catí. Un espectacle de la natura...
Aproximació: establim com a camp base el refugi Nou de Caro al final de la carretera del Port.
Dificultat: moderada.
Desnivell: Uns 1000m. acumulats.
Durada: 10,4km. Unes 4 h. comptant parades.
Itinerari: Sortim a peu des del refugi resseguint la pista que va cap a Fredes, el GR-7. Al Coll de la Carrasqueta, per l'esquerra prenem el sender que puja fort cap al Coll de Pallers, entre la devastació de la plaga de palometa que està matant els boixos del Port.
Als Pallers, un dels colls més populars de tot el massís, deixem el GR i remuntem sota un dels Pallers per l'empinada sendera de l'esquerra que puja a guanyar la carena.
Ara el crestall planeja, entre les vastes panoràmiques del Castell de l'Airosa al sud o de la imponent Mola del Boix, al Marturi, cap al sud-oest.
Passem a tocar de la Gronsa i la Moleta Rodona, des d'on ja tenim una bona miranda de les antenes de Caro, l'objectiu de la tarda.
Per ponent del cim i entre les cingleres dels contraforts de Caro, el sender s'enfila fort per pujar a la punta cimera. El recinte de les antenes està completament encerclat per un tancat que cal rodejar. Jo ho faig per un petit corriol que segueix la tanca en sentit antihorari i que surt directament al monòlit de la Mare de Déu de la Cinta, al punt més alt.
Feia molt temps que no pujava a Caro i arribar allí i no veure la figura de la Mare de Déu al seu lloc és, si més no, trist. Instal·lada al cim de Caro el 1955 per la UEC de Tortosa, va ser vandalitzada i destruïda l'octubre del 2025. Independentment del evident sentit religiós de la figura era també un símbol excursionista de casa nostra... M'estalvio els qualificatius que em venen al cap, de la classe de personatges que són capaços de pujar fins aquí simplement per fer mal, per no ser desagradable.
Gaudim del moment memorable de la sortida de la lluna des del mirador, des d'on contemplem el massís en totes direccions, de la grata companyia del grup d'amigues i amics, i de la posta de sol, espectacular per damunt de la Mola de Catí.
Ara cal anar baixant, i ho fem per la drecera que per la part nord del cim va retallant el primer tram de carretera.
La nit se'ns va tirant a sobre i després de visitar la Cova de la Carretera, engeguem els frontals i baixem tranquil·lament per l’asfalt, fent petar la xerrada amb la gent, i amb la Il·lusió satisfeta d'haver gaudit d'un bonic "tardeo" muntanyenc al cim de Caro.
Ara toca gaudir del soparet que ens ha preparat la Maria al refugi...
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada