Racó dels Capellans, El Castellet i Cova Cabridera. Lo Port.
13 de juny de 2026
Una altra interessant proposta de descoberta pel Port. Novament tiro mà dels itineraris de Carlos Zaragoza, garantia d'èxit a l'hora de descobrir racons amagats del massís. En paraules d'ell: "rutes fréstegues de col·leccionista". Aquesta transcorre pel la vessant esquerra del barranc de la Galera, just a l'alçada de la que recentment vaig publicar del Forat Roig i el de la Roba, també del Carlos, just a l'altre costat del barranc.
S'interna al fins ara per mi desconegut Racó dels Capellans (la teranyina d'agulles i passos que el formen interiorment): El Pas del Pi, l'Escaleta, La Foradada d'en Marc... fent una circular per altres indrets més coneguts: La Cova d'en Marc, El Forat de la Vella, El Castellet... i acaba en la visita a una altra cavitat inèdita també per a mi: la Cova Cabridera. Un altre gran repte per conèixer a fons el Port. Indispensable!
Aproximació: des de la TV-3421, aproximadament al km 12, prenem el Camí de la Vall. Seguim la pista uns 3,5 km més amunt i aparquem en un apartador força gran que hi ha a l’esquerra, uns metres abans d’arribar al Racó d’en Marc.
Desnivell: 1100m. acumulats.
Dificultat: Difícil.
Durada: 7,2 km. Unes 4h.
Itinerari: Des de l'aparcament desfaig uns metres de pista fins a un corriol que per l'esquerra em permet baixar a creuar el barranc de la Galera. A l'altre costat trobo el preciós maset de Canonges, just al costat de la sèquia que abasteix d'aigua al Mas dels Barberans. Segueixo la sèquia aigües amunt entre l'espectacular engorjat de cingleres que tanca el barranc, just abans del Racó d'en Marc i del Racó dels Capellans. Passo a tocar d'un petit túnel de la sèquia i poc més amunt la deixo per un trencall a la dreta.
Estic al sender que remunta, a trams escalonat, cap al Forat de la Vella. Un espectacular pas que creua la cinglera i ens aboca al Racó d'en Marc i les seves formacions barroques.
A la dreta deixo el sector de vies d'escalada regulada del Forat de la Vella i remunto uns pocs metres el sender fins al trencall, on ara per l'esquerra, baixo a la Cova d'en Marc.
Un indret força conegut però sempre sorprenent!
Baixo novament cap al barranc per l'estret que forma la mateixa canal i que surt al pont de fusta que en permet l'accés. Novament estic a la sèquia i ara cal seguir-la uns metres per la dreta, també aigües amunt.
Un treballat indicador de fusta ens marca el pujador de les Agulles, cap a la Foradada d'en Marc. A partir d'ara el sender ja no és tant plàcid, s'empina força per una canal i es desdibuixa entre una "carnisseria" de boixos morts que dificulten l'accés. Cal parar atenció a algunes marques roges, alguna fita (i el GPS) per no perdre la traça de l'empinada canal. Alguna solitària agulla de roca ens sortirà al pas mentre guanyem alçada.
Ressegueixo la base d'una gran cinglera que em queda a la dreta, per una marcada canal fins a la cota 590 m. aproximadament, on el corriol trenca cap a la dreta per anar a cercar un pas aeri, una mica exposat, que em porta a creuar el bonic Pas del Pi.
Ara el sender, en direcció nord-est, mena cap a una destacada agulla de roca, un dels Capellans, per passar entre aquesta i una gran cinglera blanquinosa a l'esquerra que amaga una petita cova.
Superada l'agulla, per l'estret corriol pujo a un altre estètic pas estret entre grans agulles de roca: el Pas de l'Escaleta, al cor del Racó dels Capellans.
Ara el corriol arriba a una "mena de cruïlla" on baixo per la dreta i aviat fins a creuar la Foradada d'en Marc. Un petit forat obert a una roca que ens dona pas a la llera de la canal d'en Marc. Des d'aquí es pot seguir el barranc equipat que baixa per l'estreta canal fins a sortir a la mateixa Cova d'en Marc.
Segueixo fins a un esperó de roca amb una corda instal·lada per fer una petita grimpada i també entre lloses i agulles fins al Pas dels Boixets d'es d'on es gaudeix d'una gran panoràmica tant del Racó dels Capellans que ja he deixat endarrere com del Barranc d'en Marc que remunta cap a la zona alta de Tacons i que es tanca a la carena del Coll de l'Ascens.
Surto al sender principal d'accés a l'Airosa i després de passar per una zona equipada amb un cable i de deixar a la dreta una gran agulla de roca amb una coveta, que sempre em recorda al quadre del Crit de Munch (cabòries de muntanya...), a la següent bifurcació prenc el ramal de la dreta que comença a remuntar fort cap al Castellet. Una curiosa cresta rocosa amb els seus merlets calcaris i un bonic forat al mig que fa de mirador privilegiat de tot el barranc d'en Marc cap al nord.
El sender segueix remuntant cap al Castell de l'Airosa, però just davant d'un altre castell rocós de la zona, l'Embotarell, trenco per un sender a la dreta que baixa fort per resseguir la carena, ara més planera fins a Roca blanca.
De baixada em torno a mirar l'estètic perfil del Castellet, i al fer una foto em crida l'atenció un detall. Poso el teleobjectiu a tope i si, a l'esquerra del forat, al mateix crestall, la silueta inconfusible de les espectaculars banyes d'un gran mascle de cabra, que des de la llunyania m'observa encuriosit. "L'amo del castell"! Regals de la natura.
Allà, al costat de l'esplanada que forma el cim planer de Roca Blanca, hi ha les restes d'una vella cisterna, l'Aljub dels Serralls, per recollir aigua els pastors del Mas de Barberans en altres temps.
Torno a deixar el sender plàcid i enceto un altre tram més aventurer. Per la dreta, sense cap corriol definit i només amb l'ajut d'alguna fita escadussera, vaig resseguint l'arrodonida carena dels Serralls en direcció sud-oest i en lleugera baixada. Cal estar ben atents al GPS i encarar correctament el pas adient d'una canal pedregosa que baixa cap a l'esquerra, i ens situarà als peus d'una marcada cinglera i al mig d'una inclinada tartera.
Una fita ens marca el pujador al darrer objectiu de la jornada: la Cova Cabridera. Una altra gran balma que s'interna fort a la cinglera i que com tantes altres al Port, en altres temps feia la funció de corralissa. Com a curiositat, i des de dins la cova, veig que aquesta es troba just al davant de l'espectacular Forat de la Roba, a l'altra vessant del barranc, quasi a la mateixa alçada.
Torno a la tartera, on cal extremar les precaucions perquè baixa un tram força dreta i descomposta, fins a trobar més avall la traça més bona d'un sender que baixa cap a la llera del barranc.
Retrobo la sèquia, i la segueixo per la dreta, novament fins al Maset de Canonges, on torno a creuar el barranc i surto a l'aparcament.
Una nova ruta aventurera de descoberta del Port. Gràcies Carlos per compartir aquestes gratificants experiències.
Però compte, és difícil! hi ha trams fora senders i alguns passos poden ser delicats per a gent poc avesada a la muntanya. La publicació d’aquestes rutes és merament informativa i cadascú s’ha de fer responsable de les seves decisions i la seva seguretat. Declino com autor, tota responsabilitat davant de qualsevol tipus d’accident ocasionat en seguir aquesta o qualsevol de les rutes que he publicat.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada