Camí de ronda de Calp. Marina Alta
3 d'octubre de 2026
Ja deveu saber que per visitar alguns racons naturals cal fer reserva prèvia, com a un restaurant. Si no ho fas et quedes a la porta. Us sona? Les meravelloses consequències de la massificació...
Teniem una reserva per fer una visita al PN del Penyal d'Ifac a Calp, però l'alerta vermella per tempestes està activada i ens quedem en tres pams de nas als peus del Penyal en veure que l'accés està completament tancat, a pesar de que fa un matí assolellat i calorós, quasi d'estiu. Val a dir que la nit passada ha caigut la del "pop" i podem entendre que no és massa aconsellable pujar per un sender entre lloses de roca completament polides pel pas de "mil·lers de visitants" i mullades per la pluja recent. Tal dia farà un any!
Pla B. Ja posats i des del peu de l'imponent penyal ens plantegem una passejada pel passeig marítim i un tram de camí de ronda, fins als emblemàtics edificis de Ricard Bofill: La Muralla Roja, Xanadú o l'Amfiteatre, tots tres espèctaculars, i a la vora del penyassegat de la urbanització de la Mançanera. La Muralla roja concretament és pòssiblement un dels elements arquitectònics més populars a Instagram. El seu disseny recorda les famoses escales impossibles d'Escher, i diu la llegenda urbana que també va ser font d'inspiració de la famosa sèrie de TV del Joc del Calamar. En qualsevol cas mereix una visita per a ments encuriosides.
Una passejada fàcil, des de les Salines de Calp, fins a la base del Penyal des d'on es pot gaudir d'esplèndides panoràmiques a llevant i ponent, i des d'aqui resseguint platges i camí de ronda fins als emblemàtics edificis de Ricard Bofill.
De camí, a la Cala Morelló, també es pot gaudir de les Termes de la Reina: un jaciment arqueològic romà que inclou les restes d'un palau, piscines a la vora del mar que feien la funció de piscifactoria i posterior salaó de peix, termes, una sínia, aljubs, sepulcres... un interessant complex romà (podeu intuïr on és bona part del jaciment? Donc sí, sota els xalets i els gratacels que han sortit com a bolets des de la segona meitat del segle passat ).
A l'extrem més occidental del jaciment s'aixequen també les restes d'una torre cilíndrica que va ser en el seu moment un molí de vent fariner: El Molí del Morelló.
M'ha sorprés molt gratament l'espectacular orografia d'aquesta zona de la Marina Alta, a Alacant. Grans moles de roca calcària s'aixequen imponents vora mar, com el propi Penyal d'Ifac, la propera Punta de la Bombarda a la Serra Gelada, al sud d'Altea, o el Cap de la Nau o el de Sant Antoni més al nord, a la punta oriental de la també espectacular serra del Montgó. Una col·lecció de queixals de roca sorprenents que graten el cel.
L'altra cara de la moneda és la ferotge i desfermada especulació urbanística d'aquests petits santuaris de la natura: les urbanitzacions sense fi arriben fins al cims o si més no als peus de les grans cingleres que "fortifiquen els cims", i vora mar els gratacels desmesurats es toquen.
Venint del singular paisatge a estones desertic, del delta de l'Ebre ens ha cridat molt l'atenció veure les Salines de Calp: un altre singular enclavament natural d'unes 40Ha, que històricament es va explotar com a salines, des dels romans fins a gairebé el segle passat, i que s'han quedat aïllades al mig del nucli urbà de Calp, rodejades per innombrables gratacels i urbanitzacións que fressen per acabar de "fagocitar" aquest petit enclavament natural... Sorprenentment algunes desenes de flamencs, bernats, ànecs i martinets, poblen encara l'indret, indiferents "de moment" a la ferotge pressió urbanística i turística.
Un despropòsit... una bogeria... definitivament ens extingirem.
A pesar de tot: salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada