Penyal d'Ifac i Mirador de Carabiners. Marina Alta.
4 d'octubre de 2026
Finalment rebem un missatge des del Parc Natural del Penyal d'Ifac comunicant-nos que podem fer la ruta que teniem reservada en aixecar-se l'alarma meteorològica. Cap allà que anem a aprofitar l'avinentesa i poder coronar el Penyal.
Dificultat: moderada pel fort desnivell en pocs metres. Per a gent avesada a la muntanya és molt assequible però per a gent amb poca experiència cal tenir en compte alguns passos lleugerament exposats, alguns protegits amb cadenes, i l’estat del sender, força trencat i de roca molt polida pel pas de tants visitants.
Itinerari: A primera hora ens plantifiquem a l'entrada del Parc Natural i comencem a pujar per l'ampla pista. A l'alçada del Mirador de Ponent les vistes sobre el Port de Calp i tota la costa sud que ahir vam recorrer són espectaculars.
Deixem endarrere restes arqueològiques de diferents èpoques que van ocupar la base del penyal: ibers, romans i algun assentament d’època medieval, que van deixar la seva emprempta. Des del Mirador de Llevant també tenim una panoràmica privilegiada de la costa nord i de la cara est de la gran mola de roca.
Arribem al punt d'acollida als visitants on s'han de validar les reserves abans de poder continuar cap a la ruta. Detectem un cert descontrol perquè mentre que la responsable del parc mira escrupulosament les reserves dins la caseta de control, per fora hi ha algun personatge que tira amunt sense tremolar-li el pols... així va tot!
Fet. Un cop validats ja emprenem l'aventura de pujar al Penyal. En principi un sender completament empedrat i curosament traçat amb baranes ens fa remuntar el pronunciat pendent fent grans ziga-zagues. Quasi a la base de la gran cinglera que tanca la cara nord del Penyal, intuïm el traçat d'una de les vies d'escalades més antigues, i accessibles, de la gran mola de roca: la via Pany-Salas, 4t+, oberta el 1955. De 240m presenta una part inicial per una diagonal herbosa, però dalt ja es veues els llargs superiors, més nets i estètics.
Arribem al túnel que creua aquesta cinglera nord, també amb fort pendent per una roca molt humida i relliscosa.
Sortim a una mena de circ a la part interna del Penyal on un barranc s'aboca al mar en direcció nord-est. El sender, bastant descarnat en alguns trams i per roca absolutament polida pel pas de mil·lers de visitants, va dibuixant aquest petit circ remuntant lleument. Passem un tram equipat en cadenes, una mica exposat i aviat trobem un cartell que avisa del sender "perillós" que tot just encetem. Ara entenem el perquè davant d'un cert risc de pluja o vent tanquen l'accés al Penyal. Realment pot ser perillós.
Arribem aviat a la bifurcació de la ruta roja que recorre el penyal. Prenem el sender que per la dreta començá a remuntar fort per lloses polides, i cap al nord ja veiem el cim.
Es manté la constant de sender molt descarnat i en alguns trams exposat. Algunes cadenes ens ajuden a superar els passos més delicats per arribar a una collada, un avantcim, on podem veure la runió final d'una de les vies d'escalada que remunten el penyal. La cinglera cau vertical fins al mar...
Uns metres més enllà i després d'un tram de cadena guarnit de multitut de cadenats, al més pur estil turístic, fem cim al vértex geodèsic del Penyal d'Ifac.
L'immens queixal de roca del Penyal s'aixeca fins als 325,8m, directament des de nivell de mar. Espectacular! Les panoràmiques de la costa nord i sud de Calp, i de les Salines entre la multitut de gratacels als nostres peus, és realment impresionant i paga molt la pena pujar fins aquí.
Nombrosos turistes van arribant mentre nosaltres comencem la baixada resseguint el mateix sender.
Un altre cop a la bifurcació prenem ara el sender que planeja cap al Mirador dels Carabiners, que a diferència del cim del Penyal, aquest s'obre directament sobre el mar i la mateixa mola de roca tapa la vista de la exagerada massificació urbanística de la costa. Quasi m'agrada més el mirador que el propi cim.
Tornant pel sender ja trobem una gernació de visitants que fan el sender i ens veiem obligats a cedir el pas constantment. Alguns de ben curiosos, amb xancletes de platja i la cervesa a la mà.
Tornem a creuar el túnel i baixant pel punt d'acollida als visitants sortim del Parc fins a l'aparcament.
Realment fer una visita a aquest immens bloc de roca que de sobte sorgeix del mar és una experiència molt recomanable.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada