Teixos del Marturi. Lo Port
30 de maig de 2026
Segon dia de descoberta pel Port, amb la grata companyia d’un grup d’amigues i amics a qui ens uneix la passió per la muntanya i l’estima per la natura, sense més pretensions que gaudir del moment i de l’entorn, en bona harmonia...
Després d’un bon esmorzaret al Refugi Nou, emprenem l’objectiu de la jornada: la visita als Teixos del Marturi, a la cara de llevant de la Mola del Boix. «Nemon!»
Aproximació:Des del Refugi Nou de Caro prenem la pista cap a Fredes i la seguim fins a l’aparcament de l’Àrea Recreativa de Cova Avellanes.
Dificultat: moderada
Desnivell: uns 850m. acumulats.
Durada: 7,16 km. Uns 3h 30'
ItinerariEntrem per l’esquerra de la pista cap a l’àrea recreativa de la Font de Cova Avellanes. Al final del camí, just davant de la cinglereta que talla el barranc a la dreta de la font, surt per l’esquerra el sender que remunta una torrentera cap al Marturi.
El sender puja fort, resseguint el torrent i passant per un pintoresc collet. Més amunt, i a l’esquerra, seguim un corriol força difuminat que ens porta a visitar la preciosa Cova del Bassi del Marturi, de dos ulls. Un recer perfecte i estètic per aixoplugar-se en cas de mal temps.
Ara el sender pren direcció sud-oest, mantenint la cota i resseguint per sota la gran cinglera que tanca la Mola del Boix per la seva cara nord. De camí passem sota aurons monumentals i a tocar d’una altra coveta, sota un gran bloc de roca, que també pot ser un bon recer en cas de necessitat.
A l’esquerra del sender intueixo algun corriol que algun dia vull venir a descobrir. Permet pujar a la Mola del Boix per un «grau» característic i poc conegut que he vist en alguna ruta publicada i que sempre m’ha cridat l’atenció...
Més endavant, el sender es bifurca i prenem el ramal de l’esquerra, en pujada. Recte aniríem a trobar, per l’esquerra, el sender de pujada directa al Coll de Serrassoles o, per la dreta, la vall dels Clots d’en Pastor.
El sender ens puja directament a un altre dels passos mítics del Port: l’Embarronat de Carlares. Un pas estret per dins d’una fissura del cingle que, amb quatre senzilles grimpades, et permet superar la paret de roca i situar-te al capdamunt, ja ben a prop del coll.
Les panoràmiques des de dalt de l’Embarronat conviden a immortalitzar el moment i a reprendre forces amb un traguinyol abans de pujar a la Mola.
Cap a aquesta darrera ens dirigim, prenent el sender de l’esquerra del coll i començant a remuntar tota la mola pel mig, des de la seva part més baixa. Rumb est.
El sender ens porta a una zona de lloses ben curiosa, on s’obren aquí i allà petits avencs i forats que cal vigilar per no posar accidentalment el peu dins.
La geologia segueix el seu ritme, particularment llarg en el temps, i l’acidesa de la pluja va dissolent la calcita de la roca calcària del Port, formant des d’aquests petits forats fins als característics lapiaz càrstics o les grans cavitats i dipòsits subterranis d’aigua que, tard o d’hora, acaben tornant a la superfície en forma de fonts o ullals...
Més amunt, encara, les lloses són extraordinàries, formant grans planells de roca absolutament llisos.
La nota trista de la jornada. Malauradament, avui en dia, de qualsevol sortida pel Port...
Amb el cor encongit per tanta devastació, arribem a visitar les joies de la jornada, que ens retornen l’alegria en veure’ls ben vius i ufanosos: els Teixos del Marturi.
«Trobem els dos Teixos de Marturi, l’un prop de l’altre. El Teix I és el més gran, però el que el fa més singular és que al tronc, que en algun moment es va trencar per la neu o el vent, hi creix un considerable pi roig (Pinus sylvestris) a uns 4 m d’alçària del terra. Pràcticament només té vius alguns rebrots de soca.
El Teix II és més jove, i tot i no tenir unes mides tan grans, també és força gros.
Amb una alçària total de 7 m (I), un volt de canó de 5,82 m (I) i 3,60 m (II), i una capçada mitjana de 9 m (I), aquestes mides fan del Teix I el de més volt de canó mesurat a Catalunya.»
(Font: mediambient.gencat.cat)
Senzillament, espectaculars...
Uns metres per sota dels teixos prenem el corriol que ara planeja, en algun tram força estret, cap al proper Coll dels Erms de Caguitos. Recte s’obre una espectacular panoràmica de l’afilada cresta del Marturi, de camí als Pallers i al recentment visitat cim de Caro.
Prenem el sender que, per l’esquerra, torna a donar la volta a la punta cimera de la Mola del Boix per anar a retrobar el Bassi del Marturi. I, pel mateix sender de pujada, retornem a la Font de Cova Avellanes i als cotxes.
Un bon bany de natura i companyonia pel nostre estimat Port.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada