Suro de La Pubilla, Maçanet de Cabrenys.
2 de maig de 2026
Seguim per l’Alt Empordà i aprofitem el dia per fer alguna cosa diferent. Aquesta vegada l'objectiu no és pujar cap cim, senzillament passejarem pel pla per anar a fer una visita a un dels degans dels boscos propers a Maçanet de Cabrenys, al vessant sud del Massís de les Salines: El suro de la Pubilla. Catalogat com a arbre monumental. Un autèntic bany de bosc!
Aproximació: l'itinerari surt i arriba a Maçanet de Cabrenys. Es pot aparcar al costat de les piscines minicipals, a l'entrada del poble.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: Uns 400 m. acumulats.
Durada: Uns 8 km. 2h 30’
Itinerari: Sortim del poble per davant del cementiri, creuem la carretera i prenem el carrer de la Font d'en Coll. Abans de les primeres cases de la urbanització trenquem per un camí a l'esquerra que baixa cap a la riera. Ja trobem la Font d'en Coll. Una placa ret homenatge a Lluís Fernández i Soler, referent de la cuina tradicional empordanesa. Sota la font, i vora a una gran bassa que recull l'excedent d'aquesta, un corriol ens porta a creuar la petita riera per un pontet i prendre un sender que voreja un marge de pedra a la partida de la Granja.
Sortim a uns prats preciosos que l camí voreja fins a la Caseta de Can Vila. Abans trenquem a la dreta per un vell camí que passa a tocar del Clot de Cal Rei, el barranquet per on s'obre pas la riera de Rinadal. Entre densos suros baixem fins a la llera de la riera i la creuem per primera vegada.
Ara el camí ens porta pel bosc de la partida del Pi i per un camí perpendicular a la carretera hi accedim, al fons i entre boires s'aixeca el Massís de les Salines.
Creuem la GI-503 i passem ara a tocar de la pedrera de Montagut, on encara es veuen en peu les velles sitges de càrrega. Un camí ample ens porta en direcció nord fins a l'encreuament amb el GR-11. Prenem la pista de la dreta resseguit el GR fins a un petit pont que creua la riera. Seuim ara la pista de l'esquerra que s'interna al dens bosc de Can Lleona.
Pocs metres desprès arribem als peus del l'espectacular suro de la Pubilla. Catalogat com a arbre monumental, aquest Quercus suber de més de 250 anys arriba als 14 m d'alçada, amb una volta de canó de 5,27m. i una capçada de 16 m. La surera de canó més gruixut de Catalunya. Es va anomenar la Pubilla perquè prop d'aquí hi va haver un altre gran exemplar semblant a aquest conegut com l'Hereu. Un autèntic monument de la natura!
Tornem uns metres enrera per reprendre el GR-11 i baixar ara fins a la bonica Font del Bruc, al cor del bosc.
Aquí deixem el GR, i compte! cal estar atents al GPS perquè el sender s'ha desdibuixat i aquí es perdedor. Anem uns metres en direcció sud-sud-est fins a trobar la traça d'una vella pista molt tapada per la vegetació que sense més problema ens retornarà al pontet on hem creuat la petita riera i d'allí a l'encreuament amb el GR-11.
El tornem a prendre però ara en direcció contraria, cap a Maçanet. Pocs metres després prenem un corriol poc definit que s'interna uns metres al bosc esclarissat fins a les restes del Dolmen de Can Lleona. Interessant resta arqueològica datada aproximadament el 3000 A.C. Tornem al GR, hi ha molts trencalls de camins i pistes però està molt net i és bo de seguir fins a sortir a la carretera de la Vajol.
Seguim uns metres la carretera per l'esquerra fins a un camí que surt per la dreta, sempre seguint el GR-11, i ara fins a la Font del Carme. Més endavant tornem a creuar la riera del Rinadal i el sender, en aquest tram es fa màgic, entre grans blocs de roca coberts per la molsa i envoltats de grans sureres entre les que destaca un altre gran exemplar que pot ser ben be “l’hereu” de la Pubilla per les seves grans dimensions.
Aviat sortim del bosc passant a tocar d'una simpàtica pintada d'un excursionista a un gran tub de formigó. Sortim a la carretera d'accés a Maçanet, just al punt on un gran cartell de ferro ens dóna la benvinguda al poble.
Passem per davant de l'edifici de la Societat de Caçadors i retornem a les piscines on tenim el cotxe.
Com deiam abans: una passejada molt recomanable. Un agradable bany de bosc entre sureres i la visita a la imponent Pubilla, que us deixarà sense paraules...
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada