Puig dels Pruners i la Vajol. Alt Empordà. 100 cims.
2 de maig de 2026
Complementem la jornada per la zona fronterera de La Vajol. El dia ja no dóna per a més però encara tenim empenta per fer una darrera passejada fins al cim del Puig dels Pruners, ben prop d'un dels passos muntanyencs, tristament reconegut, més emprats durant l'exili dels republicans cap a França cap al 1939, el Coll de la Manrella. Posteriorment durant la Segona Guerra Mundial, però en direcció contraria, molts refugiats, sobretot jueus, van emprar aquest pas fugint de la repressió fascista antisemita dels nazis. Tristos capítols de la nostra història recent.
Aproximació: des de la Vajol prenem la GI-505 en direcció nord fins al pas fronterer. Aquí s'acaba la carretera i comença una pista que en baixada arriba fins a Les Illes, primer poblet francès del Vallespir, a la Catalunya Nord.
Dificultat: fàcil.
Durada: 1h.
Desnivell: uns 240m. acumulats.
Itinerari: Al pas fronterer s'aixeca un imponent monument memorial a Lluis Companys, el 123è President de la Generalitat que va ser assassinat l’octubre de 1940 pel règim franquista. Pel proper Coll de Lli el president Companys va marxar cap a l'exili acompanyat del llavors lehendakari José Maria Aguirre.
Per l'esquerra del monument un ample camí s'endinsa al bosc. Poc més endavant, a l'esquerra i quasi cobert per la vegetació hi ha un dels búnquers construits pels alemanys entre el 1943 i el 1944 per defensar els Pirineus. A la cruïlla següent seguim recte i anem recorrent el sender, a trams corriol, que s'enfila entre el bosc, en algun punt força empinat.
Poc després sortim a un replà on mor una pista, prop del cim. D'allí un corriol ens puja fins als 832m. del Puig dels Pruners. Un excel·lent mirador des d'on podem gaudir de l'Albera cap a llevant , el massís de les Salines, a ponent, el Vallespir al nord i l'Alt Empordà cap al sud.
Tornem al cap de pista i la prenem en baixada describint un gran cercle que ens deixa després d'alguna ziga-zaga a tocar del sender per on hem pujat, per retornar al monument.
Una bonica passejada fronterera per coronar un altre dels 100 cims del repte de la FEEC, per una zona molt carregada d'història, massa. Fets que et porten a reflexionar sobre la capacitat deshumanitzadora i destructiva dels humans... difícils cabòries tot fent camí.
Baixem amb el cotxe a la Vajol on pararem a dinar, i no podem marxar sense fer una visita a un altre monument destacat del Memorial: el Monument a l'Exili. " Dedicat als exiliats que van creuar la frontera al final de la Guerra Civil. És una escultura en bronze inspirada en una fotografia apareguda en un setmanari francès (L'Illustration), l'any 1939, de dos personatges reals. Eren Mariano Gracia i Alícia, un pare i la seva filla, que havia perdut una cama en els bombardeigs de la ciutat de Montsó, quan es dirigien a Prats de Molló. El monument va ser inaugurat l'abril de l'any 2000." (Font: Pobles de Catalunya).
Amb el cor encongit fem una petita passejada pel petit nucli de la Vajol, gaudint del seu traçat medieval i de la curiosa església de Sant Martí, documentada des del 1226, bonic exemple del romànic tardà.
I per tancar la jornada encara ens dirigim a visitar un altre punt proper, també emmarcat en plena Guerra Civil, però força curiós: La Mina Canta, o Mina d'en Negrín. Durant la Guerra, la mina de talc de la família Canta va ser confiscada pel govern de Juan Negrín i s'hi va construir un edifici fortificat i camuflat, amb una càmara cuirassada a l'interior de la muntanya, amb l'objectiu de servir de refugi i dipòsit dels fons del ministeri d'Hisenda. Va tenir un important protagonisme en relació a l'evacuació del patrimoni econòmic i artístic del Govern Republicà. Va ser el contenidor del que van incautar les Juntes Nacionals de Protecció del Patrimoni Artístic, i els lingots d'or i argent del Banc d'Espanya, per impedir que caiguessin en mas del cop militar feixista. Un altre singular espai de Memòria!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada