GR 331 Camí de Conquesta. Etapa 12 Vallibona-Vallivana

 11 de setembre de 2022


“El GR 331 és una ruta de 166 Km que permetrà a qui la recorri gaudir de la natura i el paisatge d’aquest entorn únic a través dels antics camins que unien tradicionalment els municipis de la comarca dels Ports. Caminant per aquestes muntanyes al llarg de les 15 etapes de que consta la ruta decobriràs l’essència d’aquesta terra, els aprofitaments i usos històrics de les terres i els boscos, els oficis desenvolupats per explotar aquest patrimoni natural, les tradicions culturals i les interessants restes arquitectòniques que s’hi conserven…”

Així és com “elsports.es” presenta el Camí de Conquesta, una interessant proposta de ruta que en 15 etapes va filant la teranyina de pobles de la comarca dels Ports i que ens permet conèixer a fons la seva natura, història i tradicions.



Us proposo l’itinerari de l’etapa 12, “Els Carboners”,  que uneix Vallibona i Vallivana per un traçat preciós sobretot, i al meu gust, a la part de Vallibona. Som-hi!


Aproximació: en tractar-se d’un recorregut lineal caldrà fer una combinació de dos cotxes deixant-ne un a Vallivana i l’altre a Vallibona, des d’on iniciem la ruta.


Dificultat: Fàcil-moderada.


Desnivell: 580m. positius i 600 de negatius.


Durada: 12,3Km. unes 3h i 40'


Itinerari: Cal dir que tot el recorregut està marcat amb les tradicionals marques de GR i nombrosos pals indicadors.

Sortim de Vallibona creuant el poble i gaudint del seu singular traçat urbanístic que remunta en carrers costeruts des del llit del riu Cervol cap a les cingleres de la Mola de l’Escala, a la solana de la confluència dels Barrancs de l’Escala, de la Gatellera i del propi Cervol.

Els seus preciosos carrers amaguen raconets com el Portal o la curiosa Esglèsia de l’Assumpció, d’on parteix la famosa rogativa de Pena-roja. En fort pendent arribo al pontet que creua el Cervol i em surt al pas la bonica Font Vella. 



Font de la Plaça St. Antoni

El Portal

Esglèsia de l'Assumpció


El Cervol

La Font Vella

El GR ressegueix el traçat del riu per la seva dreta, per l’Ombria, a l’altra riba del riu destaca la Mola de Sant Marquet i les seves cingleres rogenques. Més endavant i a tocar del barranc de la Llosa visito la Fonteta de Grillos i deixo també a l’altra banda de riu el Molí del Cup, quasi engolit per la vegetació.

Aviat per la dreta creuo el Barranc del Codinà i em crida l’atenció que la llera del barranc és una immensa llosa, com si estigues formigonat. Aquí comença el tram més bonic per a mi del GR, que va pujant fent ziga-zagues per un ferm empedrat. Em fascina la capacitat de la gent d’aquestes contrades de treballar la pedra en sec: marges interminables, barraques, camins empedrats… enginyeria rural en estat pur.


El Coll

L'Ombria

Molí del Cup

Font de Grillos

Moleta del Ferré


Barranc del Codinà

Camins empedrats


Aviat deixo el traçat del Cervol per endinsar-me al Barranc de la Roca Alta, que resseguiré fins a la seva capçalera a la mateixa carena de la Serra del Turmell. Per l’esquerra deixo la bassa, ara seca, de Querolet,  i uns metres més endavant però a la dreta cal fixar-se per veure la paret del darrera del Mas de Querolet uns bancals més amunt, perfectament camuflada per una gran heura que l’amaga. Més amunt encara trobariem el gran Mas de Querol amb la seva monumental carrasca. A l’altre costat del barranc s’aixequen les Roques de Querolet, una preciosa cinglera de formes capricioses.

El sender creua el barranc varies vegades i comença a remuntar fort. Per la dreta es poden veure les grans bancalades abandonades del Mas de Querol i quasi a la carena els sostres del Mas d’Eloi.

A l’alçada de la Fontanella el sender s’uneix a una pista que segueixo per la dreta i aviat creua novament el llit del barranc per deixar-me al davant d’una bonica portera de fusta que dóna accés al Torn. 


Roques de Querolet

Mas de Querolet

Mas d'Eloi

Bancals del Mas de Querol

Pista de la Fontanella

Portera del Torn


Just abans de la portera el GR segueix ara per l’esquerra i segueix remuntant cap a la carena. Per l’esquerra veig els turons que fan de contrafot del Turmell. El tram final abans de la carena transcorre per un preciós bosc de pins i alzines. 

Quasi damunt de la carena, a la dreta, val la pena apropar-se a visitar una bonica barraca de pedra en sec amb el sostre esfondrat.

A l’alçada d’aquesta barraca el sender trenca a la dreta per pujar a la carena, per l’esquerra segueix cap al Turmell. A la mateixa carena retrobo la pista del Planet de la Serra, que uns mesos endarrera ja vaig resseguir en una ruta al Turmell. Un indicador em porta cap a la dreta, en direcció sud-oest, carenejant la serra per la pista. Uns metres més endavant un altre indicador em fa abandonar-la i prendre el GR per l’esquerra en baixada. 


Barranc de la Roca Alta


Barraca del Coll del Planet de la Serra 

Pista carenera de la Serra del Turmell


Estic a la capçalera del Barranc del Marfullar, que ja no deixaré fins a la seva confluència amb el barranc de Vallivana. Cap a llevant s’aixeca el turó de la Torrassa. El sender en aquest tram també és molt agradable i en suau i mantinguda baixada, entre roures i carrasques, amaga velles carboneres que des de l’edat mitjana van ser emprades per a produir carbó fins ben entrat el segle XX. 


La Torrassa


Carbonera


Carbonera

Aviat el barranc s’encaixa en uns estrets que acullen una microreserva de flora que acull entre d’altres pi negre i grans ginebres. Sota una imponent cinglera rogenca el sender es fa pista i segueix barranc avall formant una gran ziga-zaga, on trobo el Povet del Marfullar, un altre exemple de bon treball de la pedra en sec. Avui però està completament sec.

Passats uns estrets amb la pista formigonada el barranc s’obre i la pista transcorre ara planera cap al fons de la vall.


Estrets del Marfullar

Cingleres del Barranc del Marfullar

Povet del Marfullar


Bassa del povet del Marfullar




Barranc del Marfullar


Un pontet creua el barranc de Vallivana i per la dreta, i després esquerra, remuntem cap a la carretera N-232 que puja cap a Morella. La creuarem extremant les precaucions just a l’entrada de Vallivana. A tocar de l’entrador una preciosa creu ja ens parla de la importància religiosa de l’ermitori de Vallivana. 








La Mare de Deu de Vallivana va ser trobada per un pastor en una cova propera en sentir bordar el seu gos. De la cova sorgia una gran resplandor i allà hi va trobar la imatge, l’any següent a la conquesta cristiana de Morella. Posteriorment es convertí en la patrona de Morella i des de l’any 1478 es fa la tradicional rogativa, pujant en peregrinació a la Mare de Deu des de Vallivana fins a Morella…


Salut i muntanya!!


                        
Powered by Wikiloc



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.