Puig Neulós i Puig de Sant Cristau. L'Albera. 100 cims.
1 de maig de 2026
Segon dia per l'Alt Empordà i avui toca visitar l'Albera, el massís que fa de contrafort oriental dels Pirineus, i esdevé la divisòria entre el Vallespir i el Rosselló de la Catalunya Nord amb l'Alt Empordà. L'objectiu és clar: coronar el cim més prominent del massís, el Puig Neulós de 1256m. i ja posats fer cim també al proper Puig de Sant Cristau de 1012m. també conegut com Puig de Montesquiu. Dos preciosos cims envoltats de densos boscos de faig. El primer essencial, i tots dos inclosos al llistat dels 100 cims de la FEEC. El Neulós forma part també del llistat dels 100 cims de l'ICGC. Som-hi!
Aproximació: el punt de sortida és el Coll de l'Ullat. Es pot accedir des del Pertús per la carretera D-71 fins a Sant Martí d'Albera i després prendre la D-71A fins al Coll de l'Ullat. Allí hi ha un gran aparcament a tocar del Xalet de l'Albera.
Desnivell: 1400m. acumulats
Dificultat: moderada
Durada: 15,5km. Unes 5h 30’. comptant parades.
Itinerari: des del Coll de l'Ullat prendrem un ample i trescat sender indicat que surt per la dreta, per damunt del Xalet de l'Albera, i que remunta fort entre un dens bosc de pins enormes i grans clapes de fageda fins a trobar la carena. Just en aquest punt i a la dreta veiem una zona rocosa que sobresurt: és el Roc Fuirós, de 1100m. des d'on podem gaudir de grans panoràmiques de la Plana del Rosselló i de l'Alt Empordà. El sender carener va planejant fins al Roc dels Tres Termes, just sobre la línia fronterera.
Ara cal seguir la carena paral·lela a un filat de bestiar en direcció nord-est fins a una portera assenyalada on creuarem el filat i deixem la carena per prendre un sender que va perdent alçada per anar a trobar el Pou de Neu del Neulós. D'uns 12m. de profunditat i 6m. d'amplada. Se'n té noticia des del segle XVIII. Curiosament es troba molt prop de la carena però a sotavent, on es devien acumular més congestes de neu que a la cara nord, fortament escombrada per la tramuntana.. Disposa de tres accessos superiors per entrar la neu i un d'inferior que mitjançant un túnel d'una 10 o 12 metres es pot accedir fins a pràcticament la base del pou. Un element patrimonial molt ben restaurat i força curiós, on s'acumulava neu a l'hivern i es premsava per convertir-la en gel, que es cobria amb fulles o rames formant capes. A l'estiu s'anava tallant trossos del gel i es transportava de nit amb animals fins al seu destí a les poblacions properes.
Seguim el sender que surt del pou de neu i transcorre per la cara sud-est, mantenint la cota pels vessants de les Molleres de Gavatx. En algun punt ens crida l'atenció els ressalts rocosos rogencs propers a la carena. El sender després de deixar a la dreta una bassa d'aigua arriba a la marcada Collada del Pla de la Tanyareda al Coll Pregón, al fil carener de l'Albera. Aquí trenquen per l'esquerra i emprenem el fort pendent d'un estret corriol que ens remuntarà fins al cim del Neulós, coronat per unes grans antenes de comunicacions.
A la punta rocosa s'aixeca una gran piràmide de pedra i el vèrtex geodèsic que assenyala el cim de 1256m. Una gran afluència d'excursionistes ens fa prendre torn per a poder immortalitzar el moment. Llàstima de la densa boira que tapa les panoràmiques, tot i que alguna efímera ullada entre els núvols ens deixa veure els pobles de la plana del Rosselló i fins i tot la línia de Costa cap a Argelès. Cap al sud tot emboirat!
Girem cua i emprenem la baixada, ara resseguint el fil carener, fins al Roc dels tres termes, i pel mateix sender de pujada fins al Coll de l'Ullat, gaudint d'un bany de bosc espectacular entre faigs i pins que graten el cel.
Un cop al coll resseguim uns metres la pista forestal que puja cap al Neulós per visitar la preciosa Reina de les Fonts, d'on brolla abundosa una aigua ben fresca i boníssima. En raó és la reina! Ens crida també l'atenció la presència propera d'un bonic exemplar de sequoia ben a prop de la font.
Retornem un altre cop al coll de l'Ullat per prendre ara un bonic sender que surt en direcció nord-oest cap al Puig d'Orella, també pel fil carener que passa per la Collada de la Perera. Des del cim d'aquest puig de 1022m. ja albirem el següent objectiu: el Puig de Sant Cristau entre bastes panoràmiques del Rosselló. El sender ara baixa decidit entre curiosos punts de caça major fins al Coll de Sant Joan on trobem una pista que puja al Coll del Baladre i d'allí baixa a la preciosa raconada de la Font de Sant Cristau.
A tocar de la font surt un sender empinat que s'enfila cap a la punta rocosa del puig. Allà entre molts visitants un ramat de cabres pasturem al seu aire entre les cingleres de roca enlairades que amaguem el cim. El Puig de Sant Cristau acull la base d'una torre de planta rodona, a 1012m. d'alçada, i als seus peus l'estructura de la vella ermita de Sant Cristau o de Montesquiu. Una preciosa capella preromànica d'una sola nau rectangular, de les més antigues del Rosselló, tot i que no es té cap documentació abans del 1368.
Desfem camí fins al Coll de Sant Joan i ara en lloc de tornar a pujar al Puig d'Orella, seguirem la pista forestal sota una espectacular fageda que ens portarà fins al Roc del Grèvol, i després d'un altra bona tirada de pista ens retornarà al Coll de l'Ullat, punt final d'aquest bonic itinerari.
No deixem passar l'oportunitat d'anar a avituallar-nos al Xalet de l'Albera, tot i que els preus són de refugi d'alta muntanya! Les vistes del proper massís del Canigó des de l'Albera són espectaculars.
Ja de baixada amb el cotxe encara fem una parada per visitar la preciosa església romànica de Sant Martí d'Albera del segle XII, oberta al públic però de propietat privada. Davant l'església, i sota un cedre monumental, s'obre un privilegiat mirador d'aquest sector de l'Albera.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada