Cogulló de Cal Torre. 100 cims

27 de gener de 2019 

Aquesta vegada, al sud-oest del Bages, faig parada a la serra de Cal Torre, per coronar el cim del Cogulló de Cal Torre, de 881 m. d'alçada, allargant la ruta per visitar també algunes de les esglèsies romàniques de la Grevalosa. 

Cogulló de Cal Torre

Aproximació: Arribem a Castellfollit del Boix per la BV-1081, venint de l'eix de la C-37, que uneix Igualada i Manresa. Creuem el petit poble i per pista forestal bona arribem fins a un pla en mig d'un bosc de pins, a uns 1300m. del poble, on podem deixar el cotxe. 

Desnivell: Uns 600 metres acumulats

Dificultat: Fàcil

Durada: 2h 30’. comptant parades. 8,5 Km.

Itinerari: Seguim uns metres la pista que portavem fins a una corba suau d'aquesta cap a l'esquerra, on prendrem un sender per la dreta, entre el bosc, i deixant també a la dreta una pista que planeja en direcció nord-est. Trobem una altra pista que prenem cap a la dreta fins a una preciosa barraca de vinya, feta en pedra en sec, a la dreta del camí. 

Barraca de vinya

Uns metres més endavant prenem un corriol que puja decidit per l'esquerra per anar a trobar la carena de la Serra de Cal Torre, que uneix la Punta de Palomes i el Cogulló. 
Un cop a la carena el sender planeja en direcció nord-est, fins a trobar una pista que per l'esquerra puja fins al mateix cim. En aquest punt i a la dreta tenim un fantàstic mirador cap a Montserrat, des d'on podem contemplar també el Pla del Bosquet i la magnífica masada de Cal Torre. 

Montserrat a l'horitzó 

Pla del Bosquet i Cal Torre

A poc metres ja trobem la cabana de fusta, de vigilància forestal, i el vèrtex geodèsic del cim del Cogulló de Cal Torre. Unes vistes excel·lents del prepirineu nevat i de tota la contrada: del proper Turó de les Tres Creus, de Montserrat... 

Cim Cogulló

Cim Cogulló

Tornem a desfer el camí fins al punt on hem trobat la pista cimera, i ara la prenem per la dreta, i la resseguim carenejant en direcció nord-oest, aproximadament un quilòmetre fins a un encreuament senyalitzat i marcat amb un petit menhir de pedra vertical. 

Encreuament de pistes

Seguim per la pista, ara més en clara direcció oest, que va recorrent la carena, atents perquè a un revolt de la pista cap a l'esquerra, la deixem per un corriol de la dreta, senyalitzat amb una petita fita de pedres, que ens estalvia una quants metres de pista, i per sender ens baixa directes cap al següent encreuament de la pista. Un petit coll a la carena, que ja ens deixa veure uns metres més endavant i en la mateixa direcció que porta la carena, l'esglèsia o ermita de Santa Cecília de Grevalosa. 
L'indret és encantador: la petita ermita amb el cementiri adosat, a una punta de la carena que domina tota la vall de la Grevalosa, a la part més occidental del Bages. Un petit espai on al segle X, estava poblat i hi havia un castell. Santa Cecilia data de finals del segle XII i principis del XIII, de romànic tardà, del que encara hi resten parets de la nau i l'antic portal, actualment tapiat. El 1980 va quedar molt malmesa arran d'un incendi.

Santa Cecilia de Grevalosa




Tornem per la mateixa pista per on hem arribat i passem a tocar de les restes de l'antiga esglèsia de Sant Miquel i de restes d'antigues tines folrades de pedra en sec. 

Restes de Sant Miquel de Grevalosa

Restes de tines

Ara pujarem per la pista tot el camí fins a l'encreuament del menhir, on ara girarem per la pista de la dreta, planejant uns 350 metres fins a una corba de la pista a la dreta on, per la nostra esquerra, surt un sender, a trams molt descarnat, que en poca estona ens deixa a una altra pista, que per la dreta ens va dirigin aigües avall, resseguint el contorn de la Punta de Palomes fins a trobar una altra pista, a pocs metres de la barraca de vinya que hem trobat al principi de l'itinerari. Des d'aquí desfem el camí fins al cotxe.


Salut i muntanya!! 

                    
Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó